ELS MALLORQUINS I ELS LLEGUMS (3)

184
Foto: CCO.

Seguesc amb la lectura d’aquesta Història de la cuina i l’alimentació a les illes Balears de Josep A. Tur Marí a partir del segle XV, un segle en què es produeixen importants canvis alimentaris, molts dels quals bàsics encara ara avui en dia. I és que el descobriment d’Amèrica va encetar un intercanvi de productes entre el vell i el nou continent. En aquest sentit i pel que fa als llegums, ens varen arribar cinc espècies diferents entre les quals els fesols i els enviàrem disset espècies diferents de llegums entre els quals els pèsols, llengies, faves, ciurons, soja…

El fesol és un aliment bàsic a Amèrica que es cultiva a Perú i al sud de Mèxic des del 7000 aC. El fesol peruà és gros i de colors vius, mentre que el mexicà és petit i de cooor blanc o negre. Segons Tur Marí “arriabren a Espanya en el segon viatge de Colón (1493). A finals del segle XVI ja eren molt coneguts per tot Itàlia; el gastrònom italià Baltasar Pisanelli, l’any 1587, recomanava el seu constum només per als pagesos, ja que, en ésser flatulents, no eren adequats per a les dames i persones delicades. Al País Basc i Castetlla, substituïren el moll. A tot Europa es convertí en l’aliment dels pobres”.

Entre els segles XV i XVIII, l’alumentació no varia gaire, senzillament s’agreugen les diferències entre les classes socials. Així, a Menorca que estava sota dominació anglesa, “els llegums (faves, guixes, ciurons, dues castes de mongetes i llenties) encara eren el principal aliment de la majoria de la població”. Com sempre, els poderosos, menjaven poc llegum, “la verdura i els llegums no representaven junts ni un 1%”.

I, tot i que la cuina dels convents dominics en aquella època se semblava molt a la de les classes benestants, el llegum hi és present al pulmentum, un acompanyament a base d’arròs, llegums o fideus per al peix que consumien al vespre. A més a més, per primavera, menjaven faves tendres i “el cuinat era un plat habitual, a base de llegums (ciurons, mongetes o llenties) i verudres, principalment cols”.

PUBLICITAT

Als segles XVII i XVIII, als convents feien tres menjades. Mantenien el pulmentum “a base d’arròs, llegums, fideus o olla podrida)” com a primer plat del migdia. De fet, “els llegums eren el primer plat i, tot sols o mesclats amb arròs, es menjaven 157-184 dies a l’any”.

Més encara en menjaven les classes populars. Així “els llegums, ciurons, llenties, faves i mongetes seguien tenint una gran importància en l’alimentació popular i era estrany el dia que no se’n menjàs.

En general, la pagesia menjava pa i llegums”. I l’escasessa era la tònica general de l’alimentació del poble.

I demà, més llegums.

PUBLICITAT