COM SONEN ELS POEMES D’ARREL TRADICIONAL DE COSTA I LLOBERA?

435

La poesia de Miquel Costa i Llobera forma part del repertori pollencí més genuí. L’horabaixa del 2 d’agost, ens emociona més que mai el “Puix Patrona” que canten els Cristians, barrots alçats, dins la Parròquia. També ens remet a la Patrona “La cançó dels presos alliberats”, mentre que els “Goigs a la Mare de Déu del Puig” han esdevingut l’himne d’aquest espai tan estimat.

Tanmateix, però, els poemes musicats de Costa i Llobera han franquejat la frontera de Pollença. Prova n’és “El Pi de Formentor” o “La cançó de na Ruixa Mantells”, però també s’ha musicat “La deixa del geni grec”, entre altres.

Però, com sonen els poemes d’arrel tradicional de Costa i Llobera?

Com s’entonen els romanços, les codolades, les gloses… i altres formes mètriques tradicional mallorquines, en què Miquel Costa i Llobera va beure per bastir el poemari De l’agre de la terra, però també altres poemes narratius del poeta pollencí?

PUBLICITAT

El proper 9 de juny, a les 20 hores, al pati de can Llobera, tres grans glosadors com Mateu Xurí, Maribel Servera i Pau Riera vos ho descobriran durant una vetlada en què poemes, gloses i cançons de Miquel Costa i Llobera sonaran amb les tonades pròpies. Els acompanyarà Alicia Olivares a la guitarra, mentre que Tomeu Fus exercirà de presentador.

I és que, com apuntava Melcion Mateu fa un parell mallorquí d’anys, “el veritable premi per als poeta el dona el temps” i aquest 9 de juny, els pollencins tendran un premi: sentir el Costa i Llobera més popular, més romàtic… i a l’hora clàssic en tant que capaç de crear tradició.

PUBLICITAT