LA PRESENTACIÓ DE “UN COMPROMÍS CENTENARI”

196

Pere Salas

El proper diumenge dia 30 es presentarà el llibre Un compromís centenari. Les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors de Pollença 1921-2021, que Sor Alícia Juan va tenir a bé encarregar-me. Realment ha estat un plaer per tot el que he après i una necessitat acadèmica, que posa de manifest la necessitat d’incorporar aquesta mena de temàtiques als estudis historiogràfics.

L’estudi de la religiositat i, concretament, de les congregacions femenines en el món contemporani ja fa temps que és reivindicat per la historiografia professional. Els treballs de Pere Fullana, Francesc Sàez, Maite Ostalaza, Raúl Mínguez, Alicia Mira, Maria del Pilar Salomón o Mònica Moreno, per posar uns exemples significatius, ho demostren. Treballs que, a més, incorporen a aquesta mena d’estudis el punt de vista del gènere, ineludible actualment a l’hora d’historiar el passat. Jo mateix, com a membre del grup d’Història de la Salut de les Illes Balears, conjuntament amb Isabel Moll, Joana Maria Pujades o Joan March, i seguint els treballs pioners de Glòria Gallego (autora del pròleg del llibre), havia anat donant una importància creixent als serveis sanitaris que oferien les congregacions femenines de Mallorca en la transició demogràfica del segle XIX i principis del XX. Aquest interès va donar un primer fruit el 2004 amb l’article dedicat a les Germanes de la Caritat de Pollença titulat “De la vida contemplativa al compromís social dels nous ordes religiosos”. En definitiva, l’oferiment de Sor Alícia suposava una ocasió única de conèixer en profunditat una d’aquestes congregacions, la qual cosa, al cap i a la fi, em permetria fer més intel·ligible el procés de modernització que començà a experimentar Mallorca durant el vuit-cents.

Com afirma Miquel Marín, en un article referit, precisament, a Sor Maria Rafela, fundadora de la congregació dels SS CC, es tracta d’estudiar la religió seguint els posicionaments propis de la història social. L’historiador no pot ignorar el fenomen, però tampoc s’hi pot apropar carregat de tòpics, ja siguin laudatoris com despectius, en la línia de l’anticlericalisme o el clericalisme clàssic. Aconseguir aquest objectiu implica dues consideracions prèvies. Una és que no es poden reduir els estudis de tipus religiós a la jerarquia eclesiàstica sinó que cal donar la importància deguda a la religiositat popular, en bona part representada per les noves congregacions femenines del segle XIX. Això també serà una via per no deixar de banda la dona com a subjecte històric.

PUBLICITAT

L’altra condició és que, si bé no podem descontextualitzar la història de la religió, ja que té implicacions socials, culturals i polítiques prou evidents, tampoc no podem deixar l’estudi de la societat al marge de la fe cristiana i l’espiritualitat. Aquí em situo en la línia d’autors com Feliciano Montero, Manuel Revuelta, Julio de la Cueva Merino o, més recentment, Francisco J. Ramon i Joseba Louzao, en l’àmbit espanyol, a més del referit Pere Fullana, Josep Amengual o Gabriel Seguí a Mallorca, els quals han reformulat la història de la religió al temps que li donaven el protagonisme i la centralitat que es mereixia. En definitiva, el fet religiós és important en si mateix, encara que tingui causes i conseqüències que vagin més enllà.

Però al marge de tot el que m’ha aportat la bibliografia, que ha estat molt, aquest treball no es podria concebre sense el buidatge exhaustiu de l’arxiu que conserven les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors de Pollença. Realment ha estat un luxe poder gaudir, sense restriccions de cap mena, de tot un conjunt documental fruit de cent anys de vida conventual i de servei material i espiritual a un poble. Cal destacar la quantitat ingent de dades que contenen els llibres de la crònica, que des de la instal·lació a Pollença donen compte diari dels principals fets de la comunitat. Es tracta d’una informació que, a més del seu detall i riquesa, presenta un grau de sinceritat absent en la documentació generada per altres institucions. L’arxiu també conté llibres originals dedicats a l’escola, a la pastoral, necrologies o a les diverses associacions amb seu al convent, a més d’altra documentació dispersa i de les imatges fotogràfiques que encara es conserven. Es tracta de més de set mil pàgines manuscrites que ha estat precís sistematitzar i classificar per poder enllestir aquest estudi.

Tot plegat encara no era suficient. Per a la història contemporània, màxim quan la fem arribar fins al temps present, els testimonis orals esdevenen imprescindibles. Per això s’han realitzat vuit entrevistes amb certa profunditat, amb el doble objectiu d’apropar-nos al punt de vista de les protagonistes de la història i dels especialistes en la matèria. La gran quantitat d’hores invertides en la gravació i la transcripció han estat de gran profit, no només per la informació aconseguida, molts de cops absent de la documentació arxivística o de la bibliografia, sinó també perquè m’ha permès conèixer de primera mà unes experiències vitals només a l’abast de les grans dones i homes. No hi ha dubte de l’aprenentatge que han suposat per a mi les converses amb Teresa Cànaves, Joana Maria Seguí, Aina Nadal o Alícia Juan. Per a elles van els meus primers agraïments, i també per a la resta d’entrevistats. Una llàstima no haver estat a temps de poder fer el mateix amb Joana Riera o Francisca Barceló (Sor Elvira) i tantes altres que al llarg de cent anys es comprometeren amb el convent de Pollença.

En parlarem de tot plegat el proper diumenge.

PUBLICITAT