Anglada Camarasa a The National Gallery de Londres

222
Le paon blanc d'Hermen Anglada Camarasa. Foto: Col·lecció Thyssen Bornemisza.

Després d’una vida apassionant entre París i Barcelona, el pintor Anglada Camarasa escollí el Port de Pollença com a lloc de residència. Tanmateix, però, la seva vida va estar sempre vinculada amb el món de l’art. De fet, la seva obra forma part de l’exposició “After Impressionism. Inventing Modern Art” al costat dels noms de Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Isidre Nonell, i d’altres pintors internacionals. Aquesta mostra es pot visitar fins al 13 d’agost, a The National Gallery de Londres.

A final del segle XIX i principis del XX, Europa va viure un període convuls. I si París va ser far, Barcelona, Berlín, Brussel·les o Viena esdevingueren focus de creació artística amb artistes que trencaren amb la tradició establerta i, així, posaren les bases de l’art modern, lliure de convencions i aprofundiren en l’expressionisme, el cubisme i l’abstracció.

Al costat de Paul Cézanne, Vincent van Gogh i Paul Gauguin, l’exposició de The National Gallery presenta prop d’un centenar d’obres d’artistes com Klimt, Munch, Matisse, Picasso, Mondrian, Kandinsky, Rodin o Camille Claudel, entre altres com Anglada Camarasa.

Barcelona i “Els quatre gats”

The National Gallery situa Barcelona entre les ciutats a l’avantguarda artística del finals del segle XIX i principis del XX, i ho fa a través del mític “Els quatre gats”, aquell cafè, on es reunien els modernistes i on presentaven les seves obres al món.

PUBLICITAT

L’obra d’alguns dels artistes modernistes, i especialment d’Anglada Camaras, que situaren la claror de Pollença al Món formen part d’aquest “After Impressionism. Inventing Modern Art”; i això, com diu Assumpció Cardona, “Fa goig veure obres d’aquests artistes catalans integrades en una exposició internacional d’aquesta categoria”.

Sobre Anglada Camarasa, Cardona destaca que “s’hi exposa Le paon blanc, 1904, metàfora de la cortesana comparada amb un paó, és una obra important de la seva etapa parisenca i que ja el mateix any de creació va ser exposada a París i Berlín i el 1905 a Venècia, Anglada gaudia llavors d’un enorme prestigi internacional. L’obra explora, sota la llum artificial, un esplèndid cromatisme sobre una superfície plana on destaquen els blancs irisats”.

PUBLICITAT