Alumnes d’ESO detecten i analitzen microplàstics a les platges del Port de Pollença

185

El plàstic s’empra en molts àmbits perquè presenta propietats ideals: com subproducte del petroli és fàcil de fabricar, de baix cost, mal·leable a qualsevol forma i color, lleuger i resistent, pateix poca corrosió, i dura de desenes a centenars d’anys.

Però aquestes mateixes qualitats el fan omnipresent i un dels productes més contaminants a la terra.

Amb 269.000 tones calculades actualment, els plàstics són la deixalla humana més prevalent al mar, sigui per abocament directe o des de terra per acció de l’escorrentia. A més, junt amb la contaminació del mar i les costes, la seva abundància excessiva provoca, per acció dels corrents marines, la formació de grans illes flotants en tots els oceans. En particular les cinc illes de plàstics al mig dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic. En aquest últim s’hi troba l’illa més gran, de tres vegades la superfície de França.

Els plàstics es fragmenten per acció de l’aigua i la llum solar i es desfan en peces cada vegada més petites. Quan la seva mida se situa per davall dels 5 mil·límetres és quan s’anomenen microplàstics. Poden ser plàstics durs que es rompen en fragments o teixits sintètics que es desfan en fibres de plàstic, per exemple. També n’hi ha que en origen són petits, com els presents a productes de cosmètica i pastes de dents.

PUBLICITAT

80% de les persones ja tenim microplàstics al torrent sanguini

Aquests microplàstics estan presents a l’aigua del mar, a l’aigua potable, a l’arena, a les plantes, als animals vius, als humans… Ens arriben directament de l’aigua que bevem i dels animals i vegetals que consumim. Un estudi recent va determinar que aproximadament un 80% de les persones ja tenim microplàstics al torrent sanguini que, quan són detectats i atacats pel nostre sistema immunitari, poden formar un coàgul sanguini de greus conseqüències per la salut (per accedir a l’estudi original: doi.org/10.1016/j.envint.2022.107199). Els vegetals els acumulen de l’aigua que absorbeixen i d’aquí passen als herbívors i carnívors. A la cadena tròfica marina el procés normalment comença quan el zooplàncton (plàncton animal) consumeix els microplàstics pensant que són aliment, i d’aquí passen pels esglaons superiors fins a arribar a depredadors que nosaltres pescam.

Aula mediambiental del Reial Club Nàutic de Port de Pollença

L’Aula mediambiental del Reial Club Nàutic de Port de Pollença (RCNPP) és una iniciativa sense ànim de lucre impulsada pel club nàutic i pels doctors Bernat Morro i Nicole Mahy que pretén millorar la relació entre humans i medi marí a través de l’adquisició i difusió de coneixement. Actualment, compta amb el suport de la Conselleria d’Educació i Formació Professional que hi col·labora per mitjà d’un conveni. Per una part, l’Aula participa en projectes de recerca d’institucions públiques i ofereix una plataforma per la divulgació científica convidant professionals diversos, com investigadors en biologia marina. Per altra banda, l’Aula vol sensibilitzar i educar sobre el medi marí i ho fa centrant-se en els més joves de l’illa. L’educació en aquest darrer punt es fa a través de projectes i tallers on escoles i instituts treballen de forma pràctica aspectes de la relació entre humans i medi marí.

L’Aula mediambiental del RCNPP, va organitzar una jornada de treball per alumnes de primer d’ESO de l’IES Guillem Cifre de Colonya de Pollença

En un d’aquests tallers, per exposar la problemàtica dels plàstics i microplàstics, el passat dimarts dia 8 de novembre Bernat Morro, responsable de l’Aula mediambiental del RCNPP, va organitzar una jornada de treball per alumnes de primer d’ESO de l’IES Guillem Cifre de Colonya de Pollença. Els 93 nins i nines van anar amb bicicleta des del seu institut fins al RCNPP. D’aquí van caminar a la platja del passeig d’Anglada Camarasa i van recollir i processar mostres d’arena per la seva anàlisi posterior. Dividits en tres grups van rotar per tres activitats. La primera consistia en la identificació dels diferents tipus de microplàstic (fragments, perles, films, espumes i fibres) mitjançant lupes de laboratori i el pesatge d’aquests microplàstics trobats en un metre quadrat d’arena, que en general rondaven els 50-100 mg per m2. També van assistir a una activitat en què aprenien sobre la formació dels microplàstics, els seus efectes sobre l’ecologia marina i sobre la salut humana, i reflexionaven sobre les pràctiques cíviques per prevenir la seva aparició. Per últim, armats amb guants i bosses de fems, van netejar la platja de plàstics que van dipositar al punt de reciclatge, i ja no seran arrossegats al mar. El missatge principal del taller és que, per molt que ho sembli, el mar no és una deixalleria on es poden tirar fems perquè aquests afectaran tant a la vida marina com a les mateixes persones. Els centres interessats es poden posar en contacte amb el RCNPP per participar en aquestes activitats educatives.

Xerrada ‘Els plàstics als ecosistemes marins de les Illes Balears: implicacions per a les espècies’

Des de l’aula mediambiental del RCNPP us convidam a assistir a la xerrada ‘Els plàstics als ecosistemes marins de les Illes Balears: implicacions per a les espècies’ que ens farà la Dra. Carme Alomar Mascaró, una reconeguda investigadora de l’Institut Espanyol d’Oceanografia de Palma, el proper divendres dia 2 de desembre a les 19.00 a la sala principal del RCNPP. La seva línia de recerca investiga els efectes de la contaminació humana sobre l’ecologia marina local, i especialment la contaminació per microplàstics. Ens parlarà de les troballes fetes a les costes de Mallorca i en particular a la badia de Pollença, mitjançant l’anàlisi de les mostres d’aigua, sediment, plàncton, flora i fauna recol·lectades pel seu equip durant els últims anys.

PUBLICITAT