Mónverd notícies – Jaume Reus Bennàssar
El col·lapse ecològic de múltiples grans ecosistemes mundials podria ocórrer molt més prest del que es pensava; així ho afirma un nou estudi que ha creat un model que analitza com els diferents punts de no retorn s’amplifiquen els uns als altres.
Segons les conclusions d’aquest estudi, més d’una cinquena part dels ecosistemes mundials -l’Amazones inclòs- estarien en perill de col·lapse durant “la vida d’una generació humana”.
“Podria passar d’aquí molt poc”, va afirmar el professor Simon Willoch, codirector de l’estudi realitzat per Rothamsted Research. “Podríem ser de manera realista la darrera generació que vegi l’Amazones”.
Aquest estudi va ser publicat a mitjans de juny a la prestigiosa revista Nature. Aquest estudi, emperò, no estarà exempt de debat. Mentre que la comunitat entén els fenòmens que causen l’escalfament global (la crema de combustibles fòssils), les investigacions sobre els punts de no retorn no són tan madures i, per tant, el consens dins de la comunitat no és tan ample. En el darrer informe de l’IPCC, el major òrgan de ciència climàtica, que depèn de l’ONU, es presentaven conclusions més conservadores: es presentava la possibilitat que s’assoleixi el punt de no retorn per l’Amazones el 2100.
Tot i això, diversos científics brasilers han avisat que aquest punt s’assolirà molt més aviat. Aquest darrer estudi dona suport a les seves investigacions. La diferència entre aquest estudi i els anterior és en què s’han centrat les investigacions. Mentre que els anteriors analitzaven els efectes d’un sol fenomen sobre els punt de no retorn (l’escalfament global o la desforestació, entre d’altres), aquest combina més factors en el seu càlcul, fet que provoca que la data de no retorn es redueixi considerablement.
Un dels exemples més significatius d’aquesta manca de factors fou el del col·lapse del llac Erhai, a la Xina. Aquest va assolir el punt crític abans del que la majoria de científics creien. Segons Willcock, això és degut que aquestes prediccions estaven basades només en un factor: els fertilitzants que, un cop irrigades les terres properes acabaven al llac. Emperò, altres factors varen causar que aquesta degradació fou molt més ràpida del que es pensava; un cop l’escalfament i les altres fonts de contaminació es varen afegir als càlculs, el resultat teòric es va acostar més al resultat real.
En aquest experiment, els investigadors varen simular prop de 70.000 models en què variaven els diferents factors que podrien causar el col·lapse de dos llacs i dos boscos. L’estudi va determinar que el 15% d’aquests col·lapses no eren a causa de l’estrès principal -el més estudiat en altres estudis- sinó com a conseqüència de nous esdeveniments extrems i factors, fins i tot en els casos que els factors principals romanien constants. És a dir, fins i tot en els casos que es posen en marxa projectes de preservació de l’ecosistema, nous factors com esdeveniments de clima extern podrien inclinar la balança al col·lapse total.
Tot i que l’estudi només va tractar quatre ecosistemes, els autors afirmen que els resultats són prou importants perquè els esforços de conservació siguin més ambiciosos.
“Estudis previs sobre punts de no retorn suggereixen costos socials i econòmics significatius a partir de la segona meitat del segle XXI. Les nostres conclusions suggereixen que aquests costos es poden produir molt abans”, va assenyalar el coautor, el professor John Dearing.
Willcock va dir que les troballes van ser “devastadores”, però va dir que aquest enfocament, d’anàlisi a través de la dinàmica del sistema, també tenia un potencial positiu perquè demostrava que petits canvis en un sistema podrien tenir grans impactes. Tot i que l’estudi es va centrar en l’aspecte negatiu dels factors que poden portar al col·lapse, la situació inversa -que els petits factors pugui millorar-los- també és possible. El llac Erhai, per exemple, ha donat signes de recuperació.
“La mateixa lògica pot funcionar al revés. Potencialment, si apliqueu pressió positiva, podeu veure una ràpida recuperació”, va dir, tot i que va destacar que el temps s’acabava més ràpid del que la majoria de la gent es pensava.
