Els nostres noms de lloc: LA CEL·LA

193
Mapa del geògraf Moreno Ramírez de 1858.

Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com

Per fer aquest article m’he basat en diversos escrits dels historiadors Mateu Rotger Capllonch, Pere Salas Vives i Antoni Gorrias Duran, del geògraf Miquel Àngel March, el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, llibres de viatgers (Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, Jerònim de Berard, etc.), del prevere Ramon Cifre Cifre (al llibre “200 anys de vida parroquial a Pollença”), i documents de l’Arxiu Municipal de Pollença.

El topònim l’he trobat també grafiat com a Sella, Setla, Zelda o Celda, i designa tant l’ermita com els terrenys adjacents situats entre les cases de Ternelles, el Coll dels Coloms i l’Hort d’en Font.

L’ermita va ser construïda entre el 1408 i el 1417 per l’ermità Fra Joan Biscaí (llinatge o gentilici?), amb l’ajut dels ermitans Fra Guillem de Santa Pau i Fra Bernat Senrer, i dels Jurats de Pollença.

PUBLICITAT

L’ermita està dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia de Ternelles (avui custodiada al Museu de Pollença). Des del segle XVI al segle XIX l’edifici fou objecte de moltes modificacions i reformes. Al llarg d’aquests segles a la Cel·la hi viuen de forma regular i simultània entre dos i tres ermitans. Segons la Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM). fins al s. XVI tingué una activitat molt irregular, fou tancada diverses vegades i en altres es convertí en escola de gramàtica. El 1528, fra Llucià Jaume, mort el 1537, reformà la capella, les cel·les, la cuina i el rebost, i exposà a la veneració una imatge de fusta de Nostra Dona de la Misericòrdia. Entre els seus continuadors hi hagué Martí Comelles, mort el 1582, i Onofre Cànaves, mort el 1590.

Al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL núm. 60, any 1887) hi llegim que “la hermita de Ternellas, en la posesió de D. Antoni Desbrull, en 1540 ja ni estavan [els ermitans], cuyo nom era ‘la hermita Lucia’ y despues Fr. Tiá Tullio fabricá la capella, fent un forn de cals lo hermitá Dionís de Pollensa. Eran mantenguts de almoines que feyan per la comarca; antes en sigles pasats habitavan la Sella veya, á la eminencia de la montaña y per ser lloch tan impetuos se trasladaren açí.” Per ventura, el nom de “ermita Lucia” estaria relacionat amb el de fra Llucià Jaume, que hem citat abans?

L’any 1676 els ermitans de la congregació de Sant Pau i Sant Antoni, Jaime de San Benito i Bartolomé de la Madre de Dios, protegits pels senyors de Ternelles, els Desbrull, ocuparen l’ermita.

El 1736 se posà la primera pedra de l’església de la Cel·la que novament se fabricà en la possessió de Ternelles per habitació dels ermitans, i fou beneïda el 1740.

A mitjans segle XIX, després d’anys d’abandonament, s’hi instal·laren tres llecs flamencs amb la idea d’establir hi una fundació franciscana (Hermanos Terciarios de San Francisco de Asís), que fracassà. El 1900 l’ermita fou abandonada a causa d’un plet entre el bisbe Campins i la comunitat d’ermitans, a pesar de la tasca de mediador de Miquel Costa i Llobera, aleshores Visitador de l’ermita.

Entre els ermitans que hi visqueren hi destaca l’ermità Martí Torandell Llitrà (Martí de la Puríssima Concepció), un pollencí nascut al 1679 i mort al 1759. Fou superior de l’ermita de la Santísima Trinitat (Valldemossa) i de Ternelles. Dugué una vida contemplativa i mortificada. Fou enterrat a la Parròquia de Pollença. Va ser declarat fill il·lustre de la vila i té un carrer amb el seu nom.

Tanmateix, abans de l’existència de la Cel·la sembla ser que hi havia un construcció eremítica a Ternelles, al lloc anomenat la Cel·la Vella, entre el Castell del Rei i la Font de l’Argent. Malgrat es desconeix l’any de la seva fundació, com a mínim se sap, per informacions judicials, que el 1372 era ocupada per Fra Nicolau Torrella, que va ser objecte de robament de llibres dins la casa que com posada posseïen els ermitans dins la vila. Així mateix, mitjançant els Llibres d’Inquisicions de Cort Reial, coneixem que el 1382 hi habitava un tal fra Ramon, per un robatori en la seva cel·la per part d’un esclau de l’amo del Castell del Rei.

Al Catàleg de Protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístics del terme municipal de Pollença s’indica que l’església de la Cel·la té la façana de pedra d’estil barroc, i el portal romà rematat amb un frontó triangular, amb un simple nínxol sense imatge en el timpà, i està ornamentat en els tres angles per pinacles amb bolla. Al capdamunt s’hi troba un petit rosetó, l’escut d’armes de la família Desbrull i una creu. Al costat dret del portal s’hi conserva una pedra commemorativa amb la inscripció “DIE 18 IULIOL ANY 1736”.

Té un petit campanar enmig de l’aiguavés. Al seu interior s’hi troben les cambres dels ermitans, adossats a una part de l’edifici. Són petites cambres de 2 x 3 metres. L’oratori té volta de canó i una sagristia a la part dreta. La Cel·la, a més a més, constituïa una explotació agrícola, que era conduïda més recentment per pagesos diferents als de Ternelles.

Formaven part de la Cel·la distintes marjades i conreus, entre ells, la Parada del Mirador, la Parada Gran, la Parada de l’Ermita, la Parada dels Ugons, la Parada del Magraner, la Parada de l’Era. Igualment pertanyia a la Cel·la, la Pleta i el Sementeret. Dues fonts hi pertanyien: la Font de la Cel·la i la Font de la Glòria.

El camí que pujava a la Cel·la estava empedrat, flanquejat pels Misteris, dels que se’n conserva, avui en dia, tan sol una creu de marès que s’alça sobre un penyal.

Dins l’Hort hi havia una caseta, avui inexistent, anomenada Can Lleonard , el malnom d’uns dels pagesos que hi vivien.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
TOT MARCO digital