GLOSES PATRONERES D’ANTONI BISANYES

249
Imatge d'arxiu d'Antoni Bisanyes

Avui vespre a partir de les 21:30 al claustre de sant Domingo hi haurà un acte homenatge al glosador Antoni Bisanyes. L’acte serà conduït per Felip Munar i Martí Sàez, i comptarà amb la participació de nombrosos artistes i amics del Pollencí.

Avui també volem recuperar algunes gloses Patroneres que Bisanyes va escriure per a Punt Informatiu anys passats.

GLOSES DE LA PATRONA 2004

Antoni Bisanyes

Al·lotes avui vos heu d’afanyar
i heu d’espigolar la Coma.
U vespre vos heu de mudar
amb gipó i mocador de fona
a Pollença hem d’anar,
perquè demà és la Patrona;
és la festa més honrosa
que en u nostro poble es fa.

Mare de Déu dels Àngels
vos tenim molt que agrair,
sou la verge venerada
du nostro poble pollencí
molt antes du sol sortir
ja vos hem despertada
amb lo cant de “L’Alborada”,
mos posa la pell estirada
i el cor que mos vol bollir.

PATRONA 2008

Antoni Bisanyes

PUBLICITAT
1
La sang corre per les venes
u sentiment és du bo
sempre lluitam fora por;
el Te Deum i les Ofrenes
mos entren a dins u cor.

2
Tant moro com cristià
participa de la festa
jo tenc la barra ben llesta
només falta llambroixar;
la Verge a tots mos darà
força per tot lo capvespre.

3
En u moment de la sortida
la gent no gosa alenar:
tots el volem respectar
aquell gran crit de ferida.

4
Pollença se despertà
amb una forta envestida,
més aviat que tira a tira
u dolor se va notar;
la histori’ així està,
és ver i no és mentida.

5
M’agraden les votacions
i molt més de cada di
una urna posaria
més baix que us escalons,
així tothom votaria
amb iguals condicions:
el qui seu a la cadira
també té il·lusions.

6
Pollencins aixecau-vos
han arribat u corsaris
duis les eines necessaris
per fer fugir els invasors:
arquillos, barres, falçós,
feren fora u sanguinaris.

7
Uns vénen i altres van,
la nostra Patrona queda
a Pollença això s’hereda
de petit vas tornant gran;
les arrels fondes deixam
i el simulacre prospera.

8
Just quan vos anomenam
el cor vibra una estona,
Vós sou la nostra Patrona:
de l’emoció tots ploram!

9
La festa de la Patrona
és per tots u pollencins,
tant els casats com fadrins
també u que ara són nins,
la Verge ningú abandona:
que visquem molta d’estona
per fer fugir els sarraïns!

10
Vos desig les bones festes
i que no banyi u papers;
tenguem salut sense estrès
facem moltes hores extres:
així podrem sortir els vespres
a gastar molts de doblers.

GLOSES A LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS, LA NOSTRA PATRONA

Antoni Bisanyes

1
Campanes tocau per foc
que els moros són a Sant Jordi
no tenen misericordi
ni de dones ni d’al·lot,
tenen el cor de bruixot
i entranyes de discordi.

2
A la finestra del Mirais
li retria un homenatge
quants de “massos” amb coratge
han sortit en tots els anys,
entre silenci i batais
cridant fort la nostra imatge!

3
Dels Àngels estau guardada
un poc part damunt l’altar,
Vós mos vàreu defensar
d’aquella encarnissada,
cada any sereu recordada
tant moro com cristià.

4
Pollença és un lloc endins
i cultivam la cultura
la Verge és la nostra figura
i mare dels pollencins:
vàrem treure els sarraïns
amb força i molta bravura.

5
Moros i cristians
i la festa pollencina,
el pregó que sempre esbrina
records dels nostres voltants.

6
Brillau més que les estrelles
que brillen a dalt del cel
el pollencí és fidel,
i vos du moltes ofrenes
aquells moros sense empenes
eren més dolents que fel.

7
Vós amb la vostra presència
guanyàreu aquell combat,
i amb garrot mal esporgat
s’acabà la resistència.

8
Pollencins anit és festa
i venim per disfrutar
d’aquí tots mos n’hem d’anar,
amb la cara ben xalesta;
aquesta glosa se presta
i molts d’anys a tots vull dar,
l’any que ve puguem tornar:
tenguem la salut ben destra!

Pollença, 2009

JUST PASSADA LA PATRONA TOTHOM ANAVA EN U FIGUERAL

Antoni Bisanyes

La Patrona mos arriba
la Patrona ja mos ve,
enyor l’olor de la figa
estesa dins el sequer,
també la de formiguer
cremant rama de garriga,
mos llaurava el pareller
amb l’arada desxondida,
ardor feia el sementer
flaire de terra humida,
la joventut duc farcida
records que em donen plaer,
la nostàlgia m’atossiga
d’aquell temps de xic pucer,
el meu cervell mai s’estiga
és com l’aigua de veixiga
que fa florir el taronger,
és la festa que més brilla
de tot el Nord i Raiguer:
la Verge a l’altar hi té
els àngels damunt l’altina.

Pollença, 2010.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT