CUBATAS  I  CHUPITOS

813

Família A.

Que vivim a una societat, i en un país, on la cultura de l’oci es basa en el consum d’alcohol és una cosa que ja se sap, no és cap sorpresa, però quan tens un fill amb addiccions i has vist com això l’afecta i li destrossa la vida, no pots evitar alarmar-te i passar pena cada vegada que veus que el consum d’alcohol i altres substàncies està tan normalitzat.

Quan vaig veure el cartell de la gran festa de quintos de 2003, celebrada el passat 13 d’agost, me va cridar l’atenció que no faltàs el preu de l’alcohol: cubatas a 5 € i chupitos a 2 €.

Sí hi faltava afegir algunes coses: aigua gratuïta, que no s’anunciava al cartell perquè mai no s’ofereix en aquest tipus de festa, i s’hauria d’oferir, i (…)

PUBLICITAT

Els al·lots i al·lotes de 2003 ja tenen 18 o 19 anys, sí, i ja són majors d’edat, sí. Però ni els seus cossos estan preparats per consumir grans quantitats d’alcohol i altres substàncies, ni les seves ments estan preparades per saber quan aturar. A més, a la festa també donaven accés a joves nascuts fins a 2006, és a dir, nins i nines de 16 o fins i tot 15 anys. I per molt que a les portes vulguin controlar qui entra i que a la barra vulguin controlar a qui venen alcohol, hi ha coses que no se poden controlar tot el temps i és impossible garantir al 100% que cap menor no consumeixi o que tots els joves controlin ben bé les quantitats que consumeixen. Com podem promocionar i normalitzar esdeveniments on gent tant jove està exposada sense límits a aquestes substàncies que poden arribar a ser tan perjudicials per la seva salut?

També és cert que aquesta exposició a substàncies se pot donar d’igual manera a qualsevol altra festa, com pugui ser Sant Antoni o la Patrona. La diferència és que aquestes festes tenen un caràcter més general i no estan pensades per un grup d’edat en concret, mentre que la festa de quintos de 2003, tot i que hi podia entrar gent més gran, estava clarament pensada per joves d’entre 15 i 20 anys. I diu molt de noltros com a societat que la primera i única idea que se mos ocorr a l’hora d’organitzar una festa pensada per gent tan jove sigui la venda d’alcohol a preus assequibles per evitar que beguin de “garrafón” o que facin botellot. Idò per evitar que la gent jove begui alcohol de mala qualitat no li hem de vendre bon alcohol a bon preu, li hem d’oferir alternatives d’oci que no impliquin el consum de drogues.

Per desgràcia, com he dit al principi, la cultura de l’oci basada en el consum d’alcohol i altres drogues està molt arrelada a la nostra societat, fins a tal punt que moltes famílies no veuen cap problema en el fet que els seus fills i filles menors d’edat, o que han arribat a la majoria d’edat fa poc, ja hagin passat per dues o tres moixeres, consumeixin sense mesura cada cap de setmana o, fins i tot, hagin provat la maria o altres drogues més fortes en qualque ocasió.

El problema arriba quan les famílies pensam que només han estat dues o tres moixeres. En general, quan començam a sospitar qualque cosa, els nostres fills i filles ja han experimentat consums importants. Per experiència puc dir que tot comença amb una cigarreta, dues, tres, qualque cervesa, després proven begudes alcohòliques més fortes, no estaran molt a provar la maria, i quan això ja no basta passen a cocaïna o èxtasi. I per aconseguir tot això hi ha mentides, manipulacions, robatoris, violència, prostitució…

Aquestes festes són el cultiu perfecte per les addiccions, és on tot comença i heu d’estar sempre alerta per evitar que la cosa vagi a més. I no caigueu en l’error de pensar: “Al meu fill o filla no li passarà això”. Tots tenim la roba estesa i les temptacions, temptacions són. És vera que en aquestes festes només una minoria acabarà desenvolupant una addicció, però aquesta minoria passarà situacions que cap mare o pare és capaç d’imaginar. Per molt que les famílies intenteu recrear què podria passar si els vostres fills o filles fossin addictes, només sabreu el calvari que suposa quan ja és massa tard.

Una altra cosa que me va xocar moltíssim del cartell va ser la col·laboració de l’Ajuntament de Pollença. Que hi hagi festes on gent tan jove pugui consumir alcohol sense límits ja és preocupant, però que el propi Ajuntament participi en la seva organització és encara més alarmant i vergonyós. En lloc de col·laborar en festes enfocades en el consum d’alcohol, no convendria més que les institucions destinassin recursos a altres activitats i esdeveniments més útils i beneficiosos per a la població en general i per la gent jove en concret?

Conferències per conscienciar les famílies de la gravetat d’aquesta situació i per ajudar a identificar possibles casos d’addiccions en els seus fills o filles, conferències que siguin més efectives, no com les xerrades de mel i sucre que hi ha hagut fins ara, que serveixen de ben poc; programes de formació per la Policia Local i la Guàrdia Civil per tal que tenguin els coneixements i les tècniques adequades per atendre avisos de persones que han consumit una gran quantitat d’alcohol o altres drogues, ja que m’he trobat que, o bé els mateixos agents són conscients que no saben com actuar en aquestes situacions però aconsegueixen fer-ho més o menys bé, o bé no en són conscients i converteixen en desastre una situació que de per sí ja és desastrosa; activitats i esdeveniments d’oci sense alcohol ni altres drogues per conscienciar la població que és possible divertir-se sense consumir substàncies perjudicials sense mesura; xerrades als instituts per informar la gent jove dels seus drets laborals, per evitar que acabin patint l’explotació laboral present sobre tot en el sector d’hostaleria, que és el sector on sol trobar feina la gent jove; abonaments de transport públic, els preus del qual haurien de ser més baixos o fins i tot hauria de ser gratuït, ja que se suposa que és un servei públic; mesures per regular els preus de l’habitatge, que pugen cada dia més fins a extrems que se podrien considerar inconstitucionals; programes anti bullying que siguin eficients i que s’apliquin al 100% a les escoles i instituts; atenció psicològica gratuïta i de qualitat a les escoles i instituts per tal que els infants i joves tenguin un espai segur i lliure de crítiques on expressar el que pensen i senten.

Tot això i molt més és el que haurien de fer les institucions, en aquest cas, l’Ajuntament de Pollença, en lloc de destinar temps i recursos a organitzar festes on la gent jove consumirà substàncies perjudicials per a la seva salut i per a la seva vida. Les addiccions no sorgeixen perquè sí, perquè la persona que la pateix sigui irresponsable o perquè tengui la intenció de fer mal a la seva família. Les addiccions sorgeixen com a resposta a un problema que va més enllà. Si la persona ha tengut males experiències durant la infància o la joventut, o viu en constant incertesa en aquest panorama de salaris baixos i lloguers desorbitats, o no té accés a atenció psicològica per poder gestionar certes situacions, pot desenvolupar problemes emocionals que si no es tracten poden conduir a la persona a patir una addicció. Si s’aplicassin mesures com les que he explicat en el paràgraf anterior, milloraria molt la qualitat de vida de la població, sobretot de la població jove, i estic ben segura que baixaria molt el risc de desenvolupar addiccions i altres problemes com depressió o ansietat.

Les drogues destrossen les persones, fan que les famílies caiguin dins un pou d’on pareix que és impossible sortir i són el principi d’un camí molt complicat on pareix que no hi ha cabuda per l’esperança i pel pensament de que tot se solucionarà. En un sistema en què la qualitat de vida penja d’un fil i és tan senzill aconseguir alcohol i altres drogues, és molt fàcil acabar desenvolupant una addicció. Per això, per reduir el risc, s’ha d’actuar damunt tots els aspectes del sistema, de la societat i de la cultura que fan que les probabilitats de que les persones tenguem problemes d’addicció, d’ansietat, de depressió, etc. siguin tan altes.

Tot el que he escrit aquí són reflexions i pensaments que me varen començar a voltar pel cap després d’haver vist el cartell de la festa de quintos de 2003. No dic que aquestes festes de quintos no hagin d’existir. Clar que han d’existir; són una manera més de socialitzar i de retrobar-te amb persones que feia temps que no veies. Però també està clar que fa falta conscienciar la població en general que se poden celebrar aquestes festes de manera que gent tant jove no faci un consum descontrolat de drogues.

Per ventura n’hi ha que pensau que estic exagerant, que no n’hi ha per tant, que la situació de calvari que descric només passa molt puntualment, que no hi ha cap problema si el vostre fill o filla consumeix de tant en tant. Jo també vaig passar per aquesta fase, jo també pensava que era relativament normal i que a la meva família no passaria això, i no podia estar més equivocada. Com he dit, tot pot començar amb un acte tan innocent com fumar una cigarreta, però mai no se sap si la cosa anirà a més i quan ho vols aturar per ventura ja està tot massa descontrolat.

Si pensau que exager i no veis cap problema en la cultura d’oci que tenim, anau alerta, no caigueu en el típic “Jo li compr alcohol perquè no begui de garrafón”, o “Si l’alcohol està tan car és normal que facin botellot”, o “Te don 20 € però no compris alcohol”. Repetesc: mai no sabeu com pot acabar això, i l’infern que suposa tenir un fill o una filla amb problemes d’addicció no li desitj a ningú. No sabem la gravetat d’aquesta situació fins que la tocam amb les mans.

I si sou famílies que vos identificau amb tot el que he explicat perquè teniu familiars o amics que tenen una addicció, des d’aquí vos desitj ànims i força. Hem de demanar ajuda professional sempre que faci falta per saber com gestionar la situació, però sobretot hem d’exigir a les institucions que actuïn damunt l’arrel del problema per eliminar tot allò que provoca aquesta situació.

PUBLICITAT