EL CASTELLET DE GALATZÓ

186
Restes arqueològiques prop del cim.

Ara que encara no fa calor, us proposam una excursió d’unes dues hores a un dels pujols més bells i interessants de la finca pública de Galatzó. Es tracta del Castellet (467 m), situat a gregal de les cases.

Tal com el seu nom indica, és un cim amb forma de plaça forta, rocallós i amb timbes esfereïdores per la cara de ponent. Ara bé. L’element que fa especialment interessant aquest ascens són les restes prehistòriques localitzades vora del cim en forma de murada ciclòpia, avui malauradament en dolent estat de conservació. A més d’això i del sentit estrictament excursionista, la ruta també convida a contemplar el magnífic conjunt hidràulic de l’hort de Galatzó i també un paisatge d’altíssima qualitat.

Iniciam la ruta en una de les entrades de la finca, concretament la que se situa vora la possessió de Son Claret, això és, a la carretera des Capdellà a Galilea (Ma-1032), vora el km 2’2. Si hi accedim amb cotxe, el vehicle es pot deixar vora el portell d’entrada, el primer element de tipus patrimonial ressenyable de la nostra ruta a causa de la monumentalitat.

Un cop passat, travessarem el torrent de Galatzó per un interessant gual empedrat. Llavors deixarem a l’esquerra el puig Matós (237 m) i el camí que se’n va al Ratxo, possessió situada dins Puigpunyent i avui explotada amb el nom comercial de La Reserva de Galatzó. Just aquí trobarem Ca l’amo en Biel, unes cases de planta quadrangular, amb pati o clastra central i amb tres cossos edificats.

PUBLICITAT
Cases de Galatzó des del safareig de l’hort.

Superam un portell per un pas per a vianants i avançam entre camps de conreu. Després de superar el torrent de Galatzó, apareix a la dreta l’inici de l’itinerari de les Planes, perfectament senyalitzat i per on continuarem. El primer tram travessa novament el torrent, ara sense pont, i tot just després avança fins a topar amb la paret que limita amb un camp de cítrics. Un cop aquí, el camí dibuixa una sèrie de ziga-zagues per remuntar un costeret fins trobar la síquia que du aigua als dos molins de Galatzó. Sens dubte, aquest enginys hidràulics són un dels béns etnològic més importants de la finca i també de tot Mallorca.

Continuam pujant pel camí de les Planes. Al cap de poc torna a dibuixar una ziga-zaga, on tot just després, a la dreta, trobarem una fita de pedra. Cal tenir present aquest punt ja que aquí sortirem del camí per iniciar una ascensió per un coster brut de vegetació, amb sobretot carritxeres i també garballons. Aviat trobarem una petita paret rocallosa fàcilment salvable pels costats. Un cop damunt assolirem el llom que puja al Castellet. Un cop aquí remuntam la carena on s’aixequen alguns pins. Una vegada a la part alta del lloc, pràcticament sota la timba, voltam a la dreta i, mantenint el nivell, superam el comellar, sota el qual passa la síquia que abans hem travessat. Un cop a l’altra banda, tornarem a trobar les fites que ens duran fins al cim.

Ara el territori és bàsicament de roquissam, molt incòmode. Aviat ens trobarem vora la paret ciclòpia que només manté una part del cos central. Aquest jaciment arqueològic es pot posar en clara relació amb altres a la zona, com per exemple el del Castellot (a l’Alqueria), el dels Puntals del Ratxo o bé el de l’Argolla. Recordem que al nord de les cases de Galatzó hi ha les restes d’un poblat talaiòtic.

Deixam a rere la murada i continuam les fites, les quals es decanten lleugerament cap a la dreta respecte de la carena. Tot això és per aprofitar un evident coster que ens deixarà damunt el cim del Castellet, ben isolat i amb unes magnífiques vistes, especialment del puig de Galatzó (1027 m), la mola de l’Esclop (928 m) i el puig Batiat (644 m). Altres cotes que es poden contemplar són el puig de Garrafa (462 m) i, fins i tot, la mola de Sobremunt (715 m).

Puig de Galatzó des del cim.

Proposam una davallada poc freqüent i ben atractiva, només apta per a aquells que dominin les grimpades senzilles. Seguim la carena cap a tramuntana (mirant al puig de Galatzó) i al cap de pocs metres trobarem una roca solitària, en forma de menhir, per on hi ha una ràpida davallada. Aquí ens haurem d’aferrar fort a la roca amb les mans per superar un petit bot. Un cop a sota, d’esquerra a dreta farem una travessia per superar un altre botet. Per la part central del comellar trobarem un tercer bot que ens deixarà de nou al camí de les Planes.

Un cop aquí, tornam al punt d’inici pel mateix itinerari.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT