Els nostres noms de lloc: LA CUCULLA DE FARTÀRITX

325
La Badia de Pollença des de la Cuculla de Fartàritx. Foto: Andreu Salom

Juan M. Torres Velasco/ jmtorres953@msn.com

La Cuculla (que molt sovint figura als documents com a “cucuya”), és un turó cònic de 713 metres d’alçària, situat ala vall de Colonya, entre les finques de la Mola, Lassarell i Fartàritx. Forma part de un dels grups de muntanyes més coneguts pels pollencins, juntament al puig del Ca de Míner (878 m.) i el puig Tomir (de 1.104 m., si bé aquest cim no forma part del terme municipal de Pollença).

L’accés a la Cuculla, des de Fartàritx, es fa mitjançant qualsevol dels 2 passos, anomenats de l’All i del Frare, i la perspectiva que es pot contemplar és, senzillament, encisadora.

Hi ha altres “cuculles” dins la toponímia mallorquina, totes elles dins una zona molt concreta i propera, com ara la Cuculla de Maçana i la de Caselles, però aquesta és la més emblemàtica de totes.

PUBLICITAT

I què és una cuculla?

Segons el diccionaris té diversos sentits. En primer lloc diríem que és un element arquitectònic (agulla), situat a la part superior d’una torre, campanar o església. Encara que molts d’autors distingeixen la cuculla de l’agulla, definint a aquesta última com una cuculla que és estreta i de gran alçada que remata una torre o coberta. En català però, són més aviat sinònims.

Altre significat és el de “cogulla”, derivat del llatí “cuculla”, que es refereix a “un hàbit monàstic, una túnica amb caputxa emprada a la litúrgia catòlica. I també una roba antiga que es posava damunt el cap.” Recordem ara el cèlebre monestir de la Rioja de San Millán de la Cogolla (Sancti Emiliani de la Cuculla), bressol de la llengua castellana.

La Cuculla de Fartaritx. Foto: Eva Cerdà

I a Menorca era el nom que els calciners donaven a la part superior del forn, en forma de cúpula.

Per a Cosme Aguiló al seu Toponímia i Etimologia publicat el 2002, l’ètim podria tenir relació amb el topònim “Cugulutx”, possessió del terme de Sant Joan, “nom amb la base llatinoprerromana *CUCCA o *COCCA, ‘cim’, pel fet que hi ha un puig de 186 m. que la podria justificar. La toponímia sarda és prolífica en noms de paratges muntanyosos com Cuccuru, Cuccurargia, Cuccuneddu, Cuguruttu, etc. A Catalunya es fa present en unitats com els Cogullons, la Cogurulla, les Cogulles, la Cucurulla, etc. Correspondria a l’alqueria santjoanera Cocullutx, de sis jovades, del districte de Petra, en el llibre del Repartiment.”

De totes maneres, observa certes petites discrepàncies amb el lingüista Joan Coromines, que al seu Onomasticon Cataloniae, Toponímia antiga de les Illes Balears, assenyala l’existència de dos topònims Cugulutx, un a Sant Joan i l’altre a Llucmajor, però el primer està en terreny aturonat i el segon en terreny pla. Per tal motiu, proposa la procedència del llatí CUCULLOS, plural del nom que pròpiament significa “caputxa”, i també designa un cim, una punta, un turonet.

Històricament a Pollença només he trobat documentat el topònim “Cuculla” des del segle XIX (vegis l’obra Die Balearen de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria), però això no vol dir que no sigui anterior.

Per altra part, al segle XIV, com diuen Toni Marquès i Pere Salas al llibre Les possessions de Pollença, ja existia el topònim la Mola de Fartàritx. Aquest fa referència a un turó o un indret elevat […]. Per tant es tractaria d’un topònim originat durant el primer temps de la repoblació catalana, segles XIII i principis del XIV. Sembla que el 1515, quan es fa el capbreu dels emfiteutes de l’Hospital, només era considerada [l’actual possessió] una muntanya i garriga. Ningú la capbrevà ni surt cap propietari en els afrontaments. I, per últim, no hem d’oblidar que molt a prop de la Cuculla s’alcen els puigs anomenats la Moleta (698 m) i el Moletó (686 m), diminutius de la gran muntanya que en altre temps va ser coneguda com a la Mola.

PUBLICITAT