ANTONI PONS, COM UN INDIANA JONES DE LA MÚSICA

235
El pollencí Antoni Pons és especialista amb música antiga.

Com a bon pollencí que viu lluny de casa, el musicòleg Antoni Pons fa propaganda per Madrid d’un poble on la música i la tradició estan ben arrelades. Ha ballat amb Racó de Tramuntana, ha tocat a la Banda i, com no, ha crescut amb els concerts del Festival.

Quan era nin s’imaginava com “un Indiana Jones de la música, viatjant a arxius desconeguts i bussejants entre manuscrits musicals”, el 2007 va crear l’associació cultural Ars Hispana i aquest 2021 ha recuperat quatre peces sacres inèdites d’Antoni Lliteres i Carrió, una de les figures més relevants de la història musical de Mallorca.

Vejam què conta aquest pollencí especialista amb música antiga.

Quan decidires que et volies dedicar professionalment a la música?

PUBLICITAT

És un camí que vaig iniciar quan tenia deu anys i que vaig anar seguint. No tenia llavors massa clar cap a on me duria aquest camí. Jo sabia que la música formaria part de la meva vida d’alguna manera. Viure només de donar concerts és complicat i és un mon amb molta competència. Havia de triar entre ser professor o iniciar jo mateix algun tipus de projecte, que és el que vaig acabar fent quan vaig crear l’associació cultural Ars Hispana l’any 2007. Aquest mateix any vaig decidir continuar els estudis musicals superiors i traslladar-me a Múrcia per especialitzar-me en música antiga. Es podria dir que va ser en aquesta època quan vaig decidir dedicar-me exclusivament a la música. 

Com va començar el teu interès per la música?

Els meus pares ja varen veure les mes inclinacions artístiques des de ben petit. M’agradava molt pintar i escoltar els concerts de música clàssica a la televisió. Em varen apuntar a l’Escola de Música de Pollença, on vaig començar a estudiar flauta travessera amb en Javier Blanco, a qui tenc un gran apreci. També tenc molt bons records de les meves professores de llenguatge musical, na Inmaculada i na Magdalena. 

Et dediques a la investigació. Per què?

Sempre he estat una persona molt curiosa. A part de la música, des de ben jove m’ha interessat l’arqueologia i tot lo relacionat amb la història del nostre passat. M’imaginava que quan fos gran em convertiria en un espècie d’Indiana Jones de la música, viatjant a arxius desconeguts i bussejant entre manuscrits musicals. I la veritat és que m’encanta donar a conèixer músiques que no s’han escoltat des de fa segles. És la meva petita aportació per tal de que es conegui millor el nostre patrimoni musical.

En què consisteix investigar en el camp de la música?

Dins la musicologia o «Història i ciències de la música», que és com es diu la carrera, existeixen diferents camps d’estudi. Podem citar per exemple l’organologia (estudi de la construcció dels instruments), etnomusicologia (estudi de les músiques tradicionals), iconografia musical, etc. Jo em dedic a la part més històrica, tractant d’explicar el passat de la nostra historia musical, ja sigui estudiant la documentació o transcrivint partitures conservades a diferents arxius i biblioteques.

Fa un parell de setmanes parlàrem sobre el teu projecte de recuperació de peces inèdites del compositor Antoni Lliteres. Com va sorgir la idea d’investigar aquest compositor?

Fa molts d’anys que estic investigant la música d’en Lliteres, però l’accés als manuscrits musicals, que es conserven la majoria a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Guatemala, no era possible. Afortunadament aquest arxiu s’ha adaptat a les noves tecnologies i ofereix ara reproduccions digitals dels manuscrits als investigadors. Aprofitant això, li vaig comentar al violinista i director Daniel Pinteño, amb qui ja havia col·laborat, que seria una projecte interessant donar a conèixer aquesta música d’en Lliteres. Pinteño va presentar el projecte a la Fundació BBVA i li varen concedir la Beca Leonardo per enregistrar les quatre cantates sacres per contralt que s’han conservat.

Quant temps has dedicat a aquest projecte? 

El que és el treball de transcriure les peces des dels manuscrits originals, un parell de setmanes. Allò que requereix més temps és el treball previ, és a dir, el d’investigació i mirar d’aconseguir les fonts musicals (a vegades tarden en contestar els correus, o et posen impediments, o has de viatjar a l’arxiu, etc.) i per altra banda, el treball de revisió, tractant de corregir errors que hi pugui haver als manuscrits originals o d’altres que hagi pogut cometre jo mateix. En aquest cas, el copista que va realitzar la còpia dels manuscrits, que era cunyat d’Antoni Lliteres, n’Isidro Montalvo, va cometre bastants descuits. Després hi ha una part més tècnica de maquetació, per tal de que quedi tot ben clar per al músic que ho interpretarà. Al final son mesos de feina.

Què valores de la música d’Antoni Lliteres?

Jo destacaria per una banda la gran capacitat que té per assimilar música d’altres països, com Italia i França, i adaptar-los a la seva forma de compondre. Era capaç d’adaptar-se als nous corrents o modes musicals ben aviat, una cosa que no tots els compositors de la seva generació eren capaços de fer. Per altra banda, en Lliteres té una capacitat innata per compondre bellíssimes melodies. Ja a la seva época, l’erudit Pare Fejoo es referia a ell com «suavísimo Literes» i deia que «en sus obras resplandece un carácter de dulzura elevada, propia de su genio».

Creus que, a Mallorca, hi ha feina per treure a llum compositors desconeguts?

Desgraciadament, a Mallorca queda moltíssim per fer. A finals del segle passat pareixia que hi havia interès en donar a conèixer el patrimoni musical mallorquí, però em dona la sensació que aquest tema ha quedat en l’oblit. Fa uns anys vaig intentar investigar la música conservada a la Seu, però em posaven moltes traves i al final ho vaig deixar anar. M’agradaria tornar-ho a intentar en el futur. Tenc moltes ganes d’aprofundir en la música d’un altre autor important, en Joan Rossell (1724-1780), un compositor barceloní que va fer feina a la Capella de Santa Aina del Palau de l’Almudaina de Palma. La música que he transcrit d’ell em pareix molt interessant.

Tens algun nou projecte en ment o en procés?

Aprofitant que l’any 2023 es complirà el 350 aniversari del naixement d’Antoni Lliteres, tenc pensat seguir editant la seva obra musical i col·laborar amb músics per tal de que l’enregistrin. També m’agradaria publicar un llibre sobre en Lliteres que inclourà una biografia actualitzada i un catàleg de la seva música conservada. 

Com veus el panorama musical pollencí des de Madrid? 

Sens dubte, el nivell cultural de Pollença és una de les coses que més orgullós em fan sentir de ser pollencí. A Madrid sempre en faig propaganda, ja sigui de les nostres tradicions (Sant Antoni, els Cavallets i les Àguiles, la Patrona…) o de l’altíssim nivell de concerts de música clàssica que tenim. Puc dir de primera mà que tant el Festival de Pollença com el Formentor Sunsset Classics són ben coneguts fora de les illes. Jo he crescut assistint als concerts del Festival de Pollença, tocant a la Banda de Música i ballant de pagès amb Racó de Tramuntana. Són tres coses que sempre duc dins el cor.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT