ELS ARTICLES: EL, EU, U, LO

651

Felip Bennàssar

A Pollença diuen la 
i a Inca diuen vos, 
a Binissalem senyors 
i a Ciutat vostra mercè.

Aquesta antiga glosa, amb qualque variant, que es recitava arreu de tot Mallorca i que tothom coneixia, ja vol diferenciar la nostra parla, la parla dels pollencins, i és que per tot sabien que érem de Pollença sols de sentir-nos xerrar.

Ara, l’ús d’aquest article femení ja no sembla tan estrany dins aquesta illa, millor dit dins el conjunt de l’arxipèlag (que sempre han usat l’article salat), perquè és el que usen els medis de comunicació orals. És el que denominen “català estàndard”.

Segons conten, aquesta manera de parlar ens ve del temps de la conquesta de Mallorca, per la quantitat de gent de Catalunya que habità la zona de Pollença.

PUBLICITAT

M’he ficat en un embolic que no sé si en sortiré, això és més propi d’un filòleg, o de gent més preparada. Però seguiré, ja ho veurem.

Aquells catalans que he citat, és clar, usaven l’article EL pel masculí i LA pel femení. Aquest l’hem conservat com pertoca, però al masculí l’hem transformat i el seguim canviant i no, precisament, en massa encert.

Tots sabem que la “L” de “EL” se canvià –a la forma de parlar, clar– en una “u”, quedant com article masculí “EU”. I així dèiem: “eu” carro, “eu” cotxe, “eu” Moll, etc. Fins i tot el poeta pollencí Ramon Picó i Campanar, Mestre en Gai Saber, va escriure un poema usant aquest article i que duia per títol “EU CELLER”.

Però segurament ens semblava massa llarg i optàrem per suprimir la “e” i és per això que ens quedarem en “U”. I així deim, repetint els exemples anteriors: “u” carro, “u” cotxe”, “u” Moll, etc.

La veritat és que no queda massa bé, però l’hem fet nostre i crec que ja no el canviarem. Sí que m’agradaria, que féssim un esforç i al manco usàssim l’article “el” en tot el que té una certa jerarquia o dignitat i així podríem dir: “El Puig de Maria”, “El Cel”, “El Papa”, “El Sr. Bisbe”, “El Rei”, “Els Reis Mags”, “Els Àngels” i altres que puguin tenir una certa distinció. Sabem que hi ha persones que usen aquesta forma, no són moltes.

Després tenim la forma arcaica dialectal del tantes vegades citat article. És a dir, la forma “lo”, i deim: El padrí ve amb lo carro, va molt més mudat amb lo capell posat, vaig amb lo tren o amb lo correu. (Tots sabem que els pollencins denominam “correu” a tots els “autocars”, motivat perquè era el “bus” el que portava les saques de correspondència del servei de correus).

Puix bé, també aquesta forma arcaica l’hem transformada –els primers que ho feren varen ésser els que viuen al Port, i d’això ja en fa més de cinquanta anys–; la transformaren usant el ja citat “u” pollencí. I així escoltam venc amb “u” correu, amb “u” carro, etc. Però se diu tan de pressa que sentim: “ambu” correu, “ambu” carro, etc.

Al que castiga fort la nostra forma de parlar és al nostre veí poble d’Alcúdia, ja que el pollencí va a “n’ucudi” i ve “d’ucudi”. La veritat és que així ho deim, ja me direu com ho he d’escriure.

La bella vall de Colonya, situada dins el nostre terme i que dona nom a una entitat d’estalvis local, per quan el seu fundador fou el Sr. de Colonya, i que nosaltres la citam d’aquesta manera sense cap mena de dificultat, sembla que la majoria de gent de fora poble té complicat aquesta pronunciació, inclòs certes autoritats de prestigi, i anomenen la citada entitat com a “Colònia” i a don Guillem, Cifre de Colònia”. Esper no haguem de canviar la nomenclatura de la nostra agraciada vall.

Tot el que he citat a aquest petit escrit ho he fet amb caràcter anecdòtic, no vull donar, ni puc cap mena de lliçó, i repetiré el que vaig demanar el dia del pregó de Festes de la Patrona de l’any 2006, referint-me a la nostra llengua: “Ajudau-me també a mi que, malgrat el que he dit, no la parl ni l’escric com pertoca”.

PUBLICITAT