LA MORAL DE L’AIGUA I ELS JARDINS MUNICIPALS

226

Cap de Fibló

En termes generals, enguany ha plogut poc. No només a Mallorca. Arreu del sud d’Europa. Aquesta llarga sequera ha fet que alguns municipis com Maó hagin de prendre mesures per assegurar el subministrament d’aigua a la població. Ja no ragen les fonts públiques ni es reguen els espais municipals. La solució, admeten, no passa per incrementar els pous i extreure aigua d’uns aqüífers que “van a la baixa”, sinó reduir el consum.

No entrarem aquí en l’ús que cada una de nosaltres fem de l’aigua, element essencial i indispensable per a la vida. Volem, en canvi, centrar-nos en quelcom més específic i fàcilment adaptable al nostre clima. Els jardins de les zones públiques.

El gram és propi de països del nord, com per exemple Regne Unit, on tenen molta d’aigua i una humitat constant al llarg de l’any. Allà no cal regar-lo. En canvi, a les Balears passam llargues temporades sense pluja, la qual cosa fa que el gram ràpidament torni groc i acabi morint si no el regam. El nostre territori no pot bravejar d’aigua dolça, i tudar-la regant gram, ja sigui a casa o a zones públiques, és un despropòsit.
Per posar un exemple, davant can Escarrinxo hi ha una trinxa ajardinada d’uns 3.000 metres quadrats tota sembrada de gram. Vos podeu imaginar el volum d’aigua necessari (i feina de tallar-lo) per a manternir-lo verd? No seria molt més adient -i responsable- sembrar-hi arbres, arbustos i plantes pròpies del nostre territori i adaptades al nostre clima?

PUBLICITAT

Hi ha una gran varietat d’opcions, des de garrovers, oliveres i figueres a gal·landes, romanins i estepes.

El desert de la plaça del monument n’és un altre exemple. Quatre garballons i gram. Ni una ombra on refugiar-se del sol inclement. I un malbaratament d’aigua que no té consòl. Tenim, en canvi, exemples d’espais adequats i en sintonia amb el territori que habitam, com per exemple els jardins de Ca la Gran Cristiana, o jardins de Joan March, com també se coneixen, davant el Claustre de Sant Domingo, amb garrovers, arboceres, ullastres i altres arbres i plantes pròpies de les nostres contrades.

Insistim en la necessitat d’adaptar quan més aviat millor els jardins públics a la realitat en la qual vivim. Aquests espais haurien de ser un exemple de jardineria ètica i responsable, i no una mostra de malbaratament d’un element bàsic i necessari com és l’aigua.

PUBLICITAT