EL PUIG DE NA BAUÇANA

207
Barraca de carboner situada a peus del cim.

Tomàs Vibot

Aquesta curta però interessantíssima excursió s’inicia al coll del molí de Vent, a la carretera que enllaça Puigpunyent i Galilea, al km 8’3. Tal com revela el topònim, antigament en aquest indret hi havia un bon exemplar d’enginy eòlic, les restes del qual han desaparegut completament. Aquí localitzam dues barreres a l’esquerra. La més gran porta inscrit el nom de la possessió a la qual dóna accés, Son Cortei, i l’altra, situada un poc més amunt, disposa d’un botador de ferro que forma part de la mateixa barrera. Passam el botador i seguim la pista que immediatament volta cap a la dreta.

Cases de Son Cortei des del camí vell de Puigpunyent a Calvià.

Mentre pujam, podrem contemplar a sota la magnífica estructura de les cases de Son Cortei, la possessió més important de Galilea. En època islàmica era coneguda com l’alqueria Albussa o Albuzani. El 1390 era propietat de Ramon Ribes. El 1396, aquest mateix propietari, juntament amb Pere Basset de Benifatxó -actual Son Martí-, cediren unes cent quarterades de les seves finques per a l’establiment del que amb el temps seria el llogaret denominat Galilea. El 1506 l’alqueria Albuzan, ara Son Cortei, era de Jordi Cortei, la qual uns anys més tard fou valorada en 2.500 lliures. La possessió apareix al mapa de Mallorca del Cardenal Despuig, de 1784. Segons l’Arxiduc, cap a 1880, “La casa de Son Cortei, envoltada de plantacions joves de tarongers, presenta un portal en forma d’arc de mig punt, una petita clastra interior i una cuina peculiar amb xemeneia en el centre. A la dreta de la casa, hi ha una petita capella que en altres èpoques era lloc de culte de la gent de la localitat. Més amunt de la casa, hi destaca la presència d’una era; a l’esquerra d’aquesta, en un avenc de parets erosionades per la pluja, l’avenc de Son Cortei, acostuma la gent a tirar-hi les despulles dels animals morts”. Avançada la primera meitat del segle XX, fou propietat del músic Josep Balaguer. Durant bona part de la segona meitat del segle XX, i fins a l’any 1996, Son Cortei fou de Gabriel Alzamora López (1904-1996). Actualment és del fill de l’anterior, Ferran Alzamora Carbonell i té 284 ha de superfície.

Continuam la pujada, i després d’uns 10 minuts, deixam aquesta pista i prenem cap a l’esquerra, per un altre camí que s’enfila coster amunt. En poc temps, passam dos forns de calç, un a la dreta i l’altre a l’esquerra i arribam a una volta del camí on és molt interessant la vista que se’ns presenta de la contrada.

PUBLICITAT

Els forns de calç són un mut testimoni d’una indústria molt retent a les serres de Mallorca. Aquestes instal·lacions eren emprades per transformar la pedra calcària en calç a través de la combustió d’ingents quantitats de feixos de llenya. La calç obtinguda, després de gairebé dues setmanes de cocció, tenia múltiples aplicacions. La major part de la qual era emprada en la construcció, actuant com a aglomerant, mesclant-la amb terra o grava. Però la utilització més coneguda era per emblanquinar les parets de les cases. També són ressenyables usos dins el camp de la medicina tradicional: fluixedat dels ossos, curar cremades, etc.

Cim del puig de na Bauçana, amb Galilea i el puig de Galatzó de fons.

La pista arriba ara a un antic portell que permet accedir a unes planes on es localitza una barraca de volta a la nostra esquerra. Passat aquest punt cal posar esment en un tirany fitat que parteix de la nostra esquerra. El viarany s’enfila per dins el bosc, vorejant diversos rotles de sitja i després de guanyar alçada ràpidament arriba a la cresta del cim. Aquest tirany fou dissenyat i traçat pel Foment de Turisme. Aquesta emblemàtica institució va néixer el 1905, i entre els seus objectius inicials s’hi trobaren l’embelliment i la difusió de l’illa cap als mallorquins i els estrangers. Entre les seves principals activitats, hi destacà la promoció de l’excursionisme, per a la qual cosa recuperaren i condicionaren un bon grapat de camins tradicionals de muntanya, entre els quals hi ha el del puig de na Bauçana.

El cim s’alça a 614 metres i gaudeix d’unes vistes molt espectaculars dels voltants, entre les quals destaca el bell llogaret de Galilea, custodiat per l’imponent puig de Galatzó a rere.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT