CARRER DEL METGE SUREDA

310
El carrer Metge Sureda a l’actualitat.

Juan M. Torres Velasco

És un carrer situat entre els del Jonquet i Sant Jordi, i paral·lel al carrer Major.

A l’Acta Municipal de la Comissió Permanent de 25 d’abril de 1931 s’acordà donar aquest nom al carrer on hi vivia el metge Gabriel Sureda Cerdà, juntament amb el seu germà bessó Miquel, que havien nascuts l’any 1878 i ambdós fadrins. Gabriel era d’una família de grans propietaris (a la segona meitat del segle XIX i primer quart del segle XX quasi sempre figuren a la llista de majors contribuents del municipi), l’any 1913 fou nomenat membre de la Junta de Canalització de l’Aigua, era Jutge Municipal el 1919 i encarregat del cementeri el 1923, fins 1926 en què va presentar la seva dimissió com a regidor de l’Ajuntament. El seu germà Miquel va assolir el càrrec de batlle el gener de 1931, encara que va dimitir el mes següent.

No he trobat el motiu pel qual va ser específicament escollit per figurar el seu nom a un carrer, concretament al mateix on vivia, perquè no era ni fill il·lustre ni adoptiu, però sembla que era un personatge molt estimat per la gent de Pollença. Per altra part, el seu germà Miquel havia estat batlle d’un dels darrers ajuntaments de la dictadura però això no és tampoc cap argument a favor, sinó tot el contrari, ja que el nom del carrer el va posar la primera junta gestora de la República.

PUBLICITAT

Una explicació possible fa referència al nom que tenia amb anterioritat aquest carrer, que no era altre que el de Bisbe Cànaves. Es tractava de Jaume Cànaves March (1653-1721), orador i sacerdot, i després d’ingressar a l’Ordre Militar de Sant Joan, fou Prior General de l’Ordre i Bisbe de Malta. Encara que figuri com a fill il·lustre, realment mai ha estat anomenat així pel Plenari municipal a una data determinada, i el que sí es va fer fou restaurar el quadre que hi havia al Saló de Plens de l’Ajuntament, juntament amb altres personatges importants de la vila. Tanmateix, el nou orde polític de la Segona República no veia amb bons ulls el manteniment de noms religiosos dins la toponímia urbana, i per això un dels primers noms que foren eliminats fou aquest. Com sabem, el seu substitut fou el de Metge Sureda.

Per tant, quan a l’acta del Ple de l’Ajuntament de 24 d’abril de 1997, es va acordar afegir al nom de Metge Sureda, “abans de les Filoses”, tal com figura a la placa col·locada a l’entrada de la via, es varen oblidar que el nom just anterior al del metge era del Bisbe Cànaves. Precisament, aquest topònim havia estat fruit de l’acord municipal que figura a l’acta de 30 de desembre de 1914. En aquest moment, l’Ajuntament volgué enaltir als seus fills il·lustres o personatges pollencins més o manco rellevants.

No serà fins el 1961 quan se’n tornin a recordar d’aquest Bisbe, quan es va decidir donar-li un nou carrer, concretament a la urbanització del Camp den Campos, entre el carrers de les Barques i del Verger.

Així, doncs, amb anterioritat al 30/12/1914 aquesta via rebia el nom de Filoses, castellanitzat com a de Filozas, nom que va assolir la categoria d’oficial el dia 1r de juny de 1862, en què l’Ajuntament en Ple va aprovar per primera vegada els noms dels carrers, i a aquest el qualificava com a “nom antic que s’ha de conservar”. Era, per tant, un d’aquells noms de carrers populars i més antics de Pollença.

Així, al Capbreu de l’Orde de l’Hospital de 1584 ja apareix diverses vegades, entre elles la següent: “Joan Cerdà ‘Canaver’ té una casa en aquest carrer, que afronta amb via pública, casa de Guillem Rebassa, corral dels hereus de Pere Cifre, sèquia reial, i casa de Pere Cerda”. Aquesta sèquia reial és l’anomenada com a del Pontarró, i també com a solana del Metge Sureda o de les Monnares, com ja vaig explicar al meu article sobre les solanes de Pollença, publicat al Punt Informatiu.

Segons el padró d’habitants de 1824 afrontava amb les illetes de D. Miquel Costa, Pere Martorell, Miquel Cerdà i Antoni Cerdà “Canaver”.

Per tant el nom de Filoses es va mantenir durant més de tres segles, encara que hagi rebut popularment també el nom de carrer dels Morts (perquè quan es duien els cadàvers cap al cementeri sempre passaven per aquest lloc), i carrer de Can Torres (perquè era el nom de la finca i casa devora Sant Jordi i on acabava el carrer). De totes formes, sembla que a principis del segle XX el nom ja feia nosa a més d’un. Així, tenim un primer intent d’eliminar-lo a la sessió de 12 de juny de 1907, quan el regidor Ramon Martorell va demanar “sustituir el de la calle de las Filozas toda vez que éste no resulta ser término castellano ni responde tampoco su escrito al verdadero idioma mallorquín.” Naturalment, es referia a les filoses “bastons o tros de canya que a un extrem forma un eixamplament amb esquerdes, on se subjecta enrotllada la floca o cerro que es vol filar” (en castellà “rueca”, segons el Diccionari català-valencià-balear).

Veritablement, desconec l’origen del nom de “Filoses” per a aquest vial, encara que, com va escriure Francesca Albertí (PiP nº 95) “és curiós que la llegenda que contaven els padrins de les dones pollencines que amb filoses foragitaren els moros, la qual donà nom a dos carrers, l’actual Metge Sureda i el carrer de la Pau, per on fugiren els invasors no ha estat mai reivindicada”. De totes formes, s’ha de precisar que si be hem demostrat l’antiguitat del nom de filoses, el carrer de la Pau va sorgir per primera vegada el 1862, ja que amb anterioritat, i només ocasionalment, va ser conegut com a carrer de Can March.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

També et pot interessar