ELS PUIGS D’EN SARD I CALICANT

184
Possessió de Calicant.

Tomàs Vibot

Avui us proposam una bellíssima i interessant excursió al puig de Calicant, un del cims de referència del terme de Sant Llorenç des Cardassar. El puig se situa a mestral de la vila i des del cim s’obtenen unes vistes especialment belles de tota la badia d’Alcúdia, les muntanyes d’Artà i de bona part de la serra de Tramuntana. Per dur a terme aquesta excursió recomanam calçons llargs (a causa de l’abundós matoll), prou aigua i botes.

La ruta comença en el camí de Calicant, el qual arrenca en la carretera Ma-3323. Aquesta carretera neix des del mateix nucli urbà de Sant Llorenç, vora el camp de futbol, on trobarem també un cartell senyalitzador. Aviat la carretera puja de forma suau, mentre a poc a poc es va obrint un paisatge de gran qualitat. A la nostra dreta (tramuntana) es veuen les muntanyes de Calicant i de Tenja, les grans fites geogràfiques de la contrada. A la seva dreta, la muntanya d’Esquerda, també pelada, amb el puig des Tresor a rere.

En aquests moments travessam el territori conegut com sa Blanquera, on, a la banda de la dreta de la carretera s’ubica la vella possessió de Llucamar. Aquest latifundi es troba entre Son Cugullada, Son Gorrió Vell, la Blanquera i Son Vent. Aquí hi havia un poblat prehistòric, del qual, el 1928, encara es podien veure quatre talaiots de planta circular, una murada de 82’50 m de longitud i una altra perpendicular a l’anterior, de 31’5 m de llargària, amb una mitjana d’uns 2 m de guixa per 3 d’altària. S’hi trobaren a més a més, un cap de bou, una destral plana i un ansa petita, tot de bronze. Aquesta possessió fou citada en documentació datada en 1236. En 1295 hi apareix registrada com a Lluchalhimar.

PUBLICITAT

Deixam a l’esquerra el camí de la Grua i avançam a través d’un paisatge de gran qualitat. El camí de Calicant comença al kilòmetre 6 de la carretera, a la banda de la dreta. Es tracta d’un camí sense asfaltar, encara que amb bon ferm. Aviat, a l’esquerra trobarem les cases de Calicant. Segons Joan Coromines el topònim és d’origen mossàrab, i significa “cant de gall”, potser per se la muntanya més oriental de l’interior de Mallorca. A la documentació medieval apareix com alqueria Calicanta (1242) i Calhicant (1292).

Avançam, deixam a la dreta el Pa de Nadal, un turonet de 226 metres, i poc més endavant localitzarem Cas Cus, un rafalet pagès situat a l’esquerra del camí. El camí avança fins assolir les Piquetes, on mor vora una casa rústica, una barraca i un curiós xalet amb trets modernistes, avui mig desfet. Conten per la contrada que fou un cau d’amor furtiu d’un metge no llorencí.

La ruta continua per sota d’aquestes edificacions, per dins el torrent, el qual també és utilitzat com a camí. Passada una barrera sense pany, trobarem uns abeuradors, els quals encara mantenen l’aigua. El camí passa a la banda esquerra del torrent, vora un antic sementer. Un poc més endavant, algunes fites velles ens faran passar de nou a la banda dreta del torrent, per on segueix un camí de carro molt envaït per la vegetació, perfectament grafiat als mapes de J. Mascaró Passarius. Aviat, per un pas de carro molt ben construït, passarem a l’altra banda del torrent i iniciarem una lenta pujada (mestral) per la coma Figuera, solcada per un xaragall pedregós i erm.

Cases de Son Mesquida des del cim.

A mida que pugem, tendrem una millor perspectiva del puig del Telègraf (415 m), el qual ens queda a la nostra esquena. Malgrat la gran quantitat de càrritx, a voltes podrem veure que pujam damunt un antic camí de ferradura, utilitzat des d’antic per assolir aquestes cotes. A poc a poc, el coster se suavitza i assoleix el coll Paredat.

Des d’aquí pujam cap a l’esquerra (llebeig), cercant el millor pas entre la vegetació. Després de passar una plana, localitzarem al davant el puig d’en Sard, la primera de les fites a assolir. Per fer-ho d’una manera més còmoda, recomanam seguir les fites (que en aquest indret es troben disperses), les quals menen cap al costat esquerre de la carena, per un petit esperó de pedra. Un cop aquí, remuntam un passet ben fàcil fins al cim. Les vistes són fantàstiques.

Des del mateix cim, avançam per damunt la carena fins assolir el veritable objectiu de la nostra ruta, el puig de Calicant (473 m), a sota del qual resta la clàssica caseta de vigilància. Des d’aquí les vistes són extraordinàries, especialment de la franja que va de ponent a nord: Son Mesquida, el puig d’en Cotó, Sos Ferrers, les Llenques, el Pou Colomer, etc.

Tornam al punt de partida pel mateix camí.

Cim del Puig de Calicant.
PUBLICITAT
PUBLICITAT