LA NOVEDOSA CONFERÈNCIA SOBRE POESIA I FOLKLORE EN L’OBRA DE COSTA I DEL PARE GINARD CONCLOU EL CICLE A CA N’OLEO

115

Miquel Vives Madrigal

La sisena conferència sobre Costa i Llobera organitzada pel Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació a les Illes Balears a Ca n’Oleo de Palma, va concloure el cicle amb motiu de l’Any Costa. Amb el títol “Costa i Llobera i Rafel Ginard. Poesia i folklore”, va ser pronunciada el dimarts 14 de juny, per filòleg Miquel Sbert i Garau, estudiós de l’obra del folklorista Rafel Ginard, autor del Calendari folklòric de Mallorca, obra qualificada com a un corpus del patrimoni cultural immaterial de Mallorca, i un testimoni de la relació de l’home amb el seu entorn. Aquest corpus, ha estat profundament estudiat pel conferenciant conjuntament amb Andreu Ramis, els quals n’han fet una edició divulgativa i alhora crítica, que reuneix els continguts corresponents de les estacions de l’any a la ruralia mallorquina, havent-se publicat ja tres volums (tardor, primavera i estiu) i trobant-se en preparació la publicació del quart (hivern). L’acte va ser presentat per Bartomeu Cañellas Roca, catedràtic de Llengua i Literatura Castellana.

La dissertació d’Sbert va resultar excel·lent, preparada, i de contingut magnífic amb fons i forma, que malgrat la profunditat en què comparà el folklore ginardià amb la poesia costalloberiana va ser amena i agradable al públic congregat a la sala de la seu del Consell Social de la UIB a Palma.

Sbert emfasitzà que Costa no va ser un poeta amb tendències folklorístiques programàtiques emperò que Rafel Ginard va fer servir sovint textos del poeta pollencí no explícitament folklòrics al seu Calendari Folklòric, tractant un bon nombre d’aspectes folklòrics estalonats per versos costalloberians, el que significa, una visió de Costa al Calendari Folklòric de Ginard.

PUBLICITAT

Ho explicità en costums rurals com tondre, cantar, festes; en el folklore de la mar; en llegendes i tradicions (castells i coses de moros), en goigs, entre els quals el de la Patrona de Pollença; en escenes de la vida camperola (fred, arbres, reflexions sobre la vida dels roters); anècdotes (sobretot de Maria Antònia Salvà i Costa); curiositats (especialment les del Costa pintor); notes culturals sobre poesia i paisatge, Ramon Llull, i Costa traductor)… Tot aquest bagatge surt en citacions de 20 poemes de Costa, una del pròleg a “Líriques” de “Primeres poesies” i una procedent d’una traducció. Els poemes més citats són “Temporal” (6 cops), seguit de “La Tosa” i “El cavall del rei en Jaume” (5 vegades) i “Mediterrània” (4 ocasions), sense comptar els apunts elogiosos referits a l’obra del canonge pollencí.

En definitiva, feu patent la gran admiració del Pare Ginard envers Costa i Llobera. A més, les anotacions, anàlisis i comentaris de Ginard envers l’obra de Costa són tot un indicatiu de l’alta i activa valoració del frare-folklorista envers el poeta-sacerdot. En suma, la coherència de Ginard ajuda a arrodonir des d’una perspectiva original i enriquidora la visió clàssica d’un dels cims de la literatura catalana a Mallorca. Realment, dos homenots de la llengua nostra i de la nostra cultura.

Amb aquesta conferència, el Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació, tanca el cicle de conferències de l’Any Costa del curs 2021-2022. Han estat sis dissertacions, una cada mes, des de gener, que han honorat i divulgat l’obra de Costa des de diferents perspectives, algunes d’elles noves i ben poc conegudes.

El cicle quedà clausurat amb paraules de Bartomeu Llinàs Ferrà, i de Miquel Vives Madrigal, president del Fòrum, que mostrà agraïment a la comissió organitzadora, als ben preparats ponents i presentadors, als assistents i als seguidors via internet.

PUBLICITAT