DE LA SUPERILLA DE BARCELONA A L’ARCHITECTURAL BRANDING, AVUI AL CLUB POLLENÇA

172

Avui, dimecres 24 d’agost, a les 20 hores, al Club Pollença, acaba la Setmana d’Arquitectura i Disseny amb les aportacions de Janet Sanz i Sasha Lobe. Aquesta serà la tercera i darrera vetlada del cicle d’encontres amb l’arquitectura i el disseny d’aquest 2022.

Ahir, dimarts 23 d’agost, Francisco Cifuentes i Gabriel Alomar varen fer “un viatge a través de la trajectòria de l’arquitecte Antoni Alomar”, un arquitecte que va saber expressar modernitat a l’hora que va investigar l’arquitectura tradicional mallorquina.

Després d’una breu presentació per part de Gabriel Alomar, Cifuentes es va centrar en l’etapa productiva d’Antoni Alomar, emmarcada entre 1956 i 1972. A partir del quadern d’apunts de l’arquitecte i de projectes com les esglésies dels Llobards, de l’Encarnació de Palma i de la Colònia de Sant Jordi, així com també de l’Institut Antoni Maura i dels jardins de l’Hort del Rei de Palma, Cifuentes va anar desglossant la manera d’entendre l’arquitectura d’Alomar.

La seva dissertació va acabar amb els anys que Antoni Alomar va passar a Eivissa, on va tenir contacte amb arquitectes com Erwin Bronser, Henry Grille o Ramon Torres, entre altres amb els quals es va apropar a la “construcció autosuficient de l’home”.

PUBLICITAT

En aquest punt, Gabriel Alomar va prendre el relleu de Francisco Cifuentes per centrar-se en l’etapa de recerca d’Antoni Alomar qui “retorna d’Eivissa totalment transformat”. Gabriel Alomar, que és fill d’Antoni, va explicar que abandona l’arquitectura magistral per endinsar-se en “L’estudi de la tipologia de la coberta amb pedra de Mallorca”.

A més d’estudiar la metodologia, Alomar s’interessà pel lèxic, per l’etimologia dels mots i el seu significat. Amb altres arquitectes, va fundar la Confraria Guillem Sagrera i l’Escola de Margers. Impulsà el primer congrès internacional sobre la construcció en pedra que dona peu a una societat internacional centrada en el pedra en sec. I és que, més arran de l’estudi d’aquesta tècnica en el conjunt de territoris de parla catalana, Alomar va establir una hipòtesi dels elements universals que identiquen les construccions de pedra seca.

Tot plegat per definir quina és la barraca del nostre temps cosa que van exemplificar a partir del Vinromà de Muro.

A continuació, Robert Brufau va parlar sobre “Gaudí com a generador de formes”. En el transcurs de 50 minuts que es varen fer curts, Brufau va reivindicar el paper de la natura (tant del món animal, vertebrat i invertebrat, com del món vegetal, però també mineral) com a generador de formes en l’obra d’Antoni Gaudí.

Però també va parlar sobre la inversió catenària, el principi funicular, els polígons tridimensionals i altres tècniques que permeteren a Gaudí construir els seus edificis.

Avui vespre, Janet Sanz parlarà de la “superilla barcelona. la ciutat del s. xxi” i Sasha Lobe, “architectural branding”.

“superilla barcelona. la ciutat del s. xxi”

Janet Sanz és llicenciada en Dret i en Ciències Polítiques i de l’Ademinstració, per la Universitat Pompeu Fabra. Des de l’any 2015, és tinent de batle i delegada d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat a l’ajuntament de Barcelona.

Després d’un conjunt d’experiències laborals temporals, ha realitzat diversos estudis comparatius per
la universitat sobre el desenvolupament de les polítiques públiques en diversos països de la Unió
Europea amb relació a l’habitatge, l’ocupació, el repte de la immigració i la seva incorporació en els
programes i discursos dels partits polítics catalans, l’acció col·lectiva en un sindicat de treballadors,
l’anàlisi i l’avaluació de la Llei d’igualtat elaborada pel Govern de l’Estat i l’anàlisi de la creació dels
plans d’igualtat per a les empreses.

Com a tinent de batle, ha liderat i desenvolupat projectes emblemàtics a Barcelona. En aquest sentit, s’ha de destacar un canvi de model a l’Espai Públic, amb l’objectiu de fer-lo més saludable i habitable, mitjançant la creació de Superilles, eixos verds i l’augment de carrils bici, entre d’altres.

Però també cal apuntar que, en l’àmbit de l’habitatge, una de les polítiques centrals ha estat garantir que el 30% es destini a habitatge assequible en urbanitzacions privades.

Finalment, també s’han dut a terme altres mesures contra la gentrificació, com la reducció de l’impacte del turisme a través de la moratòria hotelera (PEUAT), en zones molt saturades i el control dels pisos
turístics il·legals.

Architectural Branding

El dissenyador gràfic Sascha Lobe treballa a la intersecció de les comunicacions visuals i l’arquitectura. Lobe es va unir a Pentagram com a soci després de ser el fundador de la consultora de disseny L2M3 amb seu a Stuttgart. És professor de tipografia a HfG Offenbach / Frankfurt des de 2009 i també és el cap de disseny de The Architectural Association de Londres.

Lobe ha dissenyat la identitat visual per a diversos projectes arquitectònics encapçalats per David Chipperfield, Ben van Berkel, Daniel Libeskind, Bolles+Wilson, HG Merz i altres. La marca arquitectònica de Lobe per al projecte Amorepacific de David Chipperfield va guanyar recentment Best Way to Go als Wallpaper* Design Awards.

Els altres projectes recents de Lobe inclouen treballs de marca per a Bauhaus-Archiv, Documenta Archiv i IBA 27, així com MIDI, el protocol de tecnologia musical estàndard de la indústria. També va participar en la celebració del bicentenari del Manuale Tipografico de Giambattista Bodoni dissenyant una obra d’art impulsada per la tecnologia. Per commemorar el centenari de la Bauhaus, The Conran Shop va designar Lobe per crear 330 impressions d’edició limitada, mentre que el Museu del Disseny va delegar a Lobe per dissenyar un pas de vianants per al London Design Festival 2019.

Sascha Lobe i el seu equip són experts en l’àmbit de la lingüística espacial i l’orientació a través del disseny, conciliant els gràfics ambientals amb l’arquitectura.

Actualment col·labora amb el fabricant mallorquí de rajoles Huguet i desenvolupa un sistema de rajoles flexibles inspirat en Le Corbusier. El tipus de lletra modular “Le Corbusier” es va introduir per primera vegada com una projecció animada a l’edifici Corbusier a Stuttgart, part de la finca Weissenhof, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, des de 1927.

PUBLICITAT