LA POLLENCINA, I OBLIDADA, GREIXONERA DE PATATA DELS DARRERS DIES

1130

Llegesc l’apartat dedicat al mes de febrer del fabulĂłs llibre La cuina del Tradicionari. Un recorregut pel calendari gastronĂČmic de Mallorca i descobresc que “tambĂ© sĂłn propis del Carnestoltes la greixonera de patata a Pollença”.

Tots sabem que les formatjades de pasta i farcit dolç sĂłn tĂ­piques de la Setmana Santa pollencina com tambĂ© ens consta que l’arrĂČs amb camallot (cuixot salat, perquĂš ens entenguin els externs) o els ous a la neu formen part dels plats pollencins per antonomĂ sia. Tanmateix, perĂČ, desconeixĂ­em que l’oblidada greixonera de patata tenguĂ©s arrels pollencines.

I, com que vint-i-set anys de PUNT iNFORMATIU suposa tenir a l’abast una bona hemeroteca, vaig recordar que fa ja molts d’anys, era el 2002, treis comptes, Joana Serra “de can Blai” ens va obrir la seva llibreta de receptes, perquĂš apuntĂ©ssim com fer els principals plats de la gastronomia mallorquina dels Darrers Dies. Per suposat, no es va deixar de banda la greixonera de patates.

AixĂ­ que em vaig posar a remenar papers i va sortir l’article sencer del qual n’he estret la recepta de la greixonera de patata per reivindicar que aquestes postres tan senzilles retornin a les taules pollencines per endolcir, un poc mĂ©s encara, el Carnestoltes.

PUBLICITAT

Per fer una greixonera de patata, necessitam:

  • 1kg. de patates
  • 8 ous
  • 400 gr. de sucre
  • Canyella
  • Pell de llimona ratllada
  • Mig sobret de llevat en pols (Canario)

Per començar, hem de bullir un quilogram de patates i passar-les pel passa-purĂ©. A continuaciĂł, hi mesclam vuit ous rebatuts, 400 grams de sucre, canyella en pols i ratlladura de llimona al gust. Ha de quedar una pasta clara. Tot i amb aixĂČ, si trobeu que Ă©s molt lĂ­quida, podeu espesseir-la amb una mica de farina de força. Tanmateix, perĂČ, â€œĂ©s convenient que sigui clareta”, puntualitza Joana Serra.

Finalment, hi posam mig sobret de llevadura en pols, remenam i abocam la pasta dins un motle per al forn untat amb oli, saĂŻm o mantega. Al principi, el forn calent a 200 graus i, desprĂ©s, s’ha d’abaixar a 180 graus. ConvĂ© vigilar la cocciĂł, perquĂš cada forn Ă©s un mĂłn, perĂČ bĂ© amb mitja horeta pot ser cuita. En qualsevol cas, abans de treure la greixonera del forn, convĂ© fer la prova de l’escuradents que no tĂ© mĂ©s secret que punxar la greixonera amb un escuradents o altre estri de fusta i, quan surti net, Ă©s cuita.

Deixam refredar i ja es pot consumir.

PUBLICITAT