LA HISTÒRIA DE DUES FOTOGRAFIES DEL CLUB QUE RESTAVA PER CONTAR (II)

211

A l‘anterior article explicarem que el negatiu de la fotografia del pescador al torrent del Rec, penjada al Club Pollença, es troba a la fototeca de l’Instituto del Patrimonio Cultural de España i prové de l’arxiu Ruiz Vernacci. Però, qui és l’autor i com ha anat a parar un positiu fet a la mateixa època del negatiu, a la sala de Juntes del Club Pollença?

A la mort de Joaquín Ruiz Vernacci, el 1975, l’estat Espanyol va adquirir el seu fons fotogràfic conformat per 40.000 negatius de vidre realitzats entre 1857 i 1960 pel mateix Vernacci, però també per altres fotògrafs com Jean Laurent o Joseph Jean Marie Lacoste (1876-1930), a més d’altres fotògrafs.

Qui és l’autor?

Dels fotògrafs citats anteriorment, l’únic que té fotografies de Mallorca atribuïdes al seu nom, és Joseph Jean Marie Lacoste y Borde. Dins l’Arxiu Vernacci hi ha 111 fotografies de Mallorca atribuïdes a Lacoste, però tenint en compte el gran nombre d’imatges sense autor, probablement n’hi ha moltes més. D’aquestes 111 signades per Lacoste, n’hi ha 3 fetes a Pollença, dos negatius del Castell del Rei i un del Pont Romà. Aquests negatius en vidre tenen la mateixa mida que el del pescador del Rec i, a més, tenen les mateixes marques a l’esquerra del negatiu. Per aquests motius, no és gaire atrevit atribuir la fotografia del pescador del Rec a Lacoste, i també la imatge de les ovelles i l’olivera, penjada també al Club Pollença. S’ha de tenir en compte que aquestes dues imatges estan fetes amb un estil pictoralista de principi de segle molt semblant al d’altres fotografies de Lacoste, a més es varen trobar al mateix indret i estaven emmarcades de la mateixa manera.

Negatius de l’Arxiu Vernacci atribuides a Joseph Jean Lacoste
Negatiu de lafotografia del pescador del Rec conservada a la fototeca del Ministeri de Cultura

Però, com arribaren les dues fotografies al Club Pollença?

A partir d’aquest punt entram en el món de l’especulació, i només comptam amb una sèrie de dades que, com a perles, potser permetin al lector filar un collaret i arribar a la seva conclusió.

PUBLICITAT
  • Primer de tot cal tenir en compte que el que hi ha penjat a Club Pollença no són postals ni impressions de cap classe, són positius fets a partir del negatiu original. A més, són positius de gran qualitat fets per un fotògraf experimentat, ja que mentre el paspartú i el marc han sofert les inclemències del pas del temps, els positius s’han conservat perfectament. Per tant, o bé es positivaren pel mateix Lacoste, o els positivà un altre fotògraf amb igual experiència i amb químics de qualitat.
Positiu penjat al Club Pollença
Positiu penjat al Club Pollença
  • Lacoste començà la seva activitat com a fotògraf professional l’any 1900, quan va adquirir la coneguda empresa de fotografia Casa Laurent de Madrid. Deixà la fotografia l’any 1915, quan va ser mobilitzat per l’estat francès per lluitar a la 1a Guerra Mundial. Tot i que tornà a Espanya el 1916, es va dedicar a altres professions fins que, el 1935 es perd la seva pista. Totes les altres imatges de Mallorca atribuïdes a Lacoste a la fototeca de Patrimoni Històric estan datades entre l’any 1900 i 1915.
  • El Club Pollença va ser fundat per Antoni Cabanellas amb el nom “Club Ciclista Pollensin” l’any 1910. La seva primera seu va ser Cal Lloro i no es va traslladar a Can Aulí (Actual Club Pollença) fins a mitjans dels anys vint, quan Joan Llobera Martorell va llogar al Club part de la casa. Tot i el nom “Club Ciclista”, el Club Pollença des de la seva fundació tingué molta relació amb l’art, de fet el 1911 el fotògraf i pintor Guillem Bestard era el tresorer del Club. D’altra banda, Joan Llobera de Can Aulí tenia una gran activitat política i artística i el 1912 passà ser soci de Club. Quan es va formalitzar la venda de Can Aulí al Club Pollença, l’any 1962, quedaren en diposit del Club sis obres pictòriques de Joan Llobera.

Per tant és molt plausible que quan Joseph Lacoste va visitar Pollença conegues i fins i tot fes amistat tant amb Joan Llobera, com amb altres membres del “Club Ciclista Pollencin”. Possiblement va regalar (o vendre) les dues fotografies al propietari de Can Aulí, i quedaren a la casa fins que el 2014 varen ser retrobades per la nova directiva del Club. Pot ser Lacoste conegué a Guillem Bestard i pogué usar el seu laboratori per positivar les imatges. Les especulacions a partir d’aquí són infinites i potser amb una recerca una mica més acurada podríem aconseguir més dades que ens durien fins al camí més segur. Però tot això ja serà una d’aquelles històries del Club que encara resten per contar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT