FANNY MENDELSSOHN

179

L’altre dia, mentre Pere Estelrich anava responent la pregunta de la primera de les tres audicions comentades del “Festival per a tothom”, va trufar la seva exposició amb referències a aquelles petites grans coses que, a mi, personalment, m’interessen.

O sigui que, d’aquell “Què és un concert per a violí? El Concert de Mendelssohn”, no només en vaig sortir amb moltes ganes de sentir l’Orquestra Nacional d’Espanya, sinó que també em va engrescar a escodrinyar una mica a la vida d’una Mestra de la música que, com tantes altres dones, es mereix ser reividincada: Fanny Mendelssohn.

Composta el 1831, a partir del text bíblic del llibre de Job, aquesta és una de les poques obres corals a a gran escala composta per Fanny Mendelssohn.

“amb els dits per tocar fugues de Bach”

Nascuda el 14 de novembre de 1805 a Hamburg (Alemanya), Fanny Cäcilie Mendelssohn va ser la primera dels quatre fills del matrimoni format per Abraham Mendelssohn (propietari d’un respectable banc privat a Berlín que va desaparèixer el 1938 amb el règim Nazi) i Lea Salomon, els dos procedents de distingides famílies jueves.

Néta del filòsof, Moses Mendelssohn, Tant Fanny com els seus germans varen rebre una educació exquisida.

PUBLICITAT

Des de ben petits, Felix i ella, que havien fet les primeres lliçons de piano amb sa mare, demostraren un gran talent musical. Entre altres mestres, varen aprendre música amb el mestre Ludwig Berger i viatjaren a París, on varen rebre classes de prestigiosos mestres com Pierre Baillot i Marie Bigot.

A Berlín, continuaren la formació musical (i de moltes més matèries). De fet, la mare va dir que Fanny havia nascut “amb els dits per tocar fugues de Bach”.

El pianista Heather Schmidt interpreta el Nocturn en sol menor de Fanny Mendelssohn.

“molt bé, però deixa la professió de la música als nins”

Amb 14 anys Fanny va aprendre de memòria els quaranta-quatre Preludis i Fugues de Johann Sebastian Bach com a regal d’aniversari per al seu pare. Tanmateix, aquest va agrair-li amb un: “molt bé, però deixa la professió de la música als nins” molt propi de l’època.

Fanny era dona i de classe alta. Dos impediments per poder exercir una carrera pública com a intèrpret i com a compositora. Així que, d’entrada, Fanny va resignar-se a la decisió del pare: ser una esposa perfecta, femenina i delicada.

El suport del seu germà Felix, amb qui mantenia una excel·lent relació, es limitava a oferir-se a signar amb el seu nom les peces que ella composava.

Als 16 anys, va conèixer el pintor Wilhelm Hensel de qui es va enamorar.

Fanny Mendelssohn i el seu home, Wilhelm Hensel.

Un home avançat al seu temps

Wilhelm era nou anys més gran que Fanny, motiu pel qual el matrimoni Mendelssohn li proposaren que se n’anàs cinc anys a Roma per demostrar que era l’home que volien per la seva filla. També li prohibiren que escrivís cartes a na Fanny i ell va acceptar. Així que, aquells anys la parella es comunicà amb dibuixos i partitures.

Fanny i Wilhelm es casaren el 1829 i varen tenir un fill: Sebastian.

Contràriament, al pare i al germà, Wilhelm sempre va animar Fanny a composar i a publicar la seva obra, així com també a tocar en públic.

A més a més, cada diumenge, organitzaven un concert que va esdevenir un saló cultural de referència en aquella època. Fanny s’ocupava de les presentacions musicals i Wilhelm muntava l’escenari. Durant la setmana, assajaven amb els músics i cantants a fi d’oferir un concert més professional per a l’elit berlinesa. També s’imprimien llibrets i programes. La casa s’omplia de gent, fins a 300 convidats s’arribaven a concentrar per escoltar música, però també comparti menjar i beguda.

Un dels lieder que publicà Fanny Mendelssohn en vida.

“Em sent com si hagués tornat a néixer”

L’agost de 1839, la família Hensel (Fanny, Wilhelm i Sebastien) va viatjar a Itàlia. Allà, Fanny es va adonar que tenia molts admiradors. Durant el Carnaval, que passaren a Venècia, Fanny es a tapar la cara amb un vel (com que duia ulleres, no s’havia pogut posar màscara), així que alguns, en reconèixer-la, s’hi aproparen per manifestar-li la seva fascinació.

A partir d’aleshores, Fanny es va veure amb uns altres ulls i va començar a compondre obres més complexes com “Das Jahr” (l’Any), considerada per molts com una de les grans suites per a piano del segle dinou.

Tanmateix, però, no publica fins al 1846, quan, amb la “benedicció” del seu germà Felix, Fanny publica el seu Opus 1: una col·lecció de lieder. Fanny està tan contenta que, el mes de maig d’aquell any, escriu al seu diari “Em sent com si hagués tornat a néixer.”

La pianista Jessica Zhu interpreta “Das Jahr” de Fanny Mendelssohn.

Dona i jueva

El 14 de maig de 1847, Fanny va morir d’un infart, mentre assajava una de les seves obres. Aleshores, tenia només 41 anys i feia un temps que es queixava de rampes a braços i mans.

Què va passar, però, perquè la seva obra quedàs en l’oblit?

És evident que Fanny va tenir una vida pública molt més complicada que la del seu germà Felix. Tot i amb això, al final de la seva curta vida i amb el costat del seu home, la seva carrera professional havia fet un notable canvi de rumb. Tanmateix, però, aquest canvi no tenia correspondència a la societat.

De fet, l’obra de Fanny Mendelssohn va ser silenciada pel fet de ser dona i jueva. Tot i amb això, últimament, es reivindica la seva memòria i talent.

Fantasia en sol menor per a violoncel i piano de Fanny Mendelssohn.
PUBLICITAT