INTENSA I PREPARADA CONFERÈNCIA SOBRE LLENGUA I IDENTITAT EN L’OBRA DE COSTA I LLOBERA

165

La quarta conferència sobre Costa i Llobera organitzada pel Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació a les Illes Balears, amb motiu de l’Any Costa, i que amb el títol “De l’Utrimque roditur al Siau qui sou: el compromís de Costa i Llobera amb llengua i identitat”, va pronunciar el seu president Miquel Vives Madrigal el dilluns 25 d’abril, va resultar una conferència excel·lent, preparada, profunda, intensa i transmesa amb el cor que va agradar moltíssim al públic que va omplir la sala de Ca n’Oleo, seu del Consell Social de la UIB. 

Després d’un minut de silenci en memòria del monjo benedictí, filòleg i historiador Josep Massot i Muntaner, el conferenciant fou presentat brillantment per l’amic i company filòleg Miquel Sbert i Garau.

La conferencia s’inicià amb una introducció titulada Utrimque roditur, expressió en llatí emprada per Costa per qualificar la dissort de la nostra llengua en una comunicació feta pel poeta al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona l’any 1906. Continuà preguntant-se sobre si Costa era més poeta-sacerdot o més sacerdot-poeta si sempre va tractar dos temes concomitants a tota la seva obra: llengua i cultura pròpia.

A continuació, parlà de Costa des del vessant poeta-sacerdot, fent un recorregut pel seu itinerari literari: formació literària autodidacta i europea, romanticisme, transició, classicisme i lirisme supraespiritual, passant per les característiques del seus estudis de Teologia a Roma, on escriví poemes en castellà per fer content son pare, per l’ordenació sacerdotal, i finint amb el seu retorn a Mallorca, explicant els principals trets de l’inici del seu ministeri sacerdotal amb fets i anècdotes relacionats amb llengua, cultura i ideari catalanista del poeta.

PUBLICITAT

Seguidament passà a explicar els trets de Costa des de la perspectiva de Sacerdot-poeta: el ministeri sacerdotal a la vila natal, la sintonia i col·laboració amb el bisbe Campins, el treball de renovació eclesial segons les indicacions de Lleó XIII, i com a canonge de la Seu de Mallorca.

Desglossà després el missatge formatiu que Costa demana als joves, el SIAU QUI SOU, tot un programa de pensament i d’acció amb un ideari ètic, estètic i patriòtic. Després de recitar els darrers vint versos de l’horaciana major titulada ALS JOVES, acabà aquest apartat comentant primer l’apologia que fa Costa de l’art clàssic com a cànon estàndard, i especialment les propostes referides a l’ideal d’instrucció, formació i educació personal i comunitària que Costa demana al jovent convidant a un aprenentatge permanent al llarg de tota la vida, seguint el símil poètic de l’àguila.

A tall de conclusió, Vives parlà de la llengua com a principal patrimoni cultural del poble, dels nous perills per a la llengua com alma mater del poble, insinuà línies de treball possibles, acabant amb amb el ressò de l’arpa com a símbol de la llengua.

PUBLICITAT