ERASMUS+,  UNA  OPORTUNITAT  QUE  TOTS  ELS  ALUMNES  HAURIEN  D’APROFITAR

504
La professora Antònia Moragues.

Eva Cerdà

A partir d’aquest curs 2021/2022, la professora del departament d’Hoteleria i Turisme de l’Institut d’Educació Secundària Alcúdia, la pollencina Antònia Moragues Miró, és la coordinadora del programa Erasmus+ a aquell institut.

El programa Erasmus+ són unes beques finançades per la Unió Europea, perquè els alumnes de formació professional facin pràctiques formatives a l’estranger. Per a Antònia, aquesta és “una oportunitat que tots els alumnes haurien d’aprofitar”. No debades, mentre conversàvem amb ella, els ulls li brillaven en recordar aquell mig any en què va fer de baby sitter a Alemanya.

– Què és Erasmus+?

PUBLICITAT

És un programa com l’Erasmus universitari, però adreçat als alumnes de formació professional de grau mitjà i grau bàsic, per fer pràctiques formatives a l’estranger.

– Quan s’ha de sol·licitar?

A principis de curs, es fa la convocatòria d’aquesta beca que finança la Unió Europea i els alumnes que volen la sol·liciten. Per poder obtenir-la, es demanen les notes del darrer any, un examen d’anglès i una entrevista personal. A partir d’aquí, es fa la selecció.

Una vegada obtinguda la beca, s’ha d’aprovar el curs. De fet, els professors han de signar un document segons el qual l’alumne té opcions d’aprovar.

– Quants alumnes han fet un Erasmus+ aquest curs?

Aquest curs 2021/22, a l’Institut d’Educació Secundària Alcúdia els han concedit 15 beques de les 17 que havien sol·licitat. Aquesta és una xifra excel·lent. Fa dos anys que s’havien aturat per mor de la pandèmia, però, anteriorment, solien sortir dues o tres beques.

– Com s’escull el país de destí?

Una vegada s’han seleccionat els alumnes, o sigui que els han concedit un Erasmus+, ells proposen a quin país volen anar. Però els toca el que els toca. Sense anar més enfora, aquest 2022, hi ha dos alumnes que els ha tocat anar a Polònia. La proximitat amb Ucraïna ens ha fet prendre moltes precaucions com ara comunicar a l’Ambaixada espanyola de la presència d’aquest alumnes allà.

A més d’aquests alumnes a Polònia, hi ha una al·lota pollencina que és a Cork (Irlanda) fent un Erasmus+.

– I si l’experiència no els agrada?

Si no els agrada, han de tornar els doblers. L’ajuda és d’uns 1.500 euros, dels quals els donen un 80 per cent quan parteixen i el 20 per cent restant si, quan tornen, presenten una memòria.

Amb aquests doblers de l’Eramus+, han de pagar l’allotjament, el transport i el menjar. Són suficients. De fet, les despeses s’han de justificar.

Durant tot el procés, tant aquí com una vegada són a l’estranger, des de l’IES Alcúdia, els acompanyam. No només els ajudam a cercar allotjament, empresa…, sinó que tenim contacte constant amb ells.

– Els empresaris d’aquí valoren que un alumne hagi fet un Erasmus+?

Fer un Erasmus+ és un extra per al currículum professional. De fet, tres alumnes que varen anar a Masa (Itàlia) a fer un Erasmus+ de cuina, aquest estiu han entrat per fer feina al càtering de Maca de Castro, en un restaurant de Santi Taura i al restaurant Béns d’Avall a Sóller, tres llocs elististes que han valorat la seva experiència a l’estranger.

– Quin temps duren els Erasmus+?

Els Erasmus+ duren cinc setmanes. Ara bé, els alumnes poden escollir acabar les pràctiques que els queden a l’estranger o bé, quan han fet aquestes setmanes, tornar a casa.

Durant tot aquest temps, els al·lots tenen contacte constant amb els professorat. De fet, quan són alumnes de Formació Professional Bàsica, un professor els acompanya durant l’estada a l’estranger.

– Com animaries els alumnes per fer un Erasmus+?

Aquesta és una oportunitat que tots els alumnes haurien d’aprofitar. De fet, aquells que han fet un Erasmus+ tornen al·lucinats, perquè han aprofitat el temps fent feina, s’han relacionat amb altres alumnes d’Erasmus+ i han tengut llibertat per conèixer una zona nova per ells mateixos o amb altres companys. A més, sortir a fora et fa veure que t’han tengut encotonada. Jo mateixa, quan tenia 18 anys, me’n vaig anar mig any a Alemany per fer de baby sitter i ha estat una experiència que m’ha servit per tota la vida.

PUBLICITAT