Can Bum celebra la identificació d’Aurora Picornell coincidint amb el Dia del record de les víctimes desaparegudes pel franquisme

142

Aquest dijous 27 d’octubre, a les 19’30 hores, l’espai social de Can Bum (carrer Major, 40 – Pollença), hi haurà un acte de record de totes les víctimes desaparegudes pel franquisme, molt especialment Aurora Picornell i altres Roges del Molinar les restes de les quals han estat identificades recentment a Son Coletes (Manacor).

A Can Bum, avancen uns dies la commemoració del Dia del Rocord de les víctimes desaparegudes del franquisme a Balears (29 d’octubre) i serà aquest dijous quan faran un acte senzill en què qui vulgui podrà dir unes paraules, llegir un text o cantar una cançó per a Aurora Picornell i possiblement d’altres Roges del Molinar,

“Aurora torna a casa”

Aquest dijous 27 d’octubre, farà una setmana que el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern de les illes Balears, Juan Pedro Yllanes, va anunciar que “Aurora torna a casa” després d’haver identificat les restes d’Aurora Picornell i molt probabablement de quatre Roges del Molinar, al cementeri de Son Coletes.

Sindicalista i militant del Partit Comunista, Aurora Picornell, assassinada el 5 de gener de 1937 a Son Coletes.

PUBLICITAT

Les proves d’ADN confirmaren que Aurora Picornell era una de les cinc dones els cossos de les quals foren trobats a la fossa número 3 del cementeri de Son Coletes entre novembre i desembre de 2021, durant la segona fase d’excavacions i exhumacions del cementeri de Manacor, que va dur a terme la Sociedad de Ciencias Aranzadi, en col·laboració amb ATICS, dins del Tercer Pla de Fosses (2020-2021) del Govern Balear.

Encara no s’han pogut identificar les restes de les altres quatre dones, els cossos de les quals varen aparèixer en aquesta mateixa fossa, però tot apunta al fet que es tracta de les seves companyes Belarmina González Rodríguez, Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia i Maria Pasqual, totes elles lluitadores antifeixistes, conegudes com les Roges del Molinar.

«Avui és un dia històric per a les Illes Balears», va dir el vicepresident Yllanes, que va qualificar la identificació d’Aurora Picornell com «un èxit de tota la societat balear, dels i les demòcrates i del moviment memorialista, sense excepció». «Estam molt orgullosos d’haver-la trobat perquè els seus botxins la volien fer desaparèixer i esborrar-la de la història; però no s’han sortit amb la seva», va afegir.

A més, al costat de les restes de la figura més emblemàtica del panorama polític republicà a les Illes Balears, varen aparèixer diversos objectes, en la seva majoria elements de vestimenta, i també una ploma estilogràfica jaspiada que està sent restaurada en els laboratoris de ATICS, a Mataró.

Que les restes d’Aurora Picornell i de les Roges del Molinar hagin aparegut al cementeri de Manacor i no en el de Porreres obliga a descartar la hipòtesi que varen ser assassinades a la Creu de Porreres, tal com ha plantejat tradicionalment la historiografia.

«L’excavació de Son Coletes ha revolucionat l’estudi de la repressió franquista, amb sorpreses com la de la recuperació de les restes de Pere Llull Fullana, alcalde d’Algaida, a qui sempre s’havia situat com a assassinat a Son Mas, i ara aquesta», ha assenyalat Jesús Jurado, secretari autonòmic de Memòria Democràtica del Govern, qui ha volgut agrair especialment a la Comissió de Fosses i Desapareguts de les Illes Balears per la seva ferma decisió d’obrir la fossa de Son Coletes malgrat tots els informes que qüestionaven la seva viabilitat.

Qui sí ha estat identificat com una de les víctimes assassinada i enterrada a Porreres és el pare d’Aurora Picornell, Gabriel Picornell Serra, les restes del qual s’haurien localitzat a la fossa número 10 del cementeri de Porreres, exhumada el febrer de 2021.

L’exhumació del cementeri de Son Coletes

Entre novembre i desembre de 2021, la Sociedad de Ciencias Aranzadi, en col·laboració amb ATICS, va dur a terme els treballs de la segona fase d’excavacions i exhumacions del cementeri de Son Coletes, dins del Tercer Pla de Fosses del Govern (2020-2021).

Es varen localitzar set fosses comunes amb víctimes de la repressió franquista, en les quals varen ser recuperats un total de 38 esquelets en posició primària, a més de fragments ossis amb trauma perimortem corresponents a altres 22 persones. En la fossa número 3 varen ser identificats tres grups que correspondrien a moments diferents d’enterrament. El grup 3 de la fossa 3 estava format per cinc esquelets, tres d’ells recuperats complets i dos representats només per les seves extremitats inferiors, ja que la fossa es va veure afectada per la construcció de criptes en els anys cinquanta. Un dels esquelets complets correspon a Aurora Picornell.

Així ho va explicar Almudena García-Rubio, arqueòloga forense de la Sociedad de Ciencias Aranzadi i coordinadora dels treballs d’exhumació.

«Es trobava en bon estat de conservació, se li va estimar sexe femení, una edat d’entre 23 i 35 anys, i una alçada aproximada de 151 cm. Presentava bona salut oral, sense casi desgast, i cap càries ni pèrdua en vida. Respecte al trauma perimortem, varen ser identificats tres trets en el crani; un va entrar per l’occipital, un altre per la templa dreta i un altre per la zona facial esquerra. En el post crani també es varen identificar lesions perimortales pel pas de projectil d’arma de foc en la quarta costella dreta i en el cúbit i radi esquerres, a l’altura del canell. També presenta una fractura de possible origen contús en el peroné dret», va detallar.

L’ADN d’Ignasi Picornell, clau en la identificació d’Aurora Picornell i del seu pare, Gabriel Picornell

L’informe d’identificació biològica d’Aurora Picornell s’ha realitzat en el laboratori BIOMICs de la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz).

Segons va explicar García-Rubio, la identificació de les restes d’Aurora Picornell ha estat possible gràcies a la comparació amb el perfil genètic del seu germà Ignasi Picornell, identificat a les fosses de Porreres l’any 2016. Ha estat, a més, una doble identificació, ja que la comparativa ha servit per identificar també a Gabriel Picornell Serra, pare d’Aurora i Ignasi.

Els altres quatre esquelets recuperats al costat del d’Aurora Picornell a la mateixa fossa número 3 del cementeri de Son Coletes no han pogut ser identificats biològicament però corresponen a altres quatre dones. Per tant, es pot afirmar amb gairebé total seguretat que es tractaria dels cossos de les seves companyes Belarmina González Rodríguez, Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia i Maria Pasqual, conegudes com Les Roges del Molinar.

La ploma d’Aurora Picornell, entre els objectes exhumats a la fossa de Son Coletes

Al costat del cos d’Aurora Picornell varen ser recuperats també una sèrie d’objectes, en la seva majoria elements de vestimenta: un botó blanc de nacre, una sivella metàl·lica, un imperdible, un botó de pressió metàl·lic i dos pesos circulars de plom amb orifici central. A més, en el tòrax dret va ser trobada una ploma estilogràfica jaspiada.

Tant la ploma com la resta dels objectes estan sent restaurats en els laboratoris de ATICS a Mataró (Barcelona).

La restauració i consolidació de manera integral dels objectes associats als cossos trobats en les fosses és una iniciativa pionera del Govern de les Illes Balears, que es va incloure per primera vegada en el Tercer Pla de Fosses.

La família Picornell, paradigma de la repressió franquista

La família Picornell Femenias va ser una família molt coneguda pel seu activisme polític en defensa dels drets dels treballadors i de les classes més desfavorides. Encara que fou especialment coneguda al barri palmesà del Molinar, el seu activisme transcendiria molt més enllà del barri i de la ciutat. També va ser una de les famílies més represaliades pel franquisme.

El pare de la família, Gabriel Picornell Serra, va ser assassinat a Porreres el gener de 1937. A principis del segle XX va militar en el Partit Socialista i més endavant, ja entrada la dècada dels anys vint, seria un dels impulsors de l’Agrupació Comunista de Palma.

Gabriel Picornell i Joana Femenias varen tenir set fills. A més d’Aurora Picornell Femenias, també moririen assassinats a Mallorca els seus germans Gabriel i Ignasi.

A més, el germà menor, Joan, que va marxar per participar a l’Olimpíada Popular de Barcelona al costat de la seva germana menor, Llibertat, seria deportat anys més tard al camp de concentració nazi de Dachau, a Alemanya. Va morir poc després de ser alliberat, a conseqüència de les seqüeles.

De les germanes restants, dues quedarien a Mallorca al costat de la seva mare. Llibertat, la menor de totes, que va deixar Mallorca amb tan sols 15 anys, va viure en l’exili a Mèxic i França, país aquest últim on va passar la resta de la seva vida. Llibertat no tornaria a trepitjar Mallorca fins ja entrada la dècada dels 50, i només per visitar la seva mare i les seves dues germanes.

Biografia d’Aurora Picornell Femenias

Palmesana del barri del Molinar. Nascuda el 1912, casada i amb una filla petita, era modista de professió. Responsable de l’organització de dones del Partit Comunista a les Illes Balears, havia estat membre també de la directiva de la Lliga Laica de Mallorca. Sindicalista i feminista, fou la primera impulsora del Dia de la Dona Treballadora a Mallorca. Aurora fou detinguda en els primers dies després del cop d’estat militar, va ser tancada primer a la Presó Provincial de Palma i després a la presó de dones del carrer de Can Sales. Va desaparèixer juntament amb altres companyes la nit del 5 de gener de 1937.

Biografia de Gabriel Picornell Serra

Fuster de professió, va anar impulsor de l’Agrupació Comunista de Palma en els anys vint del segle passat. Pare de família d’una de les famílies més represaliades pel franquisme a Espanya, fou assassinat el gener de 1937 a Porreres. També varen ser assassinats els seus fills Gabriel, Ignasi i Aurora; el seu fill menor, Joan, que va poder fugir a França durant la Guerra Civil, fou deportat al camp de concentració nazi de Dachau i va morir poc després d’haver estat alliberat.

PUBLICITAT