Els nostres noms de lloc: SEPULTURA DE JOAN MAS

1134
Tomba de Joan Mas

Juan M. Torres Velasco / jmtorres953@msn.com

Arribam a la festa de la Patrona, Mare de Déu dels Àngels, i un dels actes principals més coneguts és el Simulacre de Moros i Cristians que, per cert, enguany tampoc es podrà celebrar per mor del COVID-19.

De totes formes, tothom tornarà a recordar la figura de Joan Mas, sortint al carrer i enfrontant-se al temuts pirates de Dragut, aquell llunyà, però no oblidat, 31 de maig de 1550.

Diversos historiadors han mitificat la figura d’aquest personatge, que va néixer (no tenim la data exacta) devers el 1520 i va morir el 4 de febrer de 1607.

PUBLICITAT

Segons Francesc Serra de Gayeta i Asprer, als Llibres d’obligacions perpetues del Convent de Nª Sª del Roser, que podem trobar en l’Arxiu del Regne de Mallorca, hi figura que “Fonch enterrat en lo Convent Mº Joan Mas, pare de Mo Pere Ot Mas, ab lo habit. No feu testament. Se li funda de un fill seu missa baixa perpetua cada divendres y se ha donat la propietat”.

Diferents autors i, en concret, l’historiador Ramon Rabassa (al llibre “Fills il·lustres de Pollença”, El Gall Editor, 1997), diu que Joan Mas va rebre sepultura a la capella de Sant Bernat del nostre convent de Sant Domingo.

Aquesta capella es troba entrant a l’esquerra, a la part més propera a l’altar i on comença l’escala per a pujar-hi a la trona. El cos central del retaule té una pintura que representa a Sant Bernat i la Mare de Déu de la Llet (la Verge nodrissa). Veiem al sant en actitud d’èxtasis, bevent la llet que surt del pit de la Mare de Déu, la qual cosa és conegut com el Miracle de la lactació.

Retaule de Sant Bernat

A la part inferior del mateix, a la predel·la, hi ha representats tres sants, identificats com a Sant Llorenç, Sant Bartomeu, i altre sant que podria ser Sant Sebastià.

A la part superior del retaule hi ha una pintura que representa a Santa Elisabet, vestida de monja dominica. I ja a l’àtic hi trobam al mig un escut heràldic que és l’emblema dels Martorell. Es tracta d’una torre daurada (TORELL) sobre ones del MAR, i fons vermell. A aquesta mena de representacions se’ls coneixen com a escuts parlants (Mar-torell).

Fixem-nos ara en el trespol i veurem que hi ha una tomba amb la següent inscripció: SEPULTURA. DE. JUAN BAPTISTA / MARTORELL. Y. JUAN. DE.

SONSERRA. /. Y. DE. SOS. SUCCESSORS. AÑY. 173…

Segons l’historiador Rafel Torrella i Reñé “Sobre aquesta inscripció i delicadament gravat en la pedra (…) hi ha representat un escut migpartit que mostra al costat esquerre una torre sobre aigua, i al costat dret una figura semblant a un cavaller”.

Recordem ara que Joan Mas Ferragut es va casar amb Margarida Martorell, i una de les seves filles, també anomenada Margarida, es va casar amb l’Honor Rafel Martorell de Peduixella Gran, el 1573. Aquest matrimoni va tenir dotze fills, cinc mascles i set femelles, i una d’elles, Francina, es va casar amb Gabriel Serra “de Son Serra”.

Llibre d’enterraments del Convent

Aquesta tomba dins la capella de Sant Bernat no és l’única existent dins el Convent i segons el “Llibre de enterros, absoltas y acompañars del Conv. De Maria SSª del Rozer de Pollensa. Comensat als 22 de Agost de 1780”, davall del deteriorat enrajolat de l’església del convent, hi ha diferents sepultures distribuïdes de la següent forma:

  • -Dins la capella de Sant Agustí Lucerino.
  • – Dins la capella de Sant Joaquim: *A la part dreta, tomba subterrània. *A la part dreta, a la part de fora.*A la part del Patriarca Sant Josep.
  • – Dins la capella de Santa Rosa, davant la capella de Sant Pius V.
  • – Dins la capella de Santa Rosa, davant Santa Caterina de Ricci.
  • – Davant la capella de Sant Domingo.
  • – Davant la capella de Sant Vicenç Ferrer.
  • – Davant la capella de Santa Estefania.
  • – Davant la capella del Nom de Jesús.
  • – Dins la capella de les Ànimes.
  • – Vas dels Religiosos.
  • – Vas dels confrares de Nª Sª del Roser.
  • – Davant la capella de Santo Tomàs d’Aquino.
  • – Davant la trona, baix el banc dels Regidors.
  • – Davant la capella de Santa Catalina de Siena, en la capella de Sant Pius V.
  • – Davant Sant Miquel, en el portal del Fresc.
  • – Enmig de la capella de Sant Domingo Soriano.

Confiem que les autoritats competents tenguin en compte aquesta informació quan decideixen renovar el deteriorat enrajolat de l’església.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT