CARTA A QUI CORRESPONGUI, I A QUI LA VULGUI LLEGIR

7191

Antònia Llompart Cabanellas

Quan tothom ja dorm a casa i la calma i la foscor acompanyen els pensaments, una servidora fa balanç, en silenci, del que ha esdevingut durant la jornada i de com ha transcorregut aquesta primera setmana del segon trimestre escolar. I és durant aquestes reflexions solitàries que m’agradaria poder compartir amb qui pren decisions, les meves cabòries, perquè com a mare d’un alumne de primària i com a mestra, aquestes decisions m’afecten molt de prop.

Som molt conscient que fa just ara dos anys ningú s’esperava i ningú estava preparat pel que ens ha tocat viure. Es varen haver de prendre moltes decisions a les fosques, moltes d’elles encertades i altres no tant, fruit del desconeixement de la situació i per tant perfectament justificables.

Ara bé, a dia d’avui, i prop de dos anys després del primer confinament, amb l’experiència i l’evidència que ja es té, crec que caldria començar a pensar en els nostres infants i en el seu benestar emocional i la seva salut mental.

PUBLICITAT
TOT MARCO digital

Infants que fa quasi dos anys que porten mascareta 5 hores al dia, fins i tot per anar al pati, per fer educació física i per fer sortides a l’exterior. Infants que per anar de sortida al Calvari en el mes d’octubre amb més de 20 graus de temperatura, havien de dur mascareta, quan a l’exterior no l’havia de dur ningú perquè no era obligatòria.

Infants que tot i dur mascareta 5 hores al dia, fins i tot al pati, han d’estar en grups bombolla, asseguts d’un en un, com si fessin cada dia un examen de conduir.

Infants que tot i dur mascareta el temps de pati no poden ocupar tot l’espai i han d’estar tancats cada grup bombolla dins els seu ‘corral’ que, en alguns centres massificats, es tradueix en 30 metres quadrats.

Infants que tot i dur mascareta 5 hores al dia no es poden relacionar més enllà del seu grup bombolla i que després de quasi dos anys ja no recorden qui són els seus companys ‘de l’altra classe’, amb els que abans compartien tants de jocs de pati, tallers i ambients.

Infants que fa dos hiverns que fan classe amb les finestres obertes, mentre tots, i aquí també m’hi incloc, anam al bar, a un restaurant o al cinema i no hi tenen cap finestra oberta. M’atreviria a dir que hi ha molts hospitals que no estan tan ventilats com les nostres escoles.

I ara resulta que, en contraposició a aquestes mesures tan rígides amb els més petits, que a més a més són els que menys emmalalteixen amb la covid, i els que menys ingressos hospitalaris tenen, la Conselleria ens canvia el protocol cada dos per tres, segons la seva conveniència i sense criteris sanitaris evidents. Si no vaig errada, perquè no és fàcil dur el compte, unes tres vegades en els darrers 25 dies.

Dia 22 de desembre vàrem partir de vacances amb una nova infografia del nou protocol que bonament va fer la cap d’estudis per facilitar-nos l’accés a la informació, feina que va resultar inútil perquè dia 4 de gener, abans de començar, ja teníem un nou protocol. Dijous dia 13 de gener m’informen d’un positiu a l’aula del meu fill i de que si en surten 5 més es confinarà la classe i avui dia 14, just un dia després, m’assabent per la premsa, per la premsa! que ara ja no, que no es confina cap grup i que no es farà seguiment dels contactes ni proves diagnòstiques si no es tenen símptomes.

I tot aquest desgavell coincideix en un moment en que ja podem vacunar els nostres infants i que ja estaran més protegits i per tant també protegirem més als adults, perquè al cap i a la fi, la finalitat última de vacunar als infants és protegir als adults i sobretot les persones de risc. I els adults ja ens posam terceres dosis.

I, a més a més, tenim variants menys agressives i alguns experts i científics ja parlen de ‘gripalitzar’ la covid i de passar de pandèmia a endèmia i per tan fer-ne una gestió molt diferent a la qual s’ha fet fins ara, prioritzant les persones malaltes i les de risc i deixant de banda les persones sanes.

Amb tot això damunt la taula i els infants en ment, no trobau que si tot es relaxa, que si ja no es rastregen els contactes, que si ja no feim quarantenes, que si ja estam vacunats, no comença a ser hora de donar una ditada de mel als més petits?

No dic avui, que estam just a la cresta de la sisena onada, però sí en un futur proper i sobretot de cara al proper curs.

No trobau que és hora de començar a llevar mascaretes als patis i als espais exteriors, de flexibilitzar grups bombolla si porten mascareta a l’aula i de tancar finestres?

No trobau que ells també se mereixen una mica de normalitat?

No és just que els més petits paguin un preu tan alt.

Com a mare i com a mestra, en aquestes alçades de pandèmia, pens que el que feim amb els infants a dia d’avui no té nom.

PUBLICITAT