Els nostres noms de lloc: EL TOPÒNIM “MORO”

637
Foto actual del carrer del Moro

Juan M. Torres Velasco/ jmtorres953@msn.com

Dins el terme municipal de Pollença ens trobam amb molts topònims referits al vocable “moro”. Com ja va escriure Miquel Àngel March al Punt Informatiu de Pollença núm. 444, “moro” no tan sol fa referència als habitants del nord d’Àfrica, sinó que a Mallorca pot definir qualsevol cosa antiga que pogués ser anterior a la conquesta catalana del segle XIII; normalment els llocs que tenen aquest apel·latiu solen referir-se a construccions o restes prehistòrics. Álvaro Galmés de Fuentes, filòleg del segle passat, fill de mare asturiana i pare mallorquí, conjuntament amb altres investigadors, associa l’arrel mor- amb “munt de pedres”, en referència a les construccions megalítiques que els mahometans anomenaren posteriorment amb un derivat de “talaia”, o sigui, “talaiot” i, finalment, avui en dia es nomenen amb el mot català “claper“, que significa “munt de pedres al camp”. No es justifica amb una etimologia derivada de “Maurus”, que va donar nom a la nació àrab anomenada Mauritània, ni tampoc amb l’ètim “móra”, fruit de les moreres o dels esbarzers.

Al citat article de March, se situen els topònims següents: Cova del Moro (de can Guillem Bet), cova dels Moros (Formentor), cova del Moro (de can Lloberina Petit), Era del Moro, coll dels Moros (Formentor), coll del Moro (Bóquer), caseta del Moro, barraca del Moro, tancat dels Moros, paret del Moro, puig dels Moros, cementeri dels Moros, sèquia dels Moros, i cuina dels Moros; a més, se cita l’hort d’en Moro, Can Moro i el carrer Moro.

Vull afegir que la propietat rústica anomenada can Moro, l’hem documentada per primera vegada als estims de 1608, quan el seu propietari era Llorens Andreu, que vivia a la illeta de Martí Martorell. Aquest la va rebre en herència el 1604 de son pare Damià Andreuque l’havia comprada el 1574 a Mateu Vila alies “Moro”. Al Capbreu de l’Orde de l’Hospital de 1657 aquesta peça de terra, del tenor de 4 quarterades més o manco,afrontava amb “camí a Llanayre, terres de Pere Llobera, torrent de Valig y de Ternellas, i terres de Juan Sales de na Vidala.”

PUBLICITAT

Així, doncs, podem dir que, en aquest cas, el topònim es relaciona amb el malnom d’un personatge ja documentat als estims de 1532, que vivia a la illeta de la Padronada. Desconeixem si el malnom és el que dóna nom a la peça de terra o és aquesta la que dóna el malnom al propietari. Aquest Mateu Vila o els seus hereus figuren amb l’àlies “Moro” al manco fins finals segle XVIII.

També “Moro” és un malnom aplicador a la família Moragues, com podem comprovar al llibre del clavari Joan Torandell(1550-1551), on trobam pagaments a Arnau Moragues “Moro”. I, curiosament, a l’Estim de 1677 Pere Campomar “de Son Moragues”, figura com a propietari de Son Moro, propietat que va mantenir fins a finals del segle XVIII.

Finalment, s’ha d’afegir que dins el casc urbà de Pollença tenim un carrer anomenat del Moro, que al ple de l’Ajuntament de 1 de juny de 1862, on es donaren oficialment i per primera vegada noms als carrers de la vila, ja figura com un dels noms antics que s’han de conservar. Malgrat tot, amb anterioritat a aquesta data només l’hem vist citat a un acta del plenari de l’Ajuntament pollencí, de 25 de juliol de 1858 on es llegeix que “D. Jaime Martorell pidehacer una tejea para conducirsusaguassuciassubterraneamentehasta el ‘avenc’ de la calle del Moro.”

De totes maneres, el nom és anterior a la primitiva creació del simulacre de “Moros i Cristians”, per la qual cosa no sembla possible que el topònim faci referència a un carrer pel que escaparen els moros el 1550. A més, aquest carrer també l’hem documentat a finals segle XVII amb el nom de l’Hereva que, juntament amb el carrer de la Regina (actual carrer dels Àngels), el carrer d’en Xanet (ara carrer Major), i el carrer del Jonquet, delimitava la illeta de mossèn Antoni Martorell “Bibí”. Aquesta illeta posteriorment va ser anomenada de Pere Suau “Boi” on, posats a cercar referències, tenia casa i corral el ferrer Jaume Cifre àlies Moro.

PUBLICITAT