Eva Cerdà
Tenien 12 o 13 anys i moltes ganes de jugar a futbol.
Eren Macià “Niu” (1), Pep “de can Blai” (2), Ignasi Amorós (3), Joan Forteza (4), Jaume “Colonya” (5), Ignasi “de la Cooperativa” (6), Miquel Barrunxo (5), Llorenç “Bisquerra” (6), Rafel Polar (7), Manolo “Moixet” (8), Pedro “Punta” (9) i Tomàs “Tomasín” (10).
Vivien a Pollença. Eren veïnats. I havien format un equip de futbol, com tants altres al poble.
Ells no tenien nom, però, hi havia els “Estudiantes”, els “Ciclons”, “L’Alhambra”, els “Peninsulars”…
Tampoc tenien equipament. Ni falta que els feia, perquè els “Estudiantes” els deixaven les camisetes i els “Ciclons”, els calçons. Agraïts uns, generosos els altres. No sabien què eren les tres erres, però ja practicaven la reducció, la reutilització i el reciclatge.
Així mateix tenien una pilota. Era d’en Manolo “Moixet”. O sigui que, si en Manolo no hi era, no hi havia pilota. Què hi farem?
No tenien vestits oficials, no hi havia un parell de pilotes a cada casa… i per jugar en un camp de futbol “de veres” havien d’arribar fins al Moll. Anaven i venien en bicicleta, un mitjà de transport ràpid, sà i no contaminant. És clar que tot això no era motiu de preocupació, ja que tampoc no eren cap problema.
Les cometes del “de veres” es mereixen un comentari, perquè no són gens casuals. Que ningú no pensi en un camp gespa artificial, ni natural ni altres herbes (encara que d’herba, potser n’hi havia alguna).
Aquell camp de futbol de la Base, molt prop d’allà on hi ha el camp de futbol d’Albercuix, on juga el Pollença i Port Futbol Club, era un bocí de terra amb unes mides més o menys reglamentàries, dues porteries i les línies que delimitaven les diferents àrees de joc.
I, tot i amb això, jugaven. Vaja si jugaven! I bé! De fet, entre aquest grupet de jovenets, hi ha el primer pollencí futbolista professional, Joan Forteza, l’home que va marcar el primer gol de primera divisió del Reial Club Deportiu Mallorca. Idò!
És clar que això darrer és el de menys, perquè el valor del futbol poc té a veure amb la professionalització i molt manco amb les indecències que es paguen a les grans estrelles del futbol. El valor del futbol està estretament vinculat amb les ganes d’això tan gran que és jugar i que implica la il·lusió de compartir estones en comú, de fer pinya, de superar-se, d’ajudar-se, de ser còmplices, de defensar, d’animar, de lluitar… i, ben segur, d’aconseguir sumar victòries, però sobretot de superar derrotes que, en equip, sempre són més grates de celebrar, o menys difícils de pair, que assumir-les a nivell individual.
