GUILLEM CERDÀ MARQUET: LES VIDES SE SALVEN A LES PEL·LÍCULES, NOSALTRES FEIM FEINA I AJUDAM

522

El diumenge 29 maig, al claustre de Sant Domingo, Protecció Civil de Pollença celebrarà els seus 20 anys d’existència. Serà una diada participativa en la qual nombrosos cossos de seguretat i associacions han organitzat activitats en la que el públic es podrà implicar en el que suposa vetllar dia a dia per a la seguretat de tots. Amb motiu d’aquesta celebració a Punt Informatiu hem xerrat amb qui ha estat el seu cap els darrers 18 anys, Guillem Cerdà Marquet.

– Quan es va fundar Protecció Civil a Pollença?

Quan jo vaig començar feia tres mesos que existia Protecció Civil a Pollença. El culpable va ser, entre d’altres, Antoni Valls, que veïna de Protecció Civil d’Alcúdia. El motiu va ser que després del temporal del 2001 es va prendre consciència de la necessitat de crear un cos no professional de reforç.

– Idò ja hi havia altres pobles que tenien cossos de Protecció Civil abans que Pollença…

PUBLICITAT

Sí, els primers pobles de Mallorca que tingueren Protecció Civil foren Selva i Calvià, 4 o 5 anys abans que Pollença. Aquí el que teníem eren una seria de col·laboradors que feien de voluntaris amb emergències, com en Miquel “Sopera”, que va ser pràcticament el primer voluntari de Protecció Civil.

– I com t’hi vares implicar?

Per culpa de la meva filla. Amb 16 o 17 anys es va apuntar a Protecció Civil, i jo darrere ella, també. Poc després vaig passar a ser el cap, i ara fa 18 anys que som el cap de Protecció Civil de Pollença.

– Com foren els inicis de Protecció Civil a Pollença?

Al principi hi havia desconfiança. La gent no sabia el que érem I es pensava que només volíem figurera. Els professionals ens veien com una amenaça, es pensaven que els volíem prendre la feina. Però després de 20 anys vull creure que ens hem guanyat el respecte de la gent i el favor dels professionals, tant Guàrdia Civil, com bombers, Policia Local, Creu Roja, etc. Ha estat una feina de petites passes, i ara, quan hi ha una incidència, confien en nosaltres.

Al principi fèiem feina sense medis, usàvem vehicles de l’Ajuntament que s’havien de tornar a deixar per la brigada. Però amb els anys, hem anat rebent formació, material i sobretot experiència.

A més, tampoc i hi havia una normativa per als cossos de Protecció Civil i de fet, encara s’està modificant. Per exemple, de fa molt pocs anys es reconeix la figura de l’auxiliar, que és gent que encara no té formació de cursos, però que ens ajuda i va agafant experiència. Així els nous també veuen si els agrada, ja que molts es pensen que ser voluntari de Protecció Civil és com ser professional i moltes vegades l’única feina és de fer de suport als professionals.

– Quins mitjans teníeu quan començareu?

Al principi anàvem amb medis d’aventura, comprant el que necessitàvem i presentant les factures a l’Ajuntament. Pocs anys després el Govern Balear ens va dotar amb un Pick up i amb tot el material dins un remolc, el problema és que Pollença té els carrers estrets i molts accessos a finques complicats, per això vàrem modificar la Pick up per posar tot el material darrere.

Hem guanyat amb experiència i amb equipament, però hem perdut una mica la il·lusió. A jo el que més em frustra és la burocràcia. Fa 20 anys que estem lluitant per tenir un local propi, ja que fa 20 anys que pagam la renda del local del carrer de la Mar.

Foto: Protecció Civil Pollença

– I com vàreu aconseguir els primers equips contra incendis?

Aquesta és una història curiosa. Devers l’any 2007 l’associació “Amics de la Cala” va retirar un veler encallat a Cala Carbó i nosaltres hi anàrem a ajudar en nom de l’Ajuntament. Es tractava de l’Ali-Dudu, un vaixell usat per a transportar droga que havia encallat feia dos anys a Cala Sant Vicenç després d’un temporal. Com que l’embarcació s’emprava per traficar li havien retallat la quilla i hi havien posat 800 kg de plom dins la sentina. Aquests 800 kg de plom en lingots els recuperàrem i els vàrem vendre. Els doblers que obtinguérem ens serviren per comprar els equips d’intervenció en incendis urbans, equips de respiració, vestits, etc. igual que els que fan servir els bombers.

– De qui depeneu com a cos?

Sempre hem depès de la Conselleria d’Interior del Govern Balear. Però qui ens ha de dotar de medis i s’ha de fer càrrec de nosaltres és l’Ajuntament de Pollença.

– Deus haver vist passar molts voluntaris de llavors ençà?

Tots els voluntariats tenen un moviment de persones bestial, ja que la gent agafa altres interessos. Hi ha gent que ve una temporada, però després ho deixa per altres interessos com la feina, estudis, festejar… Així i tot consider que, maldament ho deixin després de pocs mesos, tota la formació que s’ha donat a aquestes persones no és perduda.

Ara som una quinzena de voluntaris. M’estim més pocs voluntaris ben formats, que no molts mal formats. La mancança més grossa que tenim ara és gent que estigui preparada per intervenir en incendis.

I quins mitjans teniu ara?

Tenim una Pick Up i un cotxe auxiliar que està a les darreres. Tenim una bomba portàtil que dona la mateixa pressió que la dels bombers. Als incendis d’Andratx ens adonarem que anàrem desbordats i comprarem aquesta bomba. Va ser la primera que va entrar a les Balears. Tenim tres motoserres, producte per si hi ha un abocament, equips contra incendis urbans i forestals.

Necessitau més coses?

El que necessitam és actualitzar el que tenim. Per exemple, la Pick up ja té 19 anys i necessita un canvi.

Fa poc vàreu estrenar uniforme?

Sí, perquè ja ens estiraven les orelles per no complir la normativa. De fet, els uniformes que vàrem retirar n’hi havia algun que tenia 15 anys.

Presentació dels nous uniformes de Protecció Civil el juny de 2021

D’on ve Protecció Civil?

La figura de Protecció Civil va començar durant la Segona Guerra Mundial a Londres, ja que durant els bombardejos a la ciutat els soldats eren al front, i hagueren d’organitzar una defensa civil. De fet, a alguns països de Sud-amèrica, Protecció Civil es coneix com a “Defensa Civil”.

– I vosaltres com us activen per les incidències, com ho sabeu?

Abans de res hem de reconèixer una cosa, aquí a Pollença estem molt mal acostumats. Tenim un servei de policia 24 hores, i maldament pareixi que s’estorben o que no els veuen pel carrer, no és així. M’ha passat moltes vegades rebre una cridada de l’112 d’emergències i jo ja ser a puesto perquè la Policia Local m’havia avisat molt abans. El cert, però, és que l’112 te un protocol, avisa als medis necessaris i nosaltres estem al final de la cua. Tanmateix, ens criden de diferents mitjans perquè coneixem molt bé el terreny. Ens demanen si passa el camió de bombers o per saber on han d’arribar a una finca, ja que moltes vegades les finques tenen noms que no surten als mapes.

– Quina és la feina de Protecció Civil exactament?

Damunt els papers, si ho cerques a la pàgina web de Protecció Civil veuràs que posa que som un cos de reforç a professionals i amb uns coneixements per a poder-nos usar a grans emergències.

– Teniu comptabilitzades totes les intervencions que heu fet?

Ara estem digitalitzant tots els arxius de Protecció Civil i en 19 anys, aquest darrer no el contam, duim fetes més de 25.000 hores de servei i prop de 2.500 intervencions.

– Quin és el tipus d’intervencions més habituals que feis?

El més usual és reforç a Policia Local en actes esportius o en grans concentracions de gent. A l’estiu també els incendis.

– A quantes reanimacions cardíaques has intervingut durant aquests 20 anys?

Devers 40, però amb èxit, una.

– Deu ser complicat, psicològicament actuar a aquest tipus de situacions?

Quan ha acabat l’actuació, hores o dies després, sempre ve el “bajón”. I això passa a tots els cossos professionals. Moltes vegades els cossos d’emergències usam l’humor negre, perquè és una manera de defensa. Jo fa molts d’anys, vaig atendre una aturada cardíaca d’una al·lota de 16 anys, que era estrangera i no coneixia de res, i em va durar una sèrie de temps que no em recuperava. I encara és més complicat quan coneixes la víctima. Desgraciadament, he hagut d’atendre situacions de vida o mort de molta gent que coneixia, i no sempre ha acabat bé. De vegades arriba l’ambulància, fas una passa enrere, però serveixes de matalàs entre la família i els professionals. I tot i que mai dones informació, ja que la informació l’han de donar els professionals, quan coneixes la família els vas preparant. És fotut.

– També deus haver salvat moltes vides?

No, les vides se salven a les pel·lícules, nosaltres feim feina i ajudam. Quan vaig cap a una intervenció només tenc una cosa al cap, que no la “cagui” i que per favor el que faci serveixi per a alguna cosa.

– Quines intervencions t’han quedat més gravades de tots aquests anys?

El txapapote. Anàrem a ajudar a Muixia, a la costa de Galícia quan va haver-hi l’abocament del Prestige. Hi anàrem com a sanitaris, i érem vuit voluntaris de protecció Civil que teníem a càrrec nostre 1.500 estudiants que vingueren a llevar txapapote. També va ser gros l’incendi d’Andratx…

– Que s’ha de fer a un accident?

P.A.S. Protegir, ajudar i socórrer. Protegir, senyalitzar la zona per evitar agreujar l’accident. Avisar perquè et venguin a ajudar. I Socórrer, i quan estàs a aquesta fase uses el protocol V.O.S. Veure com està la víctima -si està dins un cotxe que perd benzina, si té alguna fractura oberta, si té molta pèrdua de sang. “Oir”, escoltar a veure si respira per exemple. I Sentir, palpar amb les mans per notar si hi ha fractura… Però el cert és que actuam ja de manera automàtica. Jo he actuat a situacions d’aturades cardíaques de gent que coneixia i no els he conegut fins que no he acabat, perquè et centres en el que has de fer.

Deus haver conegut molta gent en moltes situacions diferents aquests vint anys?

La veritat és que no te’n recordes de molta de la gent que has ajudat. Per exemple, anant ajudar al Jaleo d’Alaior ens ha vengut a saludar molta gent que hem ajudat per les festes de la Patrona, i no te’n recordes d’elles. De qui sí que et recordes sempre és dels que no has pogut ajudar.

Ara que anomenes la Patrona, vosaltres cada any sou pel mig a l’Alborada, no?

Nosaltres fórem dels primers que muntarem un punt d’assistència d’alcoholèmia per les festes, després aquesta idea s’ha anat exportant a altres pobles. Durant tot el vespre donam voltes per dins Pollença i ens trobam gent als portals, gent que es troba tota sola, gent que el seu amic ha caigut redó i no saben com actuar i nosaltres els donam un servei. A la sala polivalent, a devora el PAC muntam, una zona d’assistència on els ajudam.

Que s’ha de tenir per ser voluntari de Protecció Civil?

Ser major d’edat -tenim auxiliars menors d’edat, però sempre van acompanyats d’un adult-, i no tenir antecedents penals.

I que s’ha de fer?

Primer posar-se en contacte amb nosaltres. Al principi es fa d’auxiliar. Jo m’estim més que venguin amb nosaltres un temps per veure si els agrada. Després hi ha la formació, s’ha de fer el curs bàsic de Protecció Civil a l’EBAB (Escola Balear d’Administració Pública). A aquest curs aprens bàsicament el que no has de fer. En acabat hi ha més cursos per especialitzar-se. A Pollença jo crec que hi ha prop de 300 persones que han fet el curs bàsic.

Com serà la diada participativa per celebrar els 20 anys?

No és una exposició per mirar. Volem que la gent participi. En Carles de la Policia Local farà un parc vial on els nins podran voltar, vindrà la Creu Roja i farà tallers d’RCP, Escudaria Nord que durà cotxes de carreres, Ca de Bou que faran un taller de pirotècnia amb seguretat, Onit faran un pintacares, també vindrà Guàrdia Civil de Trànsit, la Guàrdia Civil d’Intervencions especials, militars de la base, donants de sang, etc. Això si la participació dels cossos de seguretat està subjecte a servei, això vol dir que si hi ha una emergència hauran de fugir. Podran provar les emissores, provar-se equips d’extinció d’incendis, etc. Que la gent participi, això és el més important.

Com va ser la vostra feina durant la pandèmia?

La meva filla va organitzar amb una altra al·lota la fabricació i repartiment de mascaretes quan no n’hi havia. En vàrem repartir prop de 7.500. Jo també feia repartiment de medicament i material sanitari dels hospitals. Vàrem desinfectar carrers. Menjar, gràcies a Déu va haver-hi una sèrie d’associacions que feren molt bona feina. Incidències en va haver-hi igual, però eren més petites.

PUBLICITAT