“ARRIBARÀ UN DIA EN QUÈ JOAN MAS SIGUI UNA DONA”

984
Irene Sánchez Campins és autora d'un estudi de gènere sobre els Moros i Cristians de Pollença.

Joan Martorell Palou

La perspectiva antropològica és important i necessària per entendre, des d’un punt de vista científic i asèptic, els canvis que van succeint en la societat. Per aquest motiu resulta tan interessant l’estudi que ha realitzat l’antropòloga Irene Sánchez Campins sobre la integració d’un batalló de Cristianes al Simulacre Moros i Cristians de la Patrona de Pollença del 2019.

“Batalla feminista per a la identitat local. La festa dels moros i cristians de Pollença” és el títol del treball de final de màster que Sánchez Campins ha realitzat per al Màster d’Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania a la Universitat de Barcelona. Tot i que l’estudi de moment no ha estat publicat en cap plataforma, l’antropòloga ens ha fet un resum a aquesta entrevista que fa molt de llum sobre el que està succeint i succeirà a les festes de Pollença.

Irene Sánchez Campins va néixer a Palma i és graduada en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona i especialitzada en polítiques públiques i estudis de gènere.

PUBLICITAT

– Què et va dur a triar la integració d’un batalló femení al darrer Simulacre de Moros i Cristians com a tema principal del treball final de màster?

Les meves motivacions són vàries. El primer que, com antropòloga, vaig veure la importància de la lluita feminista per les festes populars per tot el que aquestes impliquen socioculturalment, el ritual festiu compleix amb moltes funcions socials i és important que siguin igualitàries. D’altra banda, hi ha el fet que, com mallorquina, feminista i persona socialitzada i educada com a dona, vull reivindicar els moviments socials de l’Illa, el valor de les persones que s’han col·lectivitzat per fer de les seves festes i els seus pobles llocs més igualitaris i accessibles. Veure aquesta voluntat d’un grup de dones en lluitar per aconseguir un espai dins de la tradició de Pollença, més enllà dels rols tradicionals i les tasques de cura, em va motivar a realitzar la investigació.

– Des de quin punt de vista has afrontat aquest estudi antropològic i quin procés has seguit?

Aquesta investigació s’emmarca dins de l’antropologia feminista, és a dir, m’he volgut centrar en les experiències de les dones que han format part del procés de la mobilització, d’aquelles que sempre han estat al Simulacre, d’aquelles que varen participar en el batalló femení l’any 2019, les seves vivències el dia de la Patrona, etc. Evidentment també he tengut en compte l’opinió dels homes, però l’antropologia feminista tracta de centrar-se en les experiències d’aquests subjectes catalogats com dones. Per poder fer això la metodologia principal del meu estudi va ser realitzar entrevistes a persones amb diferents perfils, també vaig dur a terme una recerca per les xarxes socials sobre posts i comentaris relacionats amb la Patrona, el Simulacre, els Moros i Cristians, etc.

– Es pot comparar el que ha succeït a Pollença amb el que està succeint a altres festes?

A Mallorca s’està veient com una part important del moviment feminista s’està centrant en les festes populars, la participació i rols de les dones en aquestes, per exemple Ses Madones de sa Festa o el cas de les dimònies de Manacor entre altres.

Trob molt rellevant aquesta lluita perquè les festes populars no són només oci i bauxa, hi ha diverses qüestions al darrere, la festa compleix amb unes funcions socials, per exemple, genera una cohesió social, crea i reprodueix una identitat, suposa una ocupació de l’espai públic, etc. Les feministes han vist això i per aquest motiu es mobilitzen per garantir unes festes més igualitàries i tot el que això implica socialment.

– Què té de particular el procés que ha tingut lloc a Pollença?

Crec que el cas de Pollença té diverses particularitats interessants, i diferents punts claus. D’una banda, tot i que va haver-hi reticències i persones que estaven en contra, es va poder crear el batalló sense moltes complicacions, vull dir, no va haver-hi persones que es varen plantar i dir que no podien sortir directament, va ser més subtil amb comentaris i qüestionament sobre el procés. Hagués pogut passar de trobar-se un grup de gent que no les haguessin deixat sortir, per exemple. D’altra banda, i el que per jo com antropòloga va ser interessantíssim, és el document històric que certificava la participació de les dones al primer Simulacre. Les oposicions a la incorporació femenina a la festa sempre radicaven en el discurs que s’ha de respectar la tradició i la història, però ara que aquesta els hi dóna la raó no en poden fer res! És cert que aquest fet és més aviat anecdòtic i que tot va ser gràcies a les dones mobilitzades, però antropològicament és molt interessant.

– Quins canvis socials han fet possible aquesta integració?

Evidentment el recorregut històric de la lluita feminista ens ha duit fins on som avui en dia, per exemple, des de l’any 2016 dins de la llei autonòmica d’igualtat entre homes i dones està contemplat que no pot haver-hi discriminació per raó de gènere a les festes tradicionals i que han de participar en igual condicions, tot i que com es veu a la realitat aquesta normativa no es respecta.

La gent cada vegada està més conscienciada, les dones cada vegada s’ajunten i es mobilitzen més. Jo amb aquest treball he volgut reconèixer això, destacar la importància que les dones s’estan col·lectivitzant per lluitar per les seves festes populars que en definitiva és per la seva identitat local. He volgut enaltir el fet que s’hagin posicionat políticament per lluitar per la igualtat al seu poble, que en definitiva és el que genera aquests canvis socials.

– Les festes formen part de la identitat d’un poble; modificar-les suposa una amenaça aquesta identitat?

Evidentment, un canvi a la festa comportarà un canvi en la identitat del poble, però no crec que sigui una amenaça sinó una millora necessària. Aquesta qüestió me la varen plantejar moltes de les persones que vaig entrevistar les quals es demanaven si aquest és el tipus de poble que volen. Realment la gent vol que la seva festa més identitària sigui masclista? Què diu això del poble en si? Els canvis identitaris són continus per diferents motius històrics, socials, etc. i, a vegades, aquests tenen lloc per una lluita activa per provocar-los. Les persones que perceben aquests canvis com una amenaça són, en la seva majoria, aquelles que sempre han tengut el poder i els privilegis i no els volen soltar, evidentment.

– Quina evolució creus que seguiran les festes respecte de la participació de les dones?

L’evolució més lògica és que la participació de les dones a les festes vagi a més, però serà un procés llarg i dur, com sempre en aquestes qüestions. En el mateix Simulacre encara queda molt per fer, el primer seria que les dones es poguessin presentar als càrrecs, que puguin estar presents als dos bàndols i no únicament en el batalló femení i que la seva participació es vegi reduïda en aquest moment, acabar amb les agressions i assetjaments sexuals i crear un entorn en el qual vulguin i puguin participar, etc.

Crec que arribarà un dia en què Joan Mas sigui una dona, però encara queda molt recorregut fins a poder aconseguir-ho. Afortunadament, per les futures generacions hi haurà qüestions que ja estaran més que superades i es podran centrar en altres i anar avançant cada vegada més.

– Podria succeir quelcom semblant a altres festes eminentment masculines com el Pi de Sant Antoni?

Sí, podria passar i passarà, tot és qüestió de lluita, voluntat i temps. Com ja he dit a poc a poc la gent està cada vegada més conscienciada i s’està aconseguit molt, però és veritat que encara hi ha discriminacions en les festes populars. Moltes vegades l’excusa és que les dones són més dèbils físicament, discurs que envolta el fet de pujar al Pi i el mateix es deia per la festa de Moros i Cristians, “bueno, donau-les un puesto, ajudau-les”, hi ha dones que potser volen i poden, però no els hi deixau, això depèn de la persona i de les possibilitats que se’ls donin.

– Quines han estat les conclusions de l’estudi?

Les principals conclusions han estat que la tradició i la història així com es tenen concebudes són uns conceptes polititzats per als beneficis d’uns pocs. La festa va ser creada pels homes i per als homes amb tot el poder i privilegis que això comporta, d’aquí que no s’hagi volgut canviar fins ara.

També molt important, i com ja he dit, reivindicar la importància de la col·lectivització d’aquestes dones, de la seva mobilització i lluita. L’any 2019 les dones varen aconseguir una passa molt important, però la conclusió és que no es pot dir que hi hagi una igualtat plena el dia de la Patrona. També s’han de qüestionar sobre la incorporació de persones amb unes identitats que han estat històricament discriminades a participar activament en la festa com les racialitzades, membres del col·lectiu LGTBIQA+, persones amb diversitat funcional o neuro divergents, etc. Aquesta ha estat, durant segles, només la festa dels homes pollencins, ara és temps que sigui la festa de tota la diversitat que conforma el poble de Pollença.

PUBLICITAT
PUBLICITAT