CARRER DE LA GERRERIA

259

Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com

El carrer de la Gerreria de Pollença s’estén entre el carrer del Verger i el torrent de Sant Jordi, travessant els carrers Pare Vives, Formentor, Jaume III i Reis Catòlics.

Segons l’acta municipal del 25 d’octubre de 1979 pren el nom de la indústria tradicional que hi havia a la contrada. Anteriorment, en el període franquista, el carrer s’anomenava del Alcázar de Toledo, en recordança d’aquell setge durant la Guerra Civil, de gran valor simbòlic per ambdós bans, colpistes i republicans.

Tanmateix el nom del carrer és tan sol un indicatiu de l’existència de gerreries o teuleres en la zona, com ara la coneguda per Can Cul Espenyat, malnom d’Antoni Cabanellas Rotger, propietari del negoci, situada al final del carrer de Campos i on antigament hi havia unes passadores per travessar el torrent de Sant Jordi. Aquesta activitat s’explotava amb anterioritat als anys 40 del segle passat.

PUBLICITAT

Ben a prop, al final del carrer de l’Horta, hi havia una altra gerreria, can Morena, també malnom de Miquel Martí Llompart, propietari del negoci, des de 1927, si bé anteriorment aquesta indústria, des del 1918, figurava a nom d’Antoni Estarellas Jaume, segons la matrícula industrial de Pollença, i des de 1940 igualment hi figurà Antoni Cabanellas Ferrer.

També en les seves proximitats, al carrer Gruat, i al manco des del 1925, hi havia una altra teulera, a nom de Bernat Colomer Puig “Cocarroi”, també propietari de la gerreria existent a la vall de Ca n’Eixartell, a l’Hostalet, ran del camí vell de Campanet i prop de la possessió de Can Sion.

Altres gerreries o teuleres se situaven bé al coster del Puig, vora el Clot del Guix, bé a l’Arboçar, anomenada de can Trota, en funcionament el 1940, explotada per Bartomeu Ros Cerdà “Trota”, o bé, a la de Son Grua, de la que no en tinc més dades.

I no podem passar per alt la teulera de Formentor, amb una serradora adossada, situada prop de la mar, vora la mateixa platja, i que va donar nom al mollet allà existent, emprat, llavors, per carregar fusta de pi, i actualment com a punt d’atracament dels vaixells turístics anomenats “golondrinas”. (Per a més informació sobre aquesta teulera, consulteu el Punt Informatiu número 224, de 16 de desembre de 2004, on Ramon Reig escriu un article amb molt de detall).

Hem escrit sobre aquestes gerreries més pròximes al nostre temps i que molta gent encara recorda; però també hi ha documentació d’altres, com ara una ubicada a la zona de Cuixac, afrontada al camí de Sant Vicenç, i propietat de Joan Cerdà “Colom”, segons podem llegir al capbreu de l’Orde de l’Hospital de 1584.

Així mateix, pressuposam l’existència d’una o vàries gerreries al terme homònim, al camí de can Lloberina i que ja figura al mapa del cardenal Despuig de 1785. En formaven part diverses propietats rústiques, entre d’elles les documentades a nom de D. Miquel Ignaci Cifre de Colonya i O’Ryan (Registre de la Propietat de Pollença de l’any 1878).

Al capbreu de l’Hospital de 1657 tenim constància d’un carrer anomenat “La Gerreria”, situat entre els actuals carrers Metge Sureda, Sant Jordi i Ramon Llull, vora la sèquia del Pontarró. La família Rotger tenia una gerreria en aquest lloc, prop de l’església de Sant Jordi i en terres de Joan Llobera dites els Beguins, que afrontava amb dues vies públiques, i corral del discret Antoni Torres notari.

I no podem deixar d’esmentar l’etimologia del topònim “Almadrava”, procedent de l’alqueria andalusina Almadraba Aben-Maymon. L’historiador Mateu Rotger quan fa menció al “riu Baralian” (actual “sèquia del Rec”) diu que l’arrel “barr-” significa “terra o fang” (o també “blat”), i el mot “Almadrava” en àrab pot designar una xarxa per a pescar, o bé una teulera; jo m’inclinaria per aquesta segona accepció, ja que tenim diverses notícies d’una bòbila o teulera. Concretament, podem llegir en el llibre d’actes del Temple del 22 de març de 1303: “G. Vitalis i P. Vitalis [germans], es divideixen tota part i dret dels honors i cases a l’alqueria Almadraba, abans anomenada Baralian. G. Vitalis ho té com hereu, i P. Vitalis, per Paschala, sa mare i muller de Vitalis Martini el pare; el primer romandrà amb una casa i el seu corral, amb empriu del pou, i amb el puig i la bòbila amb aigua; el segon rep una quantitat de diners a canvi”.

I, al mateix llibre i any, “Bernat de Cabanellis i sa muller Elicssendis estableixen a Marcus Natalis dues quarterades de terra i garriga a l’alqueria Almadraba. Empriu de llenya per fer teules a la teuleria.”

Per afegitó, al capbreu de l’Hospital de 1515 llegim que els germans Bertran eren propietaris d’una part de la possessió de l’Almadrava, que té una teulera.

Podríem citar més documentació, però crec que és suficient per aclarir l’origen del topònim Almadrava.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
TOT MARCO digital

També et pot interessar