BONA I VISCUDA EXPERIÈNCIA DIDÀCTICA SOBRE “LA DEIXA DEL GENI GREC”

213

El dia 29 de març passat tingué lloc a Ca n’Oleo de Palma la tercer conferència sobre Costa i Llobera, amb motiu del centenari del traspàs del poeta, les quals estan organitzades pel Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació a les Illes Balears, presidida i presentada pel pollencí Miquel Vives Madrigal en el marc de l’Any Costa.

La conferència que portava per títol “LA DEIXA DEL GENI GREC, EL POEMA DE COSTA I LLOBERA QUE IL·LUSIONÀ UNA ESCOLA” va ser impartida pel mestre d’escola, exconseller d’Educació i Cultura i actual president del Consell Social de la UIB, Bartomeu Llinàs Ferrà.

El tema de la conferència fou l’experiència interdisciplinària sobre el poema “La deixa del geni grec” realitzada durant tot un curs al Col·legi Públic del Rafal Nou de Palma, essent director del centre el conferenciant. Dita experiència va estar a càrrec de quatre mestres: Tomeu Llinàs, Carme Pons, Rosa Rul·lan i Jaume Serra. El contingut de la conferència fou viu, bo, amè i compartit per l’auditori que sortí satisfet.

S’inicià amb una breu síntesi biogràfica de Costa, seguida d’una introducció i explicació del poema així com de la llegenda i la història que l’envolta:

PUBLICITAT

“És una fantasia basada en la figura grega d’Homer, rapsoda de l’antiga Grècia (segle VIII aC), abans anomenat Melesigeni (“parit vora el riu Meles”) que en una expedició per la Mediterrània arriba a la costa de l’illa de Clumba, a la platja de Bòccoris, poblat talaiòtic que en època romana es convertirà en ciutat federada de Roma. Els 8 grecs que arriben a terra són capturats per indígenes de la Tribu de l’Alzina i són conduïts al poblat de Ses Païsses per ser degollats i ofrenats a l’altar. Emperò, Nuredduna (Nur=foc), sacerdotessa, vident i sibil·la de la tribu sagrada, exclou el rapsoda del sacrifici per portar-lo a la Caverna. D’allà serà alliberat més tard per Nuredduna que li facilita la fuga. Descoberta serà lapidada, i trobada morta abraçada a la lira homèrica”.

Després, s’explicà que el projecte parteix d’una programació cíclica endocèntrica per a cada trimestre, que combina les àrees d’aprenentatge a desenvolupar partint sempre del poema i del poeta, les àrees de reforçament en el segon i tercer trimestre, finalitzant amb la representació teatral de final de curs.

En les conclusions se subratllà que s’havia partit sempre del medi, dels escriptors i de les nostres arrels; es demostrà la positivitat de la interrelació de les àrees és factible i aconsellable; la coordinació imprescindible de l’equip docent; la dificultat de trobar el text motivador; que s’aconseguí que fos efectiu; que el clima de convivència entre alumnes, professors i pares resultà ideal, i que el treball social i individual donà bon resultat i que l’expressió artística combinada amb les altres àrees, sobretot amb llengua, naturals i socials va ser molt interessant.

PUBLICITAT