Juan M. Torres Velasco / jmtorres953@msn.com
El Pont d’en Barqueta travessa el torrent de la vall den Marc, en el camí Vell de Lluc, entre Can Diable i Can Pontico.
De la consulta arxivística podem documentar per primera vegada aquest pont, amb el mateix topònim, l’any 1376, quan la Cort obliga a Francesc Company, habitador de Pollença, a pagar 42 lliures pels “adobs dels camins i al Pont den Barqueta, per nom de la parròquia de Pollença, i les quals 42 lliures los promes pagar la meitat a la festa de sant Miquel vinent, i altre a la festa de Sant Andreu primer vinent”. També l’any 1379 trobem una revisió de comptes d’en Francesc Company, que feren els jurats i oïdors de comptes de la Universitat de Pollença, amb motiu de la reconstrucció de dit pont, encara que en aquest cas, l’anomenen “pont del torrent d’en Barqueta”. Aquesta denominació del torrent com a “d’en Barqueta” surt així mateix al llibre del clavari Pere Cabanelles, de l’any 1399, on figuren dues anotacions en les que es dóna diners a homes de la vila per adobar l’esmentat torrent.
Tanmateix, desconec l’origen del topònim “Barqueta”, que segurament era el malnom d’algú dels primers pobladors del terme, i que va donar nom a aquest tram del torrent conegut llavors generalment com de Vàlig.
De totes maneres, no deixa de ser curiós que el topònim no sofreixi variacions al llarg del temps. Ara bé, degut a l’estretor del mateix que impedia la circulació de carros, com també passava en certa forma amb el que seria conegut com a Pont Romà, el cert és que per facilitar el pas per dins el torrent, se va optar per empedrar el seu llit i col·locar passadores per tal de ser utilitzades pels vianants quan portava aigua. D’aquí que es comencés a anomenar l’indret com a Pas d’en Barqueta. Tanmateix, les confusions no faltaren. Fins i tot l’Arxiduc Lluis Salvador d’Aústria, a la seva monumental obra sobre les Illes Balears, quan parla sobre la vinguda a Pollença des de Lluc, diu que “un puente de pilares de piedra, Es Pas den Berqueta, atraviesa el torrente que va a desembocar al mar”, o sigui, confon el pont amb el pas.
Pel que fa al camí vell de Lluc, es tracta d’un dels seus passos tradicionals de creuar el torrent de la vall den Marc, com també ho era el nomenat Pas Gran, que es troba davant del camí d’accés a les cases de la possessió de Can Serra. Per dit motiu ha estat punt d’atenció de les autoritats, tant municipals com provincials, i així podem constatar en un acta de la Corporació Municipal de 11/10/1863, que “en vista del mal estado en que se halla el pas den Barqueta, y esperando una subvención de 2000 reales (…) se resuelve hacer en dicho paso un grande empedrado, que facilite el seguro tránsito de aquel paraje, resolviendose por la comision de obras y Director el sitio donde hacerse, examinandolo sobre el terreno”. L’any següent, a l’acta de 23/02/1862 es llegeix que el batlle “manifestó que en union de la Comision de obras y del Director de Caminos del distrito habia dado la orden para construir un empedrado en el torrente de la Valle den March en el punto denominado Pas den Barqueta camino de Escorca poniendo nuevas pasaderas del modo como tiene demarcado dicho Director, con el fin de facilitar el paso a aquellos comarcanos y transeuntes, que las avenidas han llegado a destruir casi por completo, pagando su importe, de la subvención concedida por el Gobierno de la Provincia en 5 de enero último” .
Com hem vist, els fenòmens meteorològics feien malbé al pont molt sovint, mentre que les autoritats es torbaven més del compte en arreglar-lo. De fet, diverses generacions de pollencins s’havien acostumat a veure’l derruït fins el darrer arranjament que ha tengut lloc el 2006. Per aquest motiu en el llenguatge popular va ser conegut com “el Pont Romput”, competint aquesta denominació amb l’oficial d’en Barqueta.
La fragilitat del pont en bona part s’explicava pel fet que fos de fusta –excepte el seus pilars-, com era habitual antigament. Com ha escrit l’historiador Pere Salas a la seva Història de Pollença. Segle XX, “s’ha de dir que els ponts de pedra eren pràcticament desconeguts a Mallorca abans de 1850, amb algunes excepcions importants, com la que suposava l’anomenat Pont Romà de Pollença i alguns petits pontarrons que superaven algunes síquies. Els ponts pròpiament dits eren totalment o parcialment de fusta, com el cas del pont d’en Barqueta.”
