Eva Cerdà
Abans d’escriure aquesta cosa, m’he posat en contacte amb el meu pescador de capçalera que m’ha confirmat que són “palometes”. I que aquí, a Pollença, se’n diuen “palomines”. Gràcies mil.
Alliberada del pes de saber quin animaló havia capturat l’objectiu de la meva càmera, m’ha engrescat a fer aquest apunt sobre el nom d’aquest peix que científicament es coneix com a Trachinotus ovatus.
Antecedents
Des de fa un temps ençà m’he aficionat a l’snorkel (a bussejar de tots la vida, però a la vorera de mar no penseu que m’enfonsi en les profundidats més obscures del fascinant litoral pollencí). I, com que pas tant de gust d’observar peixets i herbetes, em dedic a retratar-los per aturar aquell temps entre blaus cels de vidre.
De passada, he après el nom d’alguns peixets que conviuen amb els banyistes com ara oblades, salpes, tutes, fadrins, ferrasses, ases, pops, vaques, molls, vorms i, últimament, “palometes”, “palomines” o “palomides”; animalons que vaig confondre amb les oblades (quina marinera de pa amb fonteta estic feta!)
Res que, l’altre dia, em varen regalar un capfico en un meravellós racó de la costa pollencina (No espereu que en digui el nom, perquè, amb això de les xarxes socials, s’ha d’anar més alerta en donar una ubicació que en confessar un redol d’esclatasangs!) i, després de repassar les meves captures fotogràfiques, vaig triar una instantània per compartir entre les meves amistats virtuals.
De la “teringa d’oblades” a les “palometes en formació”
Ben aviat vaig tenir l’esperat feedback. Entre el dubte d’un “crec que són palometas” amb el corresponent enllaç de la fishpedia i la seguretat d’un “Ojo, crec que són palometes…”, s’hi va colar també la qüestió de l’ordre. O sigui que els peixerrins no feien un “teringa”, sinó que estaven “en formació”.
Com que som del parer que l’abolició del servei militar obligatori, ha estat un dels fets més encertats de la història que m’ha toca viure, vaig optar per deixar la teringa que omplia els carrers de la nostra infantesa; conscient, això sí que els peixets formaven una fila més vertical que horitzontal en sentit jerarquic.
Res. Que vaig canviar les “oblades” per “palometes”, però vaig deixar-ho com a “teringa de palometes”.
Palometes o palomines o palomides?
Retornant a la qüestió “filològica”, intentant treure l’entrellat si se’n diuen “palometes” o “palomines”, m’ha comparegut un tercer mot en discòrdia: palomida.
No sé si per calc de l’espanyol o no, però la majoria dels informadors parlen de “palometes”. Tot i amb això, cap diccionari dels consultats inclou una accepció del terme que faci referència a un peix que així se’n digui.
Més fortuna fa el mot “palomina” que el Diccionari Català Valencià Balear apunta que és la forma que, a València i a Menorca, denominen el “peix de l’espècie Lichia glaucus”. No són, per tant, els nostres peixets.
Gratant en l’etimologia del terme, el mateix Diccionari Català Valencià Balear ens remet al terme palomida i aquí sí que esmenta Mallorca i Menorca, encara que parli de “peix de la família dels escòmbrids, de diferents espècies del gènere Lichia“. Que tampoc són els nostres.
Fet i fet, me’n vaig al Termcat i nedant entre una mar de “palometes, palomines i palomides”, em resol que, en català estàndard, els nostres peixerrins són PALOMIDA XICA. Amb això no dic que, a Pollença, els diguem així. De fer, segons el pescador de referència, en mallorquí són “PALOMINES”.
Sigui com sigui, ara entenc perquè les peces per travar les ales a la taula del menjador es diuen “palomines”: mirau-ne les cues dels animalons i de la peceta que fa força.
