HOMENATGE A JOSEP PONT, MIQUEL MARQUET, ANTONI CASTAÑER I ANTONI OLIVER, UN NECESSARI ACTE DE DEMOCRÀCIA

269
Vuitanta anys després d'haver estat assassinat, Josep Pont Cladera descansa al Cementeri de Pollença.

“Evidentment 
sobra retòrica 
i dictadura.”

Amb aquests versos del poemari Ofici de sords, el poeta Damià Huguet sintetitza la grisor d’un país que, el 1976, s’endinsava en una incipient transició.

Gairebé cinquanta anys després, la dignificació de les víctimes del franquisme continua essent una assignatura pendent, encara que, mica en mica, espurnegen tímids gestos enmig d’aquest desert de silenci. Ahir, a Pollença, es varen viure dos d’aquest moments tan necessaris per a la democràcia, dos actes de reparació envers aquells que patiren injustament la violència de la guerra i la postguerra franquista.

D’una banda, ahir migdia, al Cementeri de Pollença, les restes de Josep Pont Cladera reberen digna sepultura i, de l’altra, Miquel Marquet Perelló, Antoni Castañer Cifre, Antoni Oliver Jordà i el mateix Josep foren homenatjats en el transcurs d’un acte públic a la Sala de Plens de l’ajuntament de Pollença. Dos exercicis de veritat, justícia, reparació i, sobretot, no repetició d’una història massa recent per ser oblidada.

PUBLICITAT

Necessari homenatge de reparació

La Sala de Plens de l’Ajuntament va acollir ahir, dimecres 20 d’abril, l’homenatge a Miquel Marquet Perelló, antoni Castañer Cifre, Antoni Oliver Jordà i Josep Pont Cladera. Hi assistiren els familiars de les víctimes que durant dècades han patit no només la violència d’uns fets macabres, sinó també el despreci d’aquells que no volen, encara ara, que es recordin les víctimes d’aquella guerra i postguerra. També hi participaren representants de l’ajuntament de Pollença i del Govern de les illes Balears.

El secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Sectors Productius del Govern, Jesús Jurado, va voler agrair «la constància i la lluita» de les famílies, «ignorades per tots els governs democràtics fins fa ben poc»; el treball d’entitats memorialistes com Memòria de Mallorca o la Comissió de Memòria de Pollença, «que no han deixat de reivindicar i de proposar iniciatives per a avançar pel camí de la veritat, la justícia i la reparació, fins aconseguir que la memòria democràtica sigui una de les línies bàsiques en el terreny dels drets humans d’aquesta administració autonòmica i les Illes Balears una de les comunitats més avançades de l’estat en aquest àmbit»; i a la comunitat d’investigadors i investigadores, el treball i el coneixement de les quals, va dir, «és imprescindible per poder recuperar aquestes històries que un cop d’estat fallit, una terrible guerra civil i una dictadura cruel varen intentar esborrar».

«No hi ha concòrdia possible sense justícia», va insistir Jurado. «La condició prèvia perquè existeixi una concòrdia real és que es faci justícia amb les víctimes oblidades»,va dir el secretari autonòmic, que així apel·lava a «la transversalitat» de la memòria democràtica.

Per la seva banda, el batle de Pollença, Bartomeu Cifre, va destacar la importància de l’acte d’aquest dimecres «per tal de donar visibilitat a les famílies, que ja han pogut enterrar així com toca als seus familiars, però també per a donar-los tot el suport institucional en la tasca que s’està fent per obtenir Justícia i, sobretot, per tal de recuperar i identificar les restes dels seus éssers estimats». «Des de l’Ajuntament creiem que havíem de fer un acte de reconeixement públic a totes aquestes persones que, malauradament, han patit molts anys el silenci de les desaparicions», va afegir Cifre Ochogavia.

També hi assistiren la representant de la Comissió de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, Antònia Mercadal; i la representant de la Comissió de Memòria de Pollença, Marina Llobera, entre altres.

Miquel Marquet Perelló i Antoni Castañer Cifre foren recuperats de la fossa de Marratxí al setembre de 2018. Antoni Oliver Jordà fou enterrat en una fossa comuna al cementiri de Llucmajor i recuperat al gener de 2019. Les restes d’aquests tres homes varen ser retornades a les seves famílies el març de l’any passat, junt amb el certificat del Govern de les Illes Balears de víctimes del franquisme.

Les restes de Josep Pont Cladera foren recuperades de la fossa de Calvià l’octubre de 2018 i identificades el febrer de 2021.

Ahir dematí, les seves restes foren lliurades als seus familiars juntament amb una còpia de l’informe científic que certifica la identificació de les restes recuperades. Posteriorment, es va procedir a l’enterrament regular de Josep Pont Cladera, al Cementeri de Pollença, en el transcurs d’un acte íntim.

La identificació biològica dels quatre pollencins l’ha duit a terme el laboratori BIOMICs de la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz), i ha estat possible gràcies a les anàlisi d’ADN realitzades a partir de les mostres dels familiars i a l’elaboració d’estudis antropològics desenvolupats per la Sociedad de Ciencias Aranzadi. Uns treballs que s’emmarquen dins dels Plans d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil i el Franquisme 2018-2019 i 2021-2022 del Govern de les Illes Balears.

En total, s’han pogut recuperar fins avui les restes de 218 persones assassinades en les Illes durant la Guerra Civil i el franquisme, de les quals ja s’ha identificat a 36 i retornat a 34 a les seves famílies.

Josep Pont Cladera

Nascut el 28 de març de 1910 al carrer Padró, Josep Pont Cladera, Ros, era el primer de cinc germans. Simpatitzant de les esquerres, feia feina d’espardenyer i de xofer, va ser president de la Joventut Pollencina (societat coneguda anteriorment com a club de solters) entre 1934 i 1936, i jugava com a davanter en el club de futbol d’aquesta societat. En Josep Pont feia poc que s’havia casat amb Maria Payeras Serra, i encara no tenien fills.

Acusat d’haver participat a la resistència pollencina al cop d’estat i d’haver estat qui va dur els carrabiners cap al Port de Pollença davant la imminent entrada de l’exèrcit revoltat al poble, va ser posat en cerca i captura.

La seva família el va amagar durant més de dos mesos i son pare li preparava la fugida de l’illa, però cap a finals de setembre els falangistes el varen trobar i el varen tenir tancat uns dies a la Llimonera, la presó de Pollença.

El vespre del 30 de setembre el varen treure d’allà, amb enBartomeu Cabanelles Botia, del Lloquet (gestor de l’ajuntament del Front Popular) i Joan Domingo Covas (fundador i membre de l’executiva d’Esquerra Republicana Balear al Port de Pollença). El mateix dia que el comandant de la Guàrdia Civil informava al jutge de manera poc creïble que les gestions de recerca i captura no havien donat resultat.

L’endemà dematí, els tres homes apareixien morts al voltant del km 9 de la carretera d’Andratx, amb les mans fermades i múltiples impactes de bala. Les diligències judicials, com era d’esperar, no aportaren cap indici per trobar els culpables i els cossos foren enterrats en una fossa comuna del cementeri de Calvià, sense identificar. Temps després, la vídua de Josep Pont pogué reconèixer les robes que duia el seu marit quan el mataren i es va fer la inscripció definitiva amb el seu nom.

Malgrat el seu assassinat, i no podent ser jutjat en persona en la causa contra els pollencins que s’oposaren al cop d’estat, va ser declarat en rebel·lia. I per si no bastava amb això, un cop acabada la guerra el Tribunal de Responsabilitats Polítiques encara el condemnaria a 12 anys de desterrament i 100 pessetes de multa.

La repressió es va acarnissar amb ell i la seva família. També el seu pare i un germà (en Pedro) varen estar empresonats com a presos governatius (és a dir, sense causa judicial, només per ser considerats d’esquerres i, per tant, perillosos), i un altre germà seu (Antoni), que passà tota la guerra com a mariner a la flota republicana, el 1939 hagué de partir a l’exili del qual ja no va tornar.

La seva família va ser una de les que rebé el 29 d’octubre de 2021 el certificat de víctimes del franquisme que va lliurar el Govern a 124 famílies de persones assassinades a les Illes Balears.

Antoni Castañer Cifre

Nascut el 9 d’octubre de 1903 al carrer Garriga, Antoni Castañer Cifre era jornaler. S’havia casat amb Maria Reynés, amb qui vivia al carrer Llobera, 16 i tenien una filla, de nom Catalina.

Va ser acusat d’haver participat en els actes de resistència al cop d’estat i quan anaren a cercar-lo a ca seva, no el trobaren. En tornar de la feina i saber que demanaven per ell es presentà a les noves autoritats i ja no tornà a ca seva. Després d’estar uns dies a la presó de Pollença, va ser traslladat a Palma amb dos presoners més, però mai hi varen arribar.

El cos va aparèixer el 22 d’agost de 1936 al costat de dos homes més en el km 7,8 de la carretera Palma-Inca, un dels quals ha pogut ser identificat com en Miquel Marquet. Tot i que l’autòpsia va concloure que es tractava d’una mort violenta, a causa de l’impacte de diverses bales, quedà inscrit sense nom al llibre de defuncions i com si fos a causa d’un accident.

