COM AJUDAR ALS NOSTRES FILLS ADOLESCENTS

745

Belén Jiménez Costa, psicòloga

L’adolescència és l’etapa més crítica i conflictiva a la que ens enfrontam con éssers humans. Des de diferents disciplines, especialment des de la Psicologia, s’ha abordat el tema, i per això, disposam d’important informació. Encara i així, pareix que de cada vegada més, pares i professors es troben desbordats davant l’adolescent i demanden ajut per entendre’l i conviure amb ell.

El primer que hem de remarcar és que estam davant una etapa evolutiva de canvis importants. L’adolescència és un període de transició, és el pas d’una etapa que transcorre en el món de la infància, a una altra de nova que es centrarà en el món dels adults. L’adolescent, llavors, pertany a una generació intermitja: ja no és un nin, però tampoc és un adult.

L’adolescència pot abarcar el període que comprèn dels 12 als 18 anys. En aquest moment, les modificacions més sorprenents es centraran en el cos de l’al·lot (augment del volum dels testicles, modificacions dels òrgans genitals, vellositat, acne, augment d’estatura, canvis hormonals, primera ejaculació…) I de l’al·lota (desenvolupament del pit, aparició de la vellositat púbica, acne, primera menstruació, creixement màxim, canvis hormonals…) adolescent. Igualment, s’aprecia un creixent interès pel sexe (desig sexual) i s’evidencia la capacitat biològica de procrear.

PUBLICITAT

Aquests canvis físics tendran importants repercussions a nivell psicològic; i sens dubte, modificaran la personalitat de l’adolescent. En aquest sentit, és essencial el fet d’entendre que la psicologia de l’adolescent estirà definida per una sèrie de característiques:

1.- Crisi i desconcert. Davant els canvis observats, l’adolescent se sent insegur, diferent, estrany, incomprès.

2.- Narcisisme. L’adolescent se sent el centre del món. El que està experimentant en el seu cos i la seva ment fa que es desconnecti de quasi totes les altres coses.

3.- Baixa autoestima. Generalment no s’agraden, no s’accepten i poden aparèixer complexes i frustracions.

4.- Inseguretat. Aquest sentiment el provoca el fet d’haver deixat el món estable i segur de la infantesa per un altre que desconeix i li provoca temor: el món dels adults.

5.- Canvis d’humor. L’estat d’ànim de l’adolescent canvia amb molta rapidesa. L’adolescent és, a més a més, contradictori: no sap què vol ni tampoc sap què fer amb la seva vida.

6.- Recerca de la identitat. Se sent desconcertat. No sap qui és, està en una constant recerca. Aquesta etapa es viu amb angoixa.

7.- Necessitat de pertànyer a un grup. L’adolescent en crisi necessita aferrar-se a qualque cosa; no vol la protecció de la família i, per això, es dirigeix cap a l’exterior, cap al seu grup d’amics amb els que s’identificarà. En aquesta etapa l’al·lot o l’al·lota tenen una important necessitat d’independència, d’aquí l’evident separació del nucli familiar.

Uns altres trets típics de la conducta de l’adolescent serien la rebel·lia, la desmotivació, els problemes de comunicació i l’aïllament.

Els problemes psicològics més freqüents que poden patir els al·lots i al·lotes adolescents són: la depressió, el fracàs escolar, la timidesa, els trastorns de l’ansietat, l’agressivitat, les addiccions (alcohol, drogues, tabac…), els trastorns de l’alimentació (anorèxia i bulímia) i especialment, els problemes derivats d’una baixa autoestimació (inseguretat, problemes de comunicació, desmotivació, inadaptació social, escolar i familiar).

Després del que hem descrit es fàcil deduir que ens trobam davant d’una etapa molt complexa i essencial per al desenvolupament global de l’adolescent. Perquè aquesta sigui superada sense traumes és fonamental la intervenció de la família. En aquest sentit, i per finalitzar, he seleccionat unes breus pautes d’actuació per a que des de casa, ajudem al nostre fill adolescent i suavitzar la “guerra” generacional:

– Aprendre a escoltar. És important que expressi els seus dubtes, opinions i desitjos.

– Aprendre a comunicar-se. Parlar d’una manera adequada, sense preses, mirant als ulls, respectant el torn de paraula, amb un to de veu relaxat. Els pares que es comuniquen malament, o no es comuniquen, provoquen inseguretat i dificultat d’expressió en els seus fills. L’adolescència és un moment important per demostrar al nostre fill que l’entenem i el respectam, i això serà evident quan escoltem i parlem de la manera adequada.

– Respecte per la seva intimitat. Hem d’entendre la seva necessitat d’independència i llibertat, però no per això hem de perdre la nostra responsabilitat com a pares. S’ha de controlar sense agobiar. S’ha d’educar amb justícia, flexibilitat i coherència. És important que li marquem normes firmes, clares i realistes perquè així li donam un marc de referència essencial en un moment d’inseguretat i dubtes.

– Actitud positiva. Una actitud crítica, rígida i pessimista per part dels pare afavoreix el distanciament i la frustració en l’adolescent. El nostre fill necessita elogis, saber-se acceptat i valorat. Tot això millorarà el concepte que tengui de si mateix, augmentarà la seva autoestima; i, d’una manera indirecta suavitzarà i millorarà les relacions familiars.

– Afecte. Segurament creiem que per la seva edat i actitud no necessita del nostre afecte; en realitat, el necessita més que mai. L’adolescent se sent tot sol, incomprès i insegur. Ens està demanant, a vegades malgarbadament, estima, gests i paraules que li tornin l’equilibri.

– La llar. És essencial crear un ambient relaxat, harmoniós, sense tensions i discussions constants. Un ambient que faciliti la dinàmica familiar i la motivació per l’estudi.

– Activitats en família. Sempre que sigui possible és recomanable passar un temps en família sense presses ni estrès, desconnectant de les rutines i problemes diaris.

– Educar. L’educació la marcaran per igual mare i pare. Qualsevol situació conflictiva es discutirà en família i se cercaran solucions conjuntes. El nostre fill ha de saber què esperam d’ell i perquè.

– Donar responsabilitats. Sempre adaptades a la seva edat i nivell de maduració.

En darrer lloc, podem recordar, que també nosaltres vàrem ser un dia adolescents, recordau com vos trobàveu?. Facem aquest exercici de memòria i tal vegada comprendrem millor la situació.

PUBLICITAT