CALENDARI D’ADVENT: DIA 13

125

Deia Mossèn Josep M. Ballarin que “El caganer som tots”. I, certament, cagar és “una feina que iguala tothom, rics i pobres, poderosos i humils, com la Mort mateixa” apunta Joan Soler a l’Enciclopèdia de la Fantasia Popular. No debades escatològic (del grec, éskhaton) significa tant “allò referent a les darreries de la humanitat, a la fi del món o dels Temps com els obscens i bruts”, també diu Soler.

El caganer de na Rosalia va ser el més venut del Nadal 2019

Però no ens posem transcendentals que Nadal són festes d’alegria i afegim-nos a la gresca del cantautor Jaume Sisa:

Oh! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha... cases d’algú.
Mortadelo i Filemón
i Guillem Brawn i Guillem Tell.
La Caputxeta Vermelleta,
el llop ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popeie.
Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n’adono que tan sols
hi faltes tu...

Entre els selectes convidats de Sisa, ens trobarem amb el caganer, típica i discutida figureta del pessebre català. I és que alguns asseguren que el caganer és la figura més emblemàtica de la mitologia popular catalana després de Sant Jordi. Una afirmació exagerada, ben segur. Tot i que, per Nadal, són les grans estrelles de fires i betlems, sobretot al Principat, però també a Mallorca.

Els noms

PUBLICITAT

Els autors del llibre El caganer, Jordi Arruga i Josep Mañà, defineixen aquesta figureta com “un element de la imatgeria popular que representa un individu, ajupit i amb les natges al descobert, satisfent les seves necessitats fisiològiques a l’aire lliure”.

Amb la “inserció d’aquesta desinhibida i controvertida figura en el pessebre és un contrapunt que humanitza la representació del misteri de Nadal i fa d’aquesta representació casolana una meravellosa síntesi que harmonitza el seu missatge transcendent i sobrenatural amb la realitat material i els condicionaments biològics del nostre organisme”, afegeixen els mateixos Arruga i Mañà.

El caganer és un personatge arrelat a la terra, amb identitat pròpia, enmig de la profusa invasió d’iconografia de tradició anglosaxona. De fet, és tan nostre que ni tan sols els gonelles no el podran rebutjar per catalanista, ja que, entre els diversos noms que rep aquesta figureta, hi ha la d’home que fa ses feines, cagador, home que caga…

Els darrers anys s’ha actualitzat la tradició del caganer incorporant figures conegudes de l’actualitat informativa. Enguany no hi podia faltar el caganer de fernando Simón

I si Catalunya és el lloc on el caganer té més tradició, popularitat i arrelament, cal dir que se’n troben als pessebres de Múrcia, Portugal i Nàpols, entre altres indrets, on són coneguts amb els noms de “cagones”, “cagöes” i “cacone” o “pastore che caca”.

Els tipus

L’escriptor J.J. Navarro Arisa en un article publicat fa uns anys al diari Avui, escrigué que “el que no passa mai de moda és la figura del caganer, l’aportació més singular de Catalunya a les icones del pessebre. L’entusiasme del públic pels caganers sembla inesgotable, i de fet hi ha gent que en té col·leccions veritablement espectaculars”.

La figura tradicional és la d’un “pagès cofat amb barretina. Sol portar un cigarret als llavis o fumar una pipa mentre compleix la seva obligació natural, i algunes vegades té a la mà un tros de paper o un diari obert per amenitzar la tasca amb la lectura i emprar-lo per a la posterior neteja”, senyalen Arruga i Mañà. A vegades, fins i tot, l’acompanya un porquet que ensuma encuriosit.

Llavors existeixen “figuretes de caganers pròpies i al·legòriques a pobles i viles, com per exemple els caganers de Ripoll, els de Bagà, de Centelles, d’Anglès, etc”, destaquen els mateixos autors.

Per altra banda, el caganer és objecte d’una contínua i creativa reinterpretació per part dels artesans figuristes que cada temporada apareixen amb centenars de models diferents a fires i mercats nadalencs. Els ninotaires creen models insòlits i especials amb motiu d’un esdeveniment d’actualitat o d’una circumstància concreta, així no és estrany que enguany la “caganera” Laetizia Ortiz brilli per damunt dels altres caganers. En aquest sentit, cal recordar que el figurista barceloní Lluís Vidal donà forma a la variant femenina del caganer, ara fa trenta anys quan, amb l’aparició de les primeres minifaldilles als carrers, va fer acte de presència la “caganera”.

O sigui que, al costat del pastoret amb barretina, es poden trobar caganers del Barça, de l’Espanyol, bruixes, capellans, monges, nadius africans, legionaris romans, bombers i princeses en potència, entre altres.

I altres herbes

Per arribar fins aquestes figuretes d’actualitat, el caganer ha fet un llarg recorregut de segles, encara que la seva història és una mica confosa. Per això, ens limitarem a fer uns apunts sobre el seu significat, la seva col·locació i la polèmica que genera.

Com ja s’ha avançat, el significat del caganer és cru, irònic i escatològic alhora, conseqüent amb la condició humana i amb les servituds de la seva naturalesa. Amb la seva acció, enriquien la terra i proporcionaven prosperitat per a l’any següent. El caganer femava la terra del pessebre i la feia molt fecunda.

És per aquest motiu que posar el caganer duu sort i alegria, però sempre ha d’estar apartat del naixement: davall un pont, darrera un paller o en un altre indret ocult. Col·locar-lo en un lloc visible des de la cova o pels qui van a adorar Jesús, seria una manca de respecte. I, de passada, els infants es poden entretenir cercant on és el caganer.

Calaixos destapats del Calendari d’Advent:

Dia 1: L’Advent i els calendaris d’advent.

Dia 2: Les neules.

Dia 3: L’arbre que vingué del fred.

Dia 4: Tambor.

Dia 5: El Betlem.

Dia 6: Sant Nicolau.

Dia 7: El sermó de la Calenda.

Dia 8: BSO de Nadal.

Dia 9: Llet d’ametla.

Dia 10: Foto antiga recorregut Betlems.

Dia 11: Coca de torró.

Dia 12: L’Àngel.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT