DE LES BOMBES D’UCRAÏNA A L’ESCOLA DE POLLENÇA, DOS MESOS EN LA VIDA D’UNA FAMÍLIA DE REFUGIATS

1363
Moment en què n'Artem i la seva família arribaren a Mallorca.

Eren les cinc del matí del 25 de febrer quan va sonar el telèfon de na Margalida Servera. Era n’Artem, un nin ucraïnès de 13 anys que acollia a ca seva, a la Cala Sant Vicenç, tots els estius des del 2017. Estava molt espantant, plorava i només deia: “Els russos són aquí. No sabem què fer… les bombes”. Així com va poder, na Margalida va entendre que s’havien despert amb el renou de les bombes, que ja queien molt a prop del seu poble, i que se n’anaven. No sabien on.

Dos mesos després, n’Artem, na Luda i n’Anna s’aixecaren aquest dilluns amb una nova il·lusió, i moltes incerteses, ja que començaren l’escola a Pollença. Ell i la seva germana de 16 anys, na Luda, a l’Institut Guillem Cifre de Colonya, i la germana petita, de 8 anys, n’Anna, al CEIP Costa i Llobera. Tant a l’Institut com a l’Escola, els han acollit amb els braços oberts i na Margalida s’ha sentit molt acompanyada en aquest procés per escolaritzar els tres infants.

Tots tres i sa mare, Okxana, fa 14 dies arribaren a Mallorca i de llavores ençà viuen a ca na Margalida. Són l’única família ucraïnesa que ha estat acollida al municipi de Pollença. El seu pare continua lluitant a Ucraïna. Detalla na Margalida que els tres germans han plorat de l’emoció de poder tornar a l’escola.

És complicat no sentir un nus a la gola quan na Margalida conta la història de la família de n’Artem. És posar-hi cara i ulls a una tragèdia humanitària que, tot i commocionar-nos en el moment de veure les notícies, no deixa de ser quelcom que passa massa lluny per a llevar-nos la són. I més en un inici de temporada turística que vaticina que ens tornarem a omplir les butxaques. Per això na Margalida no entén com a un municipi de la magnitud de Pollença no hi ha més famílies d’acollida. “Tots som bons a l’hora de posar ciris, però a l’hora de la veritat poques persones es comprometen realment”, reivindica.

PUBLICITAT

Les dificultats d’acollir famílies a Pollença

Margalida explica que n’Artem i la seva família arribaren a Mallorca juntament amb altres dues famílies ucraïneses que ara estan a sa Pobla. Allà hi ha hagut molta ajuda dels veïns, que han fet nombroses donacions, i de l’Ajuntament, que ha facilitat molt les coses a l’hora de fer tots els tràmits, com l’empadronament o l’escolarització. Però que ells, a Pollença no han rebut cap ajuda ni cap col·laboració per part de l’Ajuntament. Emplenar tota la paperassa ha estat molt complicat, perquè l’únic que té nocions d’espanyol és n’Artem i que fins d’aquí a 15 dies no rebran cap ajuda de les que reparteix Serveis Socials de l’Ajuntament mensualment.

Na Margalida ha renunciat al lloguer d’un petit apartament annex al seu habitatge per poder allotjar la família de n’Artem. Afirma que arribaren d’Ucraïna molt nerviosos i just amb el que duien posat. Excepte n’Artem, no xerren en absolut ni castellà ni català, i no saben fins quan durarà aquesta situació.

“Un Somriure per Txernòbil”

N’Artem i la seva família vivien a Ivànkiv, un poble de 10.000 habitants situat 52 km al sud de la central nuclear de Txernòbil. La seva mare cuidava una dona major invàlida i el seu pare treballava a la construcció i la industria de la fusta per un sou de 120 euros al mes. Na Margalida coneix bé la seva situació, ja que abans d’acollir a ca seva n’Artem per primera vegada el 2017, els va visitar a Ucraïna per estar segura que es comprometia amb una família que vertaderament necessitava la seva ajuda. De llavores ençà, gracies a l’ONG “Un Somriure per Txernobil“, cada any n’Artem venia a passar dos mesos d’estiu ca na Margalida, més dues setmanes per Nadal. Malauradament, aquestes estades es frenaren a causa de la pandèmia, i des del 2019 fins ara, n’Artem i na Margalida no s’havien tornat a veure.

De Ivankiv a Pollença

El dia que n’Artem va cridar na Margalida, va fugir amb la seva família al poblet de la padrina, on varen estar ocults durant trenta dies. Allà, tot i que sentien les bombes, només es va danyar part de la infraestructura de clavegueram i aigua potable. Durant aquests trenta dies varen estar incomunicats, a 10 graus sota zero i sense aigua (havien de fondre la neu per beure).

Feia un mes que na Margalida no sabia res de res de n’Artem quan va rebre notícies de l’associació “Un Somriure per Txernovil”. Li comunicaren que, a la frontera de Polònia amb Ucraïna, hi tenien una voluntària cercant les famílies amb les quals treballa l’associació i na Margalida els va avisar que probablement s’havien ocultat al poble de la padrina. Gràcies a un contacte a Ivankiv, l’associació es va posar en contacte amb la família de n’Artem i els digueren que si volien venir a Mallorca, anssin cap a Polònia on els esperaven.

El trajecte fins a la frontera el varen fer en tren, varen estar 48 hores en un campament de refugiats i després sortiren en cotxe direcció Espanya. Na Margalida destaca la feina dels voluntaris de la Fundació Escribano, que feren feina, perquè nombroses famílies com la de n’Artem poguessin fugir de la guerra.

El dia 16 d’abril, la família de n’Artem i dues famílies més que acullen voluntaris de l’ONG “Un Somriure per Txernòbil”, arribaren a Mallorca amb el ferri de Balearia. Les altres dues famílies, una mare amb un fill i una altra mare amb dos fills, s’han instal·lat a un hostal de sa Pobla que ha cedit el propietari.

Luda, Artem, Margalida, Anna, Okxana i Petra.
PUBLICITAT