LA NIT DE SANT JOAN

179

L’any 1981, Jaume Sisa va posar lletra i música a la “Nit de Sant Joan”, la màgica nit que se celebra arreu del món, mentre la Terra gira al voltant del Sol.

Com tantes celebracions, la Nit de Sant Joan és una festa bíblica, d’origen pagà. I és que es va fer coincidir la celebració del solstici d’estiu amb el naixement de sant Joan Baptista que, segons la Bíblia, va néixer la mitjanit del 23 de juny.

La tradició pagana d’encendre fogueres per donar més força al sol durant l’estiu, es va reinterpretar com el senyal de Zacaries per anunciar el naixement del seu fill Joan. I, fet i fet, tants anys després aquí i allà de la bolla del Món se celebra la Nit de Sant Joan amb fogueres que tenen poders tans dispars com allunyar mals esperits o materialitzar bons desitjos, cremar mobles vells o ninots de roba…

Vejam, idò, què fan a un parell mallorquí d’indrets aquesta màgica Nit de Sant Joan.

PUBLICITAT

Els Júas

Entre els llocs d’Andalusia on més se celebra la Nit de Sant Joan, hi ha Màlaga, on a més de concerts i focs artificials, la tradició mana fer una gran foguera a la platja. La gent sopa d’espets, això són sardines enfilades a canyes i cuinades al foc damunt l’arena.

També es costum malageny cremar els anomenats júas, uns grans moneiots de pedaç farcits de paper, serradís i altres coses que fan grups d’amics. Els júas solen representar un personatge popular que sovint és caricaturitzat.

A partir de les dotze de la nit, la gent neda a la mar per tenir bona sort.

Midsummer a Stonehenge.

Stonehenge

La tradició estiuenca més famosa del Regne Unit se celebra aquesta nit, a Stonehenge, on milers de persones es reuneixen per veure l’alba de la nit més curta.

El Midsummer o Saint John´s Eve, la gent se situa al voltant del gran cromlec per sentir l’espiritualitat del lloc i disfrutar el moment. A més, decoren les cases amb garlandes i la gent organitza pícnics per celebrar l’entrada del solstici d’estiu, amb els típics plats i begudes.

Midsommar a Suècia.

Midsommar

El Midsommar és la festa més important de Suècia i també una de les més misterioses per mor d’una pel·lícula de terror. Sorgida d’un ritual de benviguda a criatures màgiques que podien mostrar el futur, avui se celebra el darrer cap de etmana de juny, com un dels senyals de l’inici de l’estiu.

Per celebrar el Midsommar, famílies, amics i pobles es reuneixen per iniciar la temporada de vacances compartint sopars multitudinaris. No hi falten les begudes, com el vodka escandinau, elaborat amb les fruites collides durant la primavera.

A més de decorar les cases amb garlandes, juguen a Kubb, un desafiament entre equips on els jugadors han de fer caure totes les peces (blocs de fusta clavats a la terra) dels seus rivals si volen guanyar.

Festa d’Ivan Kupala.

La festa d’Ivan Kupala

En algunes regions de Rússia, el dia d’Ivan Kupala (24 de juny), aprofitant que la temperatura de l’aigua puja, s’inaugura la temporada de bany. De fet, Ivan és l’equivalent eslau de Joan, mentre que Kupala significa “bany”, un mot que es pot interpretar també com una mena de “bateig” en submergir-se dins l’aigua.

A més a més, es creu que els antics ritus de Kupala tenen virtuds purificadores. Segons les creences folklòriques, aquest dia l’aigua es pot “unir” amb el foc. Per això, és costum saltar damunt les flames i les fogueres.

Les al·lotes dipositen corones de flors, il·luminades amb espelmes, que el riu se’n duu surant. El comportament de les flors a mercè de les corrents, pot preveure la sort en les seves relacions. Per la seva banda, els homes intenten agafar les corones, amb l’esperança de captar també l’interès de la dona que l’ha dipositada.

Per altra banda, la Nit de Sant Joan (23 de juny), els joves volten pels boscos a la recera d’herbes màgiques. En particular, cerquen falgueres, ja que, segons una creença antiga, és l’únic moment de l’any en què floreixen. Trobar una flor de falguera augura prosperitat, bona sort, saviesa i poder.

Festa d’Ivan Kupala.

Xile

La Nit de Sant Joan també se celebra a Llatinoamèrica, on les llegendes expliquen que aquesta data obre la porta cap a dimensions màgiques de la realitat. El Diable es passeja tot sol, mentre que Sant Joan beneeix les terres.

A primera hora del matí, hi ha qui es renta els cabells i la cara amb les aigües beneïdes i ho fan tres vegades consecutives tot repentint: “«San Juan, San Juan, dame milcao, yo te daré pan“.

A Xile, la tradició popular explica que, la Nit de Sant Joan, creix una flor dins l’arbre de la figuera i que durà sort a qui la vegi. És més, hi ha qui creu que, davall una figuera i amb una guitarra a la mà, poden aprendre a tocar aquest instrument per art de màgia.

També és tradició col·locar tres patates, una pelada, una mitja pelada i l’altra sense pelar, davall el llit. A mitjanit, sense mirar, n’agafen una i, segons la que surti, sabrà com serà la seva sort en l’amor i els doblers. La pelada és la que duu més mala sort.

També hi ha tradicions més fosques, algunes que relacionen els miralls amb l’obertura a una altra realitat… diabòlica. En efecte, el costum popular assenyala que qui en vegi el reflex a mitjanit podrà veure el Diable i demanar-li un «favor».

És més també es diu que, si sortiu al carrer després de les 12 del vespre i topau un moix negre, és anunci de mala sort per a tot l’any, mentre que si el moix és d’un altre color, serà un bon presagi.

En definitiva, la Nit de Sant Joan és plena d’encant a molts racons del planeta.

PUBLICITAT