“DE COR A COR”

366

Eva Cerdà

El pati de Can Llobera, casa parial de la mare del poeta pollencí Miquel Costa i Llobera, va acollir un dels actes amb motiu de l’Any Costa. Els glosadors Mateu Matas “Xurí”, Maribel Servera i Pau Rierol foren desafiats pels versos de Miquel Costa i Llobera, deliciosament interpretats per Alícia Olivares a la veu i guitarra, i esperonats per un Tomeu Cifre “Fus” que va fer un poc més que de presentador.

Paraula contra paraula, Rierol, Servera i “Xurí” varen rellegir Costa i Llobera des d’una perspectiva actual i pròpia, repassant temes com la destrucció del paisatge o la defensa de la cultura i de la llengua pròpies, que tan bé va cantar el poeta pollencí. També aprofitaren els versos de Costa i LLobera com a excusa i trampolí per endinsar-se en temes més compromesos com la immigració, el masclisme… i altres aparentment més trivials com les xarxes socials, les diferències generacionals…

La sinceritat del cor va guanyar la partida i aquells versos de Costa i Llobera el sentit dels quals tantes vegades se’ns escapa, varen bategar i varen prendre vida; una vida “com la mar, mala de definir, avui pots ser aquí i demà, allà” com va sentenciar Maribel Servera a un Mateu “Xurí” que trepitjava terra ferma.

PUBLICITAT

I si Maribel Servera va dominar la partida “de cor a cor”, Pau Rierol va vessar gràcia, amb mots carregats d’humor que aclareix i gràcia que desperta somriures d’orella a orella com els que, de manera espontània, es veien a les cares del públic, mentre l’horabaixa transcorria mentre els darrers rajos de sol encenien la lluna que s’ensenyoria de la nit.

Entre glosador i glosador, Alícia Olivares va tocar el cor dels presents amb un recital de poemes de Miquel Costa i Llobera. Senzillesa per a veu i guitarra, així va ser l’actuació d’Olivares amb un repertori que, entre altres, va incloure la “Cançó de na Ruixa Mantells”, un “Dos sospirs” que sonaren a ritme de jota o un “Puix Patrona” que va fer a duet amb un Tomeu “Fus” qui ja ens havia advertit que “a Pollença no es canta així”.

I entre cosa i cosa, mot i mot, rialles i emoció, la vetlada va arribar al final amb unes quartetes enllaçades pels tres glosadors que posarem nom als mals dels nostres dies: ignorància, desgavell tecnològic, moscards, homofòbia, masclisme, feixisme, racisme, canvi climàtic, poders fàctics, doblers, covid i altres virus…

I la “vetlada intensa”, organitzada pels Glosadors de Mallorca, va fer reviure un Miquel Costa i Llobera, cent anys després de la seva mort i en un escenari on, ben segur, va aprendre algunes de les formes d’expressió popular que ens deixà al poemari De l’agre de la terra. Per suposat, el llumeneret blau estarà encès mentre hi hagi poetes i glosadors, i un brotet de romaní estret dins la nostra mà.

Tomeu Fus i Alícia Olivares diuen “La cançó de na Ruixa Mantells”, Mateu “Xuri” la fa seva.
PUBLICITAT