Entre amics i pinzells dins la barca de l’art

468
D'esquerra a dreta: Hermenegild Anglada Camarasa, Pere Ysern, Felipe Bellini i Tito Cittadini. Fotografia cedida per Felip Bellini

Joan Martorell

Totes les imatges tenen una història al darrere, algunes pels fets fotografiats i altres pels personatges retratats. La majoria tenen una història que no transcendeix l’àmbit familiar, però d’altres van més enllà. I com més antigues són, més important és la seva càrrega històrica i emocional. D’aquestes últimes, els seguidors de Punt Informatiu segurament n’han vistes moltes, però encara en queden moltes per mostrar, i una d’elles és la que presentem avui, cedida amablement per Felip Bellini.

La importància d’aquesta imatge es troba principalment en els personatges retratats, que són alguns dels artistes més importants del que s’ha conegut com l’Escola Pollencina.

Felip Bellini, fill d’un dels protagonistes de la imatge, explica que la fotografia li ha arribat gràcies a la família d’Anglada Camarasa. Bellini diu no saber qui és l’autor, però sí que enumera un a un tots els que hi apareixen. Són Hermen Anglada Camarasa, Pedro Ysern, Felipe Bellini i Tito Cittadini.

PUBLICITAT

Els artistes de la barca de l’art

Aquest article no és lloc per fer una extensa explicació de l’Escola Pollencina o per fer un biografia d’artistes tan importants com Anglada Camarasa, però podem fer una breu ressenya per situar la imatge en el temps i en l’espai.

L’any 1914, l’artista català Hermenegild Anglada Camarasa (a l’esquerra de la imatge), que tenia una acadèmia d’art a París i una gran reputació en els cercles artístics sud-americans, es va establir definitivament al Port de Pollença. Des d’allà va servir de reclam per a la vinguda d’una gran quantitat d’artistes, molts d’ells argentins, que venien a conèixer el paisatge que tant fascinava Anglada, i a compartir experiències artístiques amb ell.

La mateixa fotografía acolorida amb una inteligència artificial

Un dels primers que va arribar a Port de Pollença atret per la figura d’Anglada va ser Tito Cittadini (a la dreta de la imatge). De fet, va ser a l’estiu de 1913, quan Anglada encara residia a Can Niu, a Cala Sant Vicenç, quan Cittadini va arribar a Pollença. L’artista de Bons Aires tenia 27 anys, i Anglada 42.

Felipe Bellini, (el segon per la dreta de la imatge) pintor argentí nascut a Itàlia. Va arribar a Pollença anys després, però ja, al 1921, havia arribat a l’Illa. En un principi, es va establir a Deià, però aviat es va traslladar a Pollença, atret igualment pels artistes de l’Escola Pollencina, on es va establir fins a la seva mort. Bellini, a més de ser un reconegut pintor, era enginyer agrònom, i un dels seus projectes més importants va ser els jardins de l’hotel Formentor. Però tornarem a aquest punt una mica més endavant.

El quart personatge que apareix a la imatge és el pintor barceloní Pere Ysern i Alié (el segon per l’esquerra de la imatge). Ysern ja coneixia Anglada de París, amb qui tenia una forta amistat des que es van conèixer en una exposició a la capital francesa, l’any 1900. Des de 1913, quan Anglada va arribar a Pollença, Pere Ysern va començar a passar molts d’estius al Port de Pollença amb el seu amic.

On es dirigien?

Hi ha altres dos artistes argentins que arribaren a Pollença durant aquells anys, i, tot i que no surten a la imatge, és necessari citar-los per intentar esbrinar on anaven Anglada, Ysern, Bellini i Cittadini. Ens referim a Adan Diehl i a Roberto Raumagé.

Roberto Raumagé era un pintor de Bons Aires que, després de passar per París, arribà a Pollença seguint altres compatriotes seus. L’any 1919 va comprar a Pere Llobera i Garau la Fortalesa d’Albercuix, que transformà en una luxosa mansió on va començar a rebre, contínuament, visites de molts pintors, com els esmentats anteriorment.

Anys més tard, el 1929, el poeta argentí Adan Diehl, membre del cercle d’artistes de l’Escola Pollencina, va construir l’Hotel Formentor. De fet, va comptar amb l’ajuda de molts dels seus amics artistes establerts al Port de Pollença per dur a terme el seu projecte. Un d’ells va ser Felipe Bellini, qui es va encarregar de dissenyar els jardins de l’hotel Formentor. Cal dir que l’hotel es va construir íntegrament transportant tot el material per mar, ja que la carretera es va construir posteriorment. I, de fet, els primers hostes de l’Hotel van haver d’arribar en barca des del Port de Pollença.

On anaven els quatre pintors que apareixen en una barca al Port de Pollença? Molt probablement anaven a veure el seu amic Raumagé a la Fortalesa, o una mica més lluny, a veure el seu amic Adan Diehl a l’hotel Formentor.

Tot i que no sabem de quin any és la imatge, podem conjecturar que ens trobem en un sny indeterminat entre la dècada dels anys 20 i 30.

Una barca dins una mar de possibilitats

Igual que en el traç dels pintors, en la mirada capturada per l’obturador, es desvetlla un món d’emocions i històries entrellaçades. Les imatges, testimonis silents de moments efímers, ens transporten a l’Escola Pollencina, un encreuament d’albes i crepuscles on els quatre artistes s’abandonaven als somnis i a l’art. Les seva barca navegava en un mar de possibilitats, buscant els camins que els portarien a la Fortalesa d’Albercuix o a l’Hotel Formentor. Després d’anys, aquesta imatge trobada, ens recorda que les pinzellades de la vida es fonen amb els paisatges i les amistats, formant un tapís vibrant de creativitat que mai s’apaga.

PUBLICITAT