El GOB sorprès per l’estratègia de l’interès cultural de Casa Huarte

271
Vista aèria zona de DPMT. Foto: GOB.

El grup ecologista GOB es mostra sorprès per l’estratègia de l’interès cultural de Casa Huarte. En aquest sentit, recorda que “al BOIB número 10 del passat dia 20 de gener es publicava l’anunci d’Acord d’incoació de l’expedient de declaració com a bé d’interès cultural, amb la categoria de monument, de la Casa Huarte, al terme municipal de Pollença per la Comissió Insular de Patrimoni Històric de Mallorca”.

Aquesta incoació “ha estat promoguda per quatre germans de la família Huarte Giménez, propietaris de l’habitatge unifamiliar conegut com a Casa Huarte al Racó d’en Mora de Formentor” i, si bé “coincidim que la Casa Huarte pot tenir valors patrimonials i arquitectònics mereixedors d’estar catalogada i de poder ser declarada com a bé d’interès cultural, el que també cal destacar però és aquesta sol·licitud presentada pels actuals propietaris pretén evitar l’ordre de retirada de les obres i instal·lacions situades dins el domini públic marítim terrestre a conseqüència de la denegació de la sol·licitud de concessió administrativa derivada de l’ordre ministerial de 18 d’octubre de 2022”.

Des del GOB asseguren que “és significatiu en aquesta situació veure com els mateixos propietaris que ara promouen la seva catalogació fa uns anys presentaren al·legacions a la redacció del Catàleg de Patrimoni de Pollença en el sentit d’excloure la Casa Huarte del Catàleg per considerar que no existien motius justificats per a la seva protecció. El Ple de l’Ajuntament de Pollença de 24 de juliol de 2020 va rebutjar les al·legacions presentades i va mantenir la Casa Huarte en l’aprovació provisional del Catàleg”.

Per altra banda, des del GOB continuen en què “s’ha de destacar que la fitxa U-128 de la Casa Huarte del Catàleg no incloïa les obres i instal·lacions situades dins el domini públic marítim terrestre, les quals consisteixen principalment en uns pantalans bastant extensos com embarcadors, terrassa-solàrium dins la mar i zones enjardinades sobre les roques de la vorera, amb uns valors patrimonials i arquitectònics que consideram de dubtosa rellevància pel que fa a la seva protecció”.

PUBLICITAT

De fet, des del GOB, asseguren que “ens sorprèn que, ara, la Comissió de Patrimoni Històric inclogui aquests elements constructius a conservar dins el domini públic marítim terrestre, ja que entenem que aquesta decisió és significativa pel que fa a evitar l’ordre ministerial de denegació de la concessió, que té per conseqüència la retirada de les obres”.

És més, des del GOB “consideram també que la incoació de l’expedient pateix defectes de forma que l’invaliden, com l’incompliment de l’article 9.3 de la Llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears que especifica que: “Artículo 9.3. Será preceptiva la audiencia a los interesados, incluidos los ayuntamientos afectados, y, cuando se trate de bienes inmuebles, se abrirá, además, un período de información pública”. Període d’informació pública que no s’ha efectuat. Ni tampoc consta que s’hagi notificat a l’Administració General de l’Estat com a titular dels béns situats dins del domini públic marítim terrestre.

Àrea delimitació incoació BIC. Foto: GOB.
PUBLICITAT