Joan Martorell
La fesomia de Pollença al segle XXI ha estat determinada en gran part per la iniciativa d’emprenedors com Biel Sastre, qui fa 40 anys va fundar, juntament amb dos socis més, l’agència immobiliària més antiga de Pollença, Inmobiliaria Sol. A més, al llarg d’aquests anys, Sastre ha estat promotor d’hotels, apartaments i molts altres negocis. Per tant, si algú té respostes sobre el fenomen immobiliari que ha viscut el poble en els últims anys, aquesta persona és Biel Sastre. Hem tingut una conversa d’una hora llarga amb ell, en què ha compartit la seva experiència com a empresari i ha analitzat el passat i el futur del municipi des de la perspectiva d’algú que ha viscut personalment l’evolució del municipi durant més de mig segle.
– Quina formació vas tenir abans d’entrar al món empresarial?
Vaig néixer el sis d’agost del 1949, vaig anar a l’escola als teatins i la primera feina que vaig fer va ser de cambrer al Celler Can Joan. Amb 17 anys vaig començar a fer feina de botones a l’hotel Illa d’Or. Després vaig passar a ser ajudant de conserge, conserge, recepcionista i amb 25 anys vaig passar a ser el primer director. Durant aquest temps vaig estar cinc anys anant a Palma per treure’m el títol de director d’empreses turístiques a l’institut Lul·lià. A més vaig estudiar anglès, alemany i francès i també xerr una mica d’italià.
– Quins foren els teus inicis com a empresari?
El 1983 en Santiago Padilla, en Joan Riusech i jo crearem Inmobiliaria Sol, i després una altra empresa anomenada Línea Turística, que es dedicava al lloguer d’apartaments. Vàrem arribar a dur devers 1.400 apartaments de lloguer al Moll.
– A més de compravenda i lloguer d’immobles, també féreu de promotors…
El que fèiem realment era de gestors, proveíem solars a inversors i després dúiem l’explotació del que es construïa. Férem l’aparthotel Flora, el Hobbie Club, el Bellamar, Hàbitat i més tard l’Hotel Duva, que el férem directament com hotel i on sí que tinguérem un petit percentatge. Amb el temps anàrem comprant parts d’aquests aparthotels als diferents inversors, i així, de zero, ens arribarem a fer un patrimoni.
Després, el 1998, en Joan Riusech, que era deu anys majors que nosaltres, se’n va anar i va muntar una promotora. En aquell moment en Padilla i jo ens passàrem a una oficina a Joan XXIII on posàrem l’oficina d’Inmobiliaria Sol. Abans de tot això, el 1992, ja havíem obert una oficina al carrer Via Pollentia de Pollença.
Anys més tard, el 2014, en Padilla i jo també ens vàrem separar. Llavors vaig obrir l’actual oficina Inmobiliaria Sol al Passeig Saralegui i una altra a Alcúdia a l’any. Actualment som soci majoritari de l’Hotel Duva, on férem el restaurant Giravolta, que està en part en terreny municipal; tenc part d’Hàbitat i som propietari de la immobiliària. A més de continuar fent promocions de xalets i apartaments.
– Qui eren els que compraven quan obríreu la immobiliària?
Pollença sempre ha estat britànic. Un 80% del mercat, abans i ara, és britànic. Després dels britànics hi ha els alemanys. Va haver-hi una època, entre 1983 i 1990 que els francesos compraren molt, però després en Mitterrand els va posar fermes, va apujar els impostos i deixaren de comprar.
– Sou immobiliària més veterana de Pollença?
No ho sé, el que sí que et puc dir és que va haver-hi uns anys, a finals dels vuitanta, que érem l’única immobiliària de Pollença. I ara mireu!
– Una cosa que deu haver influït molt han estat els canvis de moneda?
L’euro va dur coses positives, però també negatives. En les coses petites els preus pujaren moltíssim, però en coses grans, com les cases o cotxes, aquest increment no es va notar. Quan va entrar l’euro, l’alemany es va desbocar a comprar i usaren Mallorca com un refugi d’inversió perquè passaven pena de perdre poder adquisitiu amb el canvi de moneda. Va ser quan va sortir aquella notícia, probablement falsa, que els alemanys volien comprar Mallorca, afortunadament no la varen acabar de comprar tota.
– Tota no, però un bon bocí sí que està en mans d’estrangers…
Jo sempre dic una cosa. Si els estrangers compren finques, els doblers queden aquí, mantenen les propietats i contracten personal. Però el que no hauríem de permetre és que ens comprin les empreses. Si els mallorquins aconseguim mantenir les empreses a nom nostre, això funcionarà…
– Quan obríreu l’oficina a Via Pollentia, el 1992, segurament éreu l’única immobiliària, i ara quasi tots els locals del carrer ho són?, que ha produït aquest fenomen?
L’europeu se n’ha adonat compte que pot viure aquí i gaudir de la qualitat de vida d’aquí mentre manté la feina a Alemanya o Anglaterra. I després dels dos anys de pandèmia això s’ha incrementat. Et puc dir que aquests anys de Covid han estat dels millors que hem tingut mai en l’àmbit de compravenda.
El fet que ara amb un ordinador es pugui fer feina des de qualsevol part del món ha provocat l’actual boom immobiliari.
– Però anys abans de la Covid ja hi havia moltes immobiliàries?
Això ha sorgit a partir de la necessitat de les persones de tenir vacances. Quan jo era petit quasi ningú anava de vacances i ara hi va tothom. El món sencer se n’ha adonat compte que un dels plaers més importants i indispensables són les vacances. I més a tots aquests països amb clima tan dolent, per això han necessitat una expansió.
– Però hi ha suficient producte per mantenir tanta immobiliària?
Avui, per la quantitat d’immobiliàries que som i per la demanda que tenim, ens fa falta producte. El que passa és que la majoria tenim el mateix producte amb petites variacions, però si mires les pàgines de les immobiliàries veuràs que el 60% es repeteix entre diferents immobiliàries. D’altra banda, cada vegada hi ha menys gent que doni la propietat en exclusiva a una immobiliària, tot i que encara n’hi ha alguna.
– I cada vegada n’hi deu haver-hi menys, especialment a Pollença?
Ara, especialment a Pollença, ens fan falta solars. Un problema greu que tenim és que hi ha urbanitzacions com el Vilar, la Font, Cala sant Vicenç o Formentor que no tenen el clavegueram fet i no podem aconseguir permisos per construir. A veure si aquest batle nou ens arregla aquest tema de les urbanitzacions.
– Has vist canviar el Port de Pollença i has participat del canvi. Què opines del Moll avui dia?
Crec que hi ha urbanitzacions a les quals se’ls hauria de donar un premi, però a altres llocs s’hauria pogut fer millor. A la zona de darrere l’església s’oblidaren de deixar zones verdes i posar més arbres. Això va ser una gran equivocació, però ja no es pot fer res. A més varen fer les zones enjardinades a l’interior i amb uns patis terribles. Això no obstant, urbanitzacions com Bellresguard, Can Singala o Llenaira, sí que pensaren a sembrar arbres i deixar zones verdes. El doctor Vidal, per exemple, totes les urbanitzacions que va fer va tenir en compte això, i fins i tot va fer una església a Sant Vicenç. Va ser promotor, però un bon promotor.
– Vosaltres vàreu ser intermediaris a una de les vendes que s’ha fet de La Fortalesa?
Això va ser els anys 85 i 86. Un promotor d’Anglaterra va venir de client a l’Illa d’Or i allà el vàrem conèixer. Volia fer alguna cosa per aquí i nosaltres li diguérem que si volia fer una cosa grossa, compràs La Fortalesa. En aquella època en Michael Douglas també hi estava interessat, però el nostre client va ser el que finalment la va comprar. D’ençà que es va formalitzar la venda, nosaltres férem de gestors. En aquella època, amb aquest senyor, volíem convertir La Fortalesa en un hotel tipus casal mallorquí, tombant alguns dels edificis que hi ha. Fins i tot teníem l’avantprojecte fet, però no aconseguírem els permisos de l’ajuntament. Crec que va ser una llàstima perquè ara, tanmateix, també s’usa com hotel, però hotel privat i seguit es lloga per fer festes o pel·lícules.
Però bé, jo esper que ara ens arreglin l’Hotel Formentor i ens tornin la dignitat al Port de Pollença, perquè fa vint anys que la qualitat, en lloc de créixer ha baixat molt.
– S’ha notat al mercat immobiliari el projecte de Formentor?
Encarà no, però es notarà. Hi haurà un abans i un després al Port de Pollença després de l’hotel Formentor. Jo ja he vist com quedarà i quedarà espectacular. Pensa que el preu més barat de les habitacions seran set o vuit mil euros per dia. Això durà una clientela al Port de Pollença que ens farà millorar la qualitat, si ho sabem aprofitar. Hem de millorar el Moll en qualitat, en tendes, en restaurants… Jo esper que en tenir el client adequat siguem capaços de millorar tots la qualitat.
– I clients de Pollença en teniu?
Un 50% dels nostres clients són pollencins. Jo crec que som els que en tenim més per ser la immobiliària més veterana. Per a nosaltres el client de Pollença és molt important. De fet, som de les immobiliàries amb més clients locals, pel fet de ser la més veterana, imagín.
– Però totes les finques grosses les compren estrangers, i moltes vegades a mallorquins…
Sí, amb alguna excepció la majoria acaben en mans d’estrangers. Això és perquè venen els més rics i amb més poder adquisitiu que els d’aquí. Per una banda, em sap greu, però per altra no, ja que una finca d’aquestes grosses no dona cap benefici, al contrari té moltes despeses: personal, regar, manteniment, etc. i per això aquestes finques queden aturades anys i anys. Quan la compra un estranger la rehabilita i dona feina a molta gent d’aquí. El trist és quan venen immobiliàries estrangeres i s’enduen els doblers a fora. Les finques, tanmateix, queden aquí i, tanmateix, les tornaran a vendre, o les donaran als fills i continuaran aportant doblers al poble. Ara per exemple Fartàritx, que és de les poques que no s’ha venut, està en ruïnes. Moltes d’aquestes cases queien i per sort les han comprades estrangers.
– I les cases de poble?
Aquí, quan jo vaig començar amb la immobiliària, les cases eren inhòspites. L’aire entrava per la porta de davant i sortia per la porta del darrere. Per això la gent volia un pis. Venia les cases antigues a alemanys o anglesos i anava a viure a pisos. Varen haver de venir els alemanys per ensenyar-nos a rehabilitar les cases i deixar-les com estaven.
Molta gent no se’n recorda, però jo sí. Els primers turistes que vingueren, quasi tots anaren a la zona de Ternelles on hi havia cases velles. Aquests senyors les compraven, les adequaven i fins i tot en feien de noves, com Can Marimon. Els primers a rehabilitar cases antigues foren els alemanys, i darrere, els anglesos. Ara ja no, ara fa vint anys que els pollencins hem après a fer el mateix i a tornar a valorar les cases. Jo mateix vaig passar de viure a una casa a un pis, després a un altre pis, i ara torn a viure a una casa.
– La part negativa de tot això, és que els pollencins hem perdut poder adquisitiu a l’hora de comprar un habitatge. Què opines d’això?
Temps enrere teníem una plusvàlua anual d’un 15% o un 18%, i pagàvem en interessos d’un 15 a un 20%. Però, així i tot, un cambrer o un fuster es podia fer el seu habitatge. D’altra banda, també érem més estalviadors. Nosaltres, no anàvem als restaurants, això de sortir a plaça a fer voltes i anar a un restaurant era el que el més habitual, i ara no.
Que ha passat? els preus han anat augmentant d’una manera massa ràpida, però ara els joves teniu la sort que els pares han pogut fer coses, han pogut reformar, han pogut comprar, han pogut vendre… I també els mallorquins hem anat al millor postor. No són els estrangers els que han fet augmentar el preu, hem estat els mallorquins. Si pots vendre a un estranger per 100, no vendràs a un mallorquí per 70. No són les immobiliàries les que pugen els preus, són els propietaris, nosaltres només feim d’intermediaris. De fet, el que feim ara principalment és intentar que els propietaris no apugin els preus.
– Una possible solució seria fer lleis perquè els estrangers no poguessin comprar tant, però clar…
Aquí on jo crec que el govern s’equivoca és que abans es feien moltes promocions d’habitatge protegit, ara fa trenta anys que no han fet cap habitatge protegit. La solució al problema de l’habitatge és molt fàcil, s’han de donar facilitats als promotors donant terrenys que puguin facilitar la construcció d’habitatge protegit.
