CAN XUMET, UN COMERÇ EMBLEMÀTIC AMB MOLTA HISTÒRIA

1046
Joan Xumet i Margalida Vila

No hi ha cap dubte que Can Xumet, al carrer de la Mar, és un dels comerços emblemàtics de Pollença. Tant per la seva història, com pels productes, estretament relacionats amb les tradicions del municipi, que té a la venda a les seves vitrines i estanteries. Per aquest motiu, quan fa pocs mesos l’Institut d’Innovació Empresarial (IDI) del Govern Balear, va crear la Xarxa de Comerços Emblemàtics, Can Xumet va ser un dels primers candidats a formar-hi part.Però, què el fa tan especial? Xerram amb Joan Xumet, actual propietari i segona generació al capdavant del negoci.

Quan es va obrir Can Xumet?

Mon pare, en Pep Xumet, va obrir el negoci l’any 42. Al principi era un taller de bicicletes i mobylettes i estava a un petit local just aquí davant una mica més amunt, al carrer Mar número 25. Després, l’any 45 es va casar amb una ciutadellenca anomenada Anita Mercadal, i ella hi va muntar una merceria. Tots aquells anys per una banda era merceria i al mateix temps s’arreglaven bicicletes.

Joan Xumet a davant del primer local on va estar Can Xumet

Supòs que va muntar un taller de bicis perquè era un ciclista reconegut.

PUBLICITAT

Sí, Del 31 al 35 va competir, i el lloc més famós on va anar a córrer va ser a la volta a Catalunya l’any 34, on va quedar devers 42 a la general. El ciclisme en aquell temps era completament diferent, duien un tubular a l’esquena per si foradaven la roda i per fer el canvi de marxes havien de baixar de la bici i donar la volta a la roda, ja que només duien un pinyó a cada banda. Després d’haver anat a la guerra i d’haver-se retirat com a ciclista va muntar el taller.

Pep Xumet quan en la seva etapa de ciclista

I que va passar després?

Després n’Anita es va morir, i l’any 56 mon pare es va casar amb ma mare, Isabel Mir. Després de la mort de n’Anita la merceria va aturar i ma mare la va tornar a posar en marxa. El taller de bicis va seguir tot el temps.

I quan us vàreu canviar a l’edifici on esteu ara?

Al 63 em varen tenir a jo i l’any 79 mon pare va comprar l’edifici on estem ara. Això era una antiga fàbrica de ràfia, però quan la vàrem comprar ja no en feien. Hi havia una boutique, una tenda de roba. Va xerrar amb els propietaris i la va comprar per 10 milions de pessetes. El que teníem a l’altre local ho vàrem passar aquí i ho vàrem anar ampliant. Però només la merceria, perquè llavores mon pare es va retirar i aquí ja no va haver-hi taller de bicicletes. Aquest local era tan gran comparat amb l’altre, que al principi no utilitzàvem les estanteries.

I quan et feres càrrec del negoci?

Quan vàrem venir aquí jo tenia 16 anys. Després de comprar el local jo vaig anar a fer la mili i els dies que no tenia guàrdia venia a fer-hi feina. Després, als 65 ma mare es va retirar i jo vaig agafar el negoci. Per sort sempre he tingut l’ajuda de la meva dona Margalida Vila. Ella i jo ens vàrem casar al 92, però feia feina a ca nostra des del 1987. Quasi al mateix temps el 88 també va començar na Margalida Seguí, que també sempre ha estat de gran ajuda i encara fa feina amb nosaltres.

Joan i Margalida a l’interior de Can Xumet

Els productes que més us uneixen a la història de Pollença, i pel qual us han inclòs dins la xarxa de comerços emblemàtics, és tota la roba relacionada amb el simulacre.

Jo record que quan era petit ja anàvem a consell a comprar les espardenyes dels Moros i Cristians. I les compraven al padrí del qui les fa avui dia, en Pere Parets. També fa molts anys que feim vestits de Moro i de Cristià. Jo record, quan encara estàvem a l’altre local, d’anar a cercar vestits de Moro i de Cristià a ca na Francisca Melià, que en aquell temps ja en cosia. Ara els fan la meva dona i na Margalida. Abans hi havia més botigues que venien espardenyes, ara pràcticament hem quedat tots sols.

Però teniu molts altres productes. Quins són els principals?

Al principi veníem més coses de merceria, i amb els anys hem anat posant més roba de feina i d’esport. El que passa és que ara amb Decathlon, centres comercials, amb Amazon és tot molt més difícil. Una cosa que sempre hem fet i no hem deixat de fer és arreglar roba.

La clientela també deu haver canviat molt?

Totalment. Un temps, la clientela era familiar i ens coneixíem tots. Fins i tot es feia una llibreteta dels clients on s’apuntava tot i podien pagar a terminis.

Com veus el futur?

Tan malament com tothom. Que no hi hagi hagut Moros i Cristians ens ha perjudicat molt. Ara en tenc un caramull de fets que no he venut perquè no hi ha hagut patrona.

I hi haurà tercera generació?

No te pinta que hi arribem. El meu fill està per altres coses.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT