CARRER DEL MARTELL

466
Vista del carrer Martell a l’actualitat.

Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com

En aquesta ocasió tractaré d’aportar algunes dades per tal de contribuir a la comprensió del significat d’un topònim que, en alguna ocasió, ha donat lloc a confusió.

El Dr. Pere Salas al XI Congrés d’Història Contemporània celebrat a Granada el 2012, va presentar una comunicació titulada “La Nación en la calle. Toponimia urbana y liberalismo en la Mallorca rural (1850-1924)”, on afirmava que “entre 1861 y 1864 prácticamente todos los municipios de Mallorca, al igual que buena parte de los del resto de España, pusieron nombre a sus calles, los normalizaron en castellano y numeraron las viviendas del casco urbano siguiendo una serie de aspectos formales dictados por la superioridad.”

Efectivament, al Bolletí Oficial de la Província de Baleares de dia 1/10/1861 hi ha una circular que mana la numeració de les cases per carrers i la titulació i retolació del mateixos en el termini de dos mesos. Per a aquesta qüestió, en l’acta del plenari municipal de 13/10/1861, es nomenà una comissió formada pel batlle Mateu Cerdà, el tinent de batlle Guillem Aloy i el regidor Joan Cerdà Bennàssar, juntament amb els propietaris fora de l’Ajuntament, Miquel Costa Cifre i Pere Josep Cerdà Vallori. Aquests seran els encarregats de la nomenclatura dels carrers i places de la vila.

PUBLICITAT

Finalment, a la sessió de l’Ajuntament de dia primer de juny de 1862, s’aprovaren els noms de 75 carrers i places, d’ells 21 amb noms antics i 54 amb topònims nous. Pel que fa al nostre cas, és de destacar que el nom de “Martillo”, en castellà, va ser un dels nous noms que s’aplicaren als carrers pollencins, amb la qual cosa ja queda totalment descartada qualsevol referència al personatge abans citat.

El nom de Martillo, ara amb la forma catalana de Martell, segurament va ser donat pels referits lletraferits com a homenatge a l’Astronomia, en ple auge en aquells moments. El mateix que va passar amb els noms del carrers del Sol, la Lluna, l’Estrella, Mercuri, Cabrelles, la Mosca i, tal vegada, Àguila, que indiquen objectes i constel·lacions del cel.

Però que li posessin oficialment el 1862 el nom de carrer del Martell no vol dir que abans no tingués un altre nom aquest carrer. No només això, sinó que era un dels més antics de Pollença. Efectivament, hem documentat que, al manco des del 1470, ja era conegut com a carrer Nadó. Era l’indret on va viure Jaume Cassador, familiar llunyà de l’heroi Joan Mas, i cap dels agermanats de Pollença, per la qual cosa la casa va ser derruïda per orde de Sa Magestat Cesàrea (Carles I d’Espanya i V d’Alemanya), el 1523, com a càstig per la seva resistència a les tropes imperials. La casa feia cantonada amb la placeta de Martorell i el 1510 estava valorada en 250 lliures. Al Capbreu de l’Orde de Malta o de l’Hospital de Jerusalem de 1515, Joan Cassador, paraire, declara un pati dins un hospici a la illeta de Pere Cerdà i que, a més d’altres afrontaments, dona a la via dita “lo carrer nadó”. També hi vivien en aquest carrer, per exemple, Joan Cifre i Rafel Ferrer. Anys més tard, el 1657, en un altre capbreu de l’Hospital, es pot llegir que Bartomeu Provensal tenia unes cases “olim derrocadas ó dirruidas”, a la via pública per on se pujava a la garriga dita lo carrer Nadó.

A mitjans del segle XVIII és interessant constatar com l’antiga denominació de Nadó que havia perdurat durant segles, va canviar per l’arribada d’un nou propietari, un dels primers descendents de conversos que arribaren a Pollença. Segons Llorenç Cortès –Bibí- al seu llibre La nissaga d’un xueta, Joan Josep Felip Cortès, avi del seu rebesavi, que vivia a Palma, es va traslladar a Pollença, casant-se el 1745 amb Elionor Pinya Pomar, de Felanitx. Compraren a la Cúria uns solars a la placeta Martorell nº 7, cantonada a l’actual carrer del Martell, on havien estat enderrocades les cases al llarg de diverses generacions. Els Cortès-Pinya varen ser els iniciadors de la família coneguda com els Àngels. Per la seva part, Francesc Serra de Gayeta i Asprer (vg. “Nova aportació a la història de Pollença”, Temes Pollencins 7, El Gall Editor, 2005), ens diu que va ser la muller de Joan Àngel Cortés la qui compra el 1760 les runes de la casa que havia estat den Jaume Cassador. Va ser suficient perquè a partir de llavor els carrer fos conegut com de l’Àngel.

Ja sabem però, que els regidors i prohoms que el 1862 rebatejaren els noms de Pollença obviaren el passat i optaren per donar-li un nom nou al carrer. Aquest no seria altre que el de carrer Martell, el qual res té a veure amb cap personatge històric ni amb cap tradició local. I és que, en alguna ocasió, l’han relacionat amb la figura de Pere Martell, capità de galeres, que va convidar el rei Jaume I amb altres a la seva casa de Tarragona a un banquet on animà als presents a la conquesta de les Illes Orientals d’Al-Andalus.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

També et pot interessar