GORG  BLAU  I  CÚBER, 50  ANYS  DESPRÉS

349

Gabriel Mercè – Sa Veu

Els dos embassaments varen ser inaugurats el mes d’abril de 1972 i varen transformar el paisatge de la Serra de Tramuntana.

El boom turístic dels anys 50 i 60 del segle passat, amb la construcció de nous hotels i l’arribada massiva de visitants, va fer que els recursos hídrics de Mallorca fossin a partir d’aquell moment insuficients per abastir les noves necessitats i va posar de manifest que s’havien de cercar noves i imaginatives solucions al problema. Els pous per extreure aigua del subsòl eren ja insuficients i les dessaladores encara eren un somni. Es va recórrer, per tant, a la construcció de dos embassaments en el terme municipal d’Escorca.

El dia 17 d’abril de 1972, ara fa cinquanta anys, el ministre franquista Gonzalo Fernández de la Mora inaugurava solemnement les obres del Gorg Blau i de Cúber que s’havien posat en marxa dos anys abans, i ben aviat el líquid arribava des dels cims de la Serra de Tramuntana als domicilis dels palmesans i també als hotels de la badia de la capital balear.

PUBLICITAT

Cúber i el Gorg Blau es situen en una de les àrees de l’illa amb major índex pluviomètric de l’arxipèlag. El llibre “50 anys dels embassaments de Cúber i el Gorg Blau”, editat recentment per EMAYA per commemorar el mig segle d’existència d’aquestes infraestructures, destaca que a la Serra hi plou quatre vegades més que al Migjorn de Mallorca i dues més que al Pla.

A molta distància de Palma

La possibilitat de recollir més aigua i més ràpidament en aquest punt contrastaven, emperò, amb la considerable distància entre la ubicació dels embassaments i el lloc final de consum de l’aigua. Això va obligar a la construcció d’una canonada de 40 quilòmetres de longitud entre Cúber i Palma, passant per una estació de tractament a Lloseta. Actualment els embassaments aporten aproximadament un 20% de l’aigua apta per al consum humà que es distribueix als municipis de la badia de Palma.

El Gorg Blau, i més concretament la zona de l’Estret, on s’hi ubica la presa, era considerat un dels paisatges més emblemàtics de la Serra de Tramuntana, pas obligat per recórrer el camí que aleshores unia Sóller i Lluc. En un dels llocs de visita obligada dels primers viatgers de Mallorca ja s’hi havia fet, a principis del segle XX, una primera actuació per a la recollida d’aigua i, poc després, una petita central hidroelèctrica que es va mantenir en funcionament entre 1906 i 1939. El corrent elèctric arribava a municipis com Inca, Selva, Mancor i Caimari.

Va ser a partir de la dècada dels quaranta quan es va començar a parlar de la possibilitat de crear a la Serra de Tramuntana alguns embassaments, inicialment amb la idea de l’aprofitament hidroelèctric, més que com a reserva d’aigua. Fins l’any 1954 no hi va haver el primer projecte seriós, que va signar l’enginyer Mariano Pasqual Fortuny. En aquell primer pla l’enginyer proposava la construcció de cinc embassaments en dos blocs diferents.

Una de les pàgines de la publicació Rutes amagades de Mallorca que mostra l’estret del Gorg Blau.

Dos grups d’embassaments

El primer bloc estaria format pels embassaments del Gorg Blau, Cúber i Almadrà. Des del Gorg Blau l’aigua es transvasaria al de Cúber, situat a major altura, com es fa ara, i posteriorment l’aigua baixaria cap a l’Almadrà, amb un desnivell de 425 metres que podria ser aprofitat per a la generació d’energia elèctrica.

El segon bloc projectat preveia dos embassaments a l’Ofre i a Orient. La creació d’una presa dalt del barranc de Biniaraix i prop de les cases de l’Ofre va generar un fort temor a Sóller per la por que la presa algun dia es pogués rompre.

El mateix geòleg solleric Guillem Colom Casasnovas, per la seva banda, va aportar un estudi segons el qual alertava sobre la permeabilitat del terreny, per la seva naturalesa càrstica, i l’enorme possibilitat de filtracions que farien inútil la infraestructura. També sorgiren veus contràries al projecte d’Orient i al·legacions dels propietaris de les finques, dels defensors del patrimoni etnològic que quedaria sepultat per l’aigua i d’altres que pensaven que l’aportació d’aigua dels torrents era insuficient per justificar la creació dels embassaments.

Fins i tot, seixanta anys enrere, s’alertava que la destrucció del paisatge podria resultar perniciós per als interessos turístics de Mallorca. “La gent ve a Mallorca per veure el paisatge”, resava una de les al·legacions.

Els dos projectes anirien madurant fins que un període de gran sequera, a finals dels anys 60, va accelerar els tràmits i el 1967 es va redactar el projecte definitiu. El projecte preveia només la construcció de les preses del Gorg Blau i de Cúber, una estació de bombament i un conducte des del Gorg Blau fins a Cúber, que és el punt més elevat, i una canalització per fer baixar el líquid des d’aquest punt, seguint el curs del torrent d’Almadrà, fins als dipòsits reguladors de Son Anglada, a Palma.

L’empresa Materiales y Tubos Bonna S.A. va ser la que l’any 1969 es va adjudicar els treballs, per un muntant de 236 milions de pessetes, que finalment s’elevaren a uns 290. El 1970 varen arrancar les obres, que varen tenir una durada de dos anys. També hi participaren Entrecanales y Távora S.A. i la sollerica Rossell-Garau.

Els dos embassaments es varen construir de manera simultània i varen comptar amb la participació de gairebé mil treballadors. Sóller va ser una de les poblacions que més mà d’obra va aportar-hi. Inca, Lloseta, Mancor, Consell i Binissalem, com a poblacions més properes al terme d’Escorca, també hi aportaren mà d’obra. Diu el llibre editat per EMAYA que varen arribar molts treballadors de Lorca (Múrcia) a treballar en la construcció de les preses, alguns dels quals s’establiren a Sóller, on després hi varen quedar a viure. Cada dematí a les 7 un autocar traslladava des de Sóller els manobres fins al punt de treball, tot i que també n’hi havia que vivien a cases situades en aquella zona.

L’existència de la carretera del Puig Major, construïda entre 1956 i 1959 pels americans, va facilitar enormement les tasques de creació dels embassaments.

La zona d’Almallutx que va ser inundada amb les aigües del Gorg Blau. Rutes amagades de Mallorca.

Les seves capacitats

Els dos embassaments ocupen una àrea molt similar (59’30 hectàrees el de Cúber i 59’90 el Gorg Blau), emperò tenen una profunditat mitjana molt diferent (7’76 metres el de Cúber i 11’55 el Gorg Blau). Per això el primer pot arribar a contenir un volum màxim de 4’65 hectòmetres cúbics i, en canvi, el Gorg Blau té una capacitat notablement major, de 7’34 hectòmetres.

El Gorg Blau es troba 137 metres per davall l’embassament de Cúber, però no té sortida natural cap al Raiguer de Mallorca. Per això ja des del primer moment es va dissenyar un sistema d’impulsió de l’aigua cap a Cúber, i d’allà, de forma natural, l’aigua baixa cap a Palma. Dues bombes impulsen l’aigua 156 metres més amunt a través d’una canonada de 522 metres, que després baixa per gravetat fins a Cúber per una canonada oberta de 5.629 metres.

Des d’allà l’aigua dels dos embassaments baixa des de Cúber per gravetat, per una canonada de 10.984 metres, que supera un desnivell d’uns 700 metres, fins arribar a l’estació de tractament de Lloseta. Durant aquest recorregut, que segueix el torrent d’Almadrà, hi ha quatre dissipadors que redueixen la velocitat de l’aigua durant la baixada.

Des de Lloseta, una altra canonada de 28.883 metres de longitud trasllada l’aigua fins als dipòsits de Son Anglada, a Palma, on es mescla amb altres aportacions i es distribueix per la xarxa d’aigua potable.

Malgrat que una de les primeres idees era la de l’obtenció d’energia elèctrica a partir de la força hidràulica, mai no se n’ha arribat a generar, tot i diversos intents realitzats en aquest sentit.

Dels embassaments al túnel de Sóller

– El Ministre d’Obres Públiques Fernández de la Mora va presidir el dia 17 d’abril de fa cinquanta anys la inauguració dels dos embassaments.

– Va aprofitar el viatge per entrevistar-se amb el batle de Sóller, Miquel Lladó, i amb el president del Ferrocarril de Sóller, Miquel Puig.

– Posteriorment va tornar a Palma pel Coll de Sóller i diuen les cròniques que amb el seu cotxe oficial ho va passar malament i va entreveure la necessitat de construir un túnel per no haver de pujar la Serra d’Alfàbia.

– Al fons de l’embassament de Cúber hi varen quedar les cases de la finca, sepultades per l’aigua.

– El Gorg Blau, en canvi, va sepultar parcialment un dels jaciments d’època musulmana més grans de l’illa, descobert l’any 2011 pel solleric Jaume Deyà. Els santuaris talaiòtics del poblat d’Almallutx, que va ser excavat paral·lelament a l’execució de les obres, varen ser traslladats. Una part es pot veure al costat de la carretera, a l’altura de l’embassament.

L’aigua començà a omplir la zona d’embassament quan encara no havien conclòs les obres. Rutes amagades de Mallorca.

PUBLICITAT