“L’any passat per aquestes dates ja havíem entrat prop de 150 tones de garroves, mentre que enguany no arribam a les 20 tones”, així ho explica Martí Solivellas, president de la Cooperativa de Pollença, que afegeix que aquest és un bon any per als arbres, ja que tenen molta producció i el garroví té una bona mida. Però els motius per al quals els pagesos no les agafaran no tenen a veure amb els arbres, sinó que són motius més “artificials”. Ara mateix a la Cooperativa de Pollença estan pagant el quilogram de garrova a 0,45 €/kg més IVA, mentre que l’any passat el preu s’acostava als 2 €/kg. I això que ha pujat una mica des que va començar la temporada fa algunes setmanes.
Un exemple del que està passant ho explica amb les pròpies finques dels socis: “tenim una sèrie de finques amb ovelles on anàvem a recollir les garroves, però enguany les haurem de deixar per les ovelles. Perquè si hem de pagar el que valen els jornals a l’amo no li queda res”.
El motiu d’aquest descens tan exagerat del preu de la garrova ve del garroví, que ara s’està pagant a 2 o 3 €/kg, mentre que l’any passat va arribar a 30 €/kg. I és que en la pujada tan exagerada dels darrers dos anys és on hi ha la clau.
La garrova s’havia convertit en el nou or negre de Mallorca. L’any 2022 la Cooperativa Pagesa de Pollença va arribar a pagar als pagesos 2 euros per cada quilo de garrova, el 2021 pagava al voltant d’1,20 €/kg i el 2020 les pagaven a 0,85 euros. Però si reculam fins al 2017, el preu estava a 0,20 euros, la qual cosa vol dir que en només cinc anys el valor de la garrova s’havia multiplicat per deu, ara hem tornat a les divisions.
La goma de garroví és un espessant molt usat en la indústria de l’alimentació. Fa quatre anys es va emetre una alerta alimentària per l’ús de goma provinent de garroves de l’Índia en mal estat. Això va fer que el mercat mirés cap al Mediterrani i l’augment de la demanda va provocar un augment dels preus que es va veure agreujada per l’especulació. El preu va arribar a ser tan elevat que les diferents indústries alimentàries han cercat substituts més econòmics a la goma de garroví. I a això li hem d’afegir que s’ha recuperat la importació de goma de garroví d’Àsia. Per tot això s’ha passat d’un excés de demanda a un excés de producció, i la bombolla ha esclatat.