Com que l’havien fet desaparèixer, no el pogueren jutjar en persona en la causa 57/1936 per la qual s’acusava de rebel·lió a 119 pollencins que havien oposat resistència al cop d’estat, i n’Antoni Castañer fou declarat rebel. Un cop acabada la guerra el Tribunal de Responsabilitats Polítiques encara el condemnaria a 10 anys d’inhabilitació i 50 pessetes de multa.

Miquel Marquet Perelló

Nascut el 13 d’agost de 1898, Miquel Marquet Perelló, Capseta, era jornaler. Casat amb Margalida Aloy Solivellas, tenien quatre fills i vivien al carrer de les Pageses.

De militància possiblement socialista, després del cop d’estat i de l’entrada de l’exèrcit revoltat a Pollença, va ser acusat d’haver participat en els actes de resistència i de defensa de l’ajuntament republicà, i fou posat en cerca i captura.

Va estar amagat prop d’un mes, però els falangistes que el cercaven varen amenaçar amb detenir la seva dona, fet pel qual s’entregà. Va estar uns dies detingut a Pollença, fins que va ser traslladat a Palma amb dos homes més, però mai no hi arribaren.

El 22 d’agost de 1936 el trobaren mort, amb dos homes més, al km 7,8 de la carretera Inca-Palma, i l’autòpsia determinà mort violenta per diverses ferides d’arma de foc. La investigació judicial es tancà sense haver trobat cap pista, sospitós ni culpable.

La família, amb el suposat trasllat a Palma, li perdé la pista fins que dies després un conegut informà la seva dona que havia pogut veure el cadàver de Miquel al cementeri de Marratxí. Ella hi anà i identificà les robes, però per endur-se’n les pertinences el jutge li volia fer signar que era una mort accidental, i ella s’hi negà. Així que Miquel Marquet quedà inscrit al llibre de defuncions sense identificar i contradient l’autòpsia: «Murió en Marratxí el día veinte y dos de agosto a las dos horas, a consecuencia de accidente, según se deduce de la certificación facultativa».

Mentrestant, la causa judicial contra els pollencins que s’oposaren al cop d’estat —a qui les noves autoritats acusaven de rebel·lió— continuava el seu curs i els mateixos que l’havien detingut, custodiat i fet desaparèixer, el declararen en rebel·lia.

La mateixa causa judicial augmentava la repressió damunt la seva família: el seu germà Antoni Marquet Perelló i el seu cunyat Antoni Aloy Solivellas foren condemnats a 30 anys de presó pel delicte d’adhesió a la rebel·lió, patiren reclusió a Can Mir, i a finals del 1940 el trasllat al camp de concentració de Formentera.

Però fins i tot el mateix Miquel Marquet, un cop ja acabada la guerra i anys després d’haver estat assassinat, encara seria jutjat pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques i sentenciat a 12 anys de desterrament i una multa de 50 pessetes.

Antoni Oliver Jordà

Antoni Oliver Jordà va néixer el 9 de gener de 1901 al carrer Binimelis de Pollença, tot i que després residí a Palma. Era el tercer de nou germans, fill d’Antoni Oliver Campomar, Canet, i Magdalena Jordà Ferrer.

No se li coneixia militància política, però la informació que tenia la seva família referent a les circumstàncies de la seva mort era que mentre complia condemna per delicte comú es va ficar en problemes per haver ajudat a un pres polític. El fet és que revisant la Causa 978/36 es veu com va ser forçat a declarar contra l’empresari alcudienc Antoni Maria Ques i que va reconèixer un company seu que s’ho havia hagut d’inventar després de dues setmanes en aïllament i incomunicat a Can Mir. Igual com altres testimonis d’aquesta causa judicial, quan la defensa els va voler fer comparèixer per ratificar les acusacions, havien desaparegut.

Antoni Oliver va ser trobat mort el 19 de desembre de 1936, al km 19,8 de la carretera Palma-Portocolom, amb les característiques típiques dels assassinats comesos per les milícies feixistes en aquells moments: una execució extrajudicial en algun lloc apartat (Toni Oliver ja era el tercer assassinat amb poc temps en el mateix indret); el cos exposat a la cuneta per aterrir el poble; i cap pista ni testimoni de qui podia haver estat el culpable.

La investigació sobre l’assassinat es va arxivar en poc temps per falta de proves. Oliver va ser enterrat a una fossa comuna del cementeri de Llucmajor i quedà inscrit sense identificar, ja que ni la seva exdona ni els seus pares varen poder reconèixer els trossos de roba que els mostraren a l’efecte.

PUBLICITAT