EL PUIG DE RANDA – PER LES PEDRERES-

112
Vistes de l'interior de Mallorca des del cim de la muntanya santa.

Tomàs Vibot

Us proposam una excursió de curta durada, tot i que amb desnivell i bona part per territori de muntanya. El tram ascendent necessita una mica de bona orientació i bona base excursionista, ja que resseguirem part d’un itinerari només fitat. Quant al descens, emprarem les famoses dreceres de la carretera principal, ben localitzables. En total ens podem torbar devers dues hores (sense comptar la visita als santuaris de Cura i Randa).

Iniciam l’excursió en el llogaret de Randa, al principi de la carretera que puja al santuari de Cura. Després de deixar el darrer nucli de cases a l’esquerra, trobarem a la dreta primer l’inici d’un camí i tot d’una desviació asfaltada, vora un alzinar. Continuam avançant per la carretera i a la nostra esquerra, entre el matoll, trobarem les restes d’una pedrera. Tot just després, al mateix costat, arrenca un tiranyó fitat per on ens desviarem. Des d’aquí, fins pràcticament el cim, ja no tocarem asfalt.

Pujam fent ziga-zagues pel senderó, que es mostra força marcat. A la nostra esquerra aviat podrem observar les restes de les pedreres. En primer lloc, una mena de petit safareig, brut d’escombraries, i a rere, les parets de la instal·lació minera. A partir d’aquest punt, el tiranyó es troba envaït pel pedreny, el que dificulta l’ascens. A tot això, a més a més, s’hi ha d’afegir el fort pendís. En pocs instants, ens creuarem amb un camí força marcat. Sortim doncs de l’incòmode tiranyó i continuam cap l’esquerra.

PUBLICITAT

Ara l’ascens és força més amable i falaguer. Es tracta del camí que pujava a les pedreres situades aproximadament a mitjan coster del puig. Si ens fixam en el camí, a la nostra dreta es veu l’acció dels barrobins. A la banda contrària, un marge sosté el ferm. Des d’aquí s’albira un bell paisatge, amb les cases de Randa als nostres peus i el perfil del puig de Randa a la nostra esquerra. A poc a poc anirem guanyant terreny fins arribar a un portell sense barrera, possiblement les restes de les delimitacions de les pedreres.

El camí continua en la mateixa direcció fins que dibuixa un fort revolt a la dreta. Després d’uns metres surten davant les pedreres, que s’estenen bàsicament cap a la nostra esquerra. A partir d’aquest moment cal posar-hi atenció. Just davant el camí on hem sortir, amb tendència a la dreta, trobarem un munt de pedres en forma de “mini-collet”. Si ens hi fixam, podrem veure que al davant s’entrelluu un itinerari que puja per damunt la roca viva en forma de graons, per on ascendirem.

Ara resseguim una mica de tiranyó tímidament perfilat entre el matoll. Puja fent suaus ziga-zagues amb una certa tendència a la dreta i més amunt, en una zona una mica més oberta, cap a l’esquerra. Llavors passa sobre un tram amb pedreny, el que denota la proximitat d’una altra prospecció. Finalment desemboca davall un gran bloc, que superam amb un passet simple per la dreta i ens situam damunt una balconada natural. Ens trobam a pocs metres del cim. Des d’aquí podem tombar lleugerament cap a la dreta i ascendir seguint el tall de penyal i un poc més endavant ascendir fins trobar la cova del Beat. Una altra opció és tombar cap a l’esquerra i després fer una ascensió en sentir recte, resseguint alguns tiranyons. Sigui com sigui, en no molta estona assolirem les instal·lacions del santuari de Cura.

Camí de les Pedreres.

Els orígens del santuari s’han de relacionar amb la retirada en aquesta muntanya de Ramon Llull, on, segons tradició, obtingué per mediació divina l’Ars Lul·liana. Més tard, en 1449 el lul·lista català Pere Joan Llobet fundà una escola d’Art Lul·liana. En 1502 s’hi fundà el col·legi de la Muntanya de Randa, que perdurà fins al 1826. A principis del segle XX, el bisbe Pere Joan Campins restaurà l’antic santuari i en 1913 s’hi instal·laren els terciaris franciscans.

De l’interior del recinte, és d’obligada visita l’Aula de Gramàtica, actualment destinada a museu del santuari; l’església, amb un parament exterior força antic, dotat d’un rellotge de sol amb la data 1668, i un interior amb diverses peces d’interès com el Sant Crist i la Mare de Déu, d’estil gòtic; el jardí; el pati amb el coll de cisterna. Abans de deixar el santuari, val la pena guaitar des dels diversos miradors que ofereix l’indret.

Inciam el descens. Avançam uns metres per la carretera i abans d’arribar a les instal·lacions de comunicació, tombam a la dreta per un tiranyó marcat. Aviat ens deixarà sobre de nou sobre la carretera. La travessam pràcticament transversalment i tot d’una apareixerà el senderó fitat. Poc després sortirem a la carretera, la seguirem i abans de entrar en la tram estret, arrenca un altre tram a la dreta que ens permetrà davallar amb rapidesa fins a una important corba de la carretera. Ara seguirem tota una bona tirada recta. A l’esquerra neix el camí de Sant Honorat, que també és interessant visitar, ja que fou fundat ni més ni manco que en 1394.

Església de Sant Honorat.

En la propera corba trobarem de nou una nova drecera que prendrem, la qual ens deixarà en la mateixa entrada del santuari de Gràcia, sens dubte una de les meravelles de Mallorca. L’origen se situa en el segle XVI, tot i que la primera capella data de 1497. No sols ens esgotarem de contemplar l’estructura de les diverses edificacions situades sota la gran balma sinó que també el paisatge de migjorn ens captivarà de bon de veres.

Per arribar finalment a Randa i acabar l’excursió, prenem per un camí de carro que queda en la mateixa entrada del santuari. Descendim entre alguns matolls fins al darrer revolt de la carretera. Llavors, pel dur asfalt, finam la passejada al llogaret.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT