EL FUTUR DEL SIMULACRE PASSA PER L’EXISTÈNCIA DEL BATALLÓ FEMENÍ

831

Joan Martorell

Aquests dies, tant al carrer com a la Ràdio, he sentit un comentari que diu que el fet d’existir un batalló femení crea bàndols diferenciats i que la igualtat real seria que les dones poguessin participar com els homes sense necessitat de crear un espai per a elles. Però darrera aquest argument que sembla predicar la igualtat total, hi ha el masclisme de sempre. Gairebé al nivell d’aquell que diu que masclisme i feminisme és el mateix, però uns defensen les dones i els altres els homes.

Quan durant anys hi ha hagut una desigualtat estructural entre sexes més que evident, és necessari crear les condicions necessàries per revertir aquest fet. El simulacre dels Moros i Cristians és una festa d’homes i per a homes, en el qual tots els papers protagonistes estan fets pensant en un mateix gènere. Això és indiscutible.

Dir que les dones haurien de poder participar en igualtat de condicions, però sense crear cap paper ni cap espai específic per a elles, és el mateix que no dir res ni fer res. Els darrers anys les dones ja podien participar de la festa. Si es volien vestir de moro, ningú els deia res. Podien gaudir de la festa com els homes. Igualment si hi havia cristianes enmig del carrer Major, tampoc ningú els deia res. Però totes aquestes dones gairebé es podien contar amb els dits de les mans, perquè aquell espai, aquella festa, estava creada per a un gènere que no era el seu. Era com anar a una festa d’aniversari, sense que t’hi haguessin convidat.

PUBLICITAT

És molt difícil voler participar i gaudir d’una festa que no està pensada per tu, ni per al teu gènere. Per això, perquè existeixi una igualtat real als Moros i Cristians és necessari que existeixin unes protagonistes femenines, i un espai i un moment al Simulacre pensat específicament per elles. Per tot això, és imprescindible que existeixi el batalló femení.

Un batalló que, per aquells que tant estimen la tradició, forma part de les mateixes arrels del simulacre. A un document redactat per Ramon Picó i Campamar i descoberta fa pocs anys pel doctor en història Pere Salas, s’explica com el 1858 un grup de dones armades amb filoses i falçons feien una aparició estel·lar durant la batalla de Sant Jordi, aconseguint, ni més ni manco, que inclinar la balança del costat dels pollencins. Malauradament, durant uns anys es va deixar de celebrar el simulacre i, a diferència del que succeí a Sóller, les dones varen desaparèixer dels Moros i Cristians de Pollença quan aquest es va reprendre el 1882. Quasi un segle més tard, i a diferència de les valentes dones, les pollencines s’haurien de “conformar” fent d’espectadores. Això sí, vestides amb les camises blanques de les seves avantpassades, incorporades en el darrer terç del segle XX com una part de la iconografia de la festa.

Sigui com sigui, i citant de nou a Pere Salas: “el naixement, desenvolupament i desaparició de les festes popular està en relació directa amb el context i/o contextos històrics que han viscut. Per això, no s’entenen les festes com quelcom estàtic, sinó com a fenòmens històrics en constant evolució” i aquelles festes que no aconsegueixen adatar-se al temps que corren, acaben per desapareixer.

PUBLICITAT